Osona i el Lluçanès compten actualment amb 29 comunitats energètiques constituïdes com a cooperatives, una xarxa que permet que el 96% de la població de les dues comarques tingui accés a una comunitat energètica al seu municipi. Després d'uns anys marcats per la creació de noves iniciatives, el repte és ara consolidar-les, ampliar-ne la base social i reforçar la cooperació entre projectes per avançar cap a un model energètic més democràtic i arrelat al territori.

Aquest ha estat un dels eixos del Tour Energètic d'Osona, que va fer-se aquest dissabte 24 d'octubre, amb la participació de representants d'una vintena de comunitats energètiques. La jornada ha recorregut quatre municipis de la comarca per conèixer experiències de gestió col·lectiva de l'energia, compartir aprenentatges i identificar problemes comuns.

L'activitat, organitzada per l'Agència Local de l'Energia d'Osona (ALEO) del Consell Comarcal i la cooperativa OECoop, amb el suport tècnic d'Ecoserveis, ha volgut reforçar els vincles entre iniciatives que es troben en diferents fases de desenvolupament. La majoria de les comunitats energètiques d'Osona i el Lluçanès formen part d'OECoop, la cooperativa de segon grau que les agrupa i que facilita la col·laboració entre projectes locals.

De crear comunitats energètiques a consolidar-les

L'expansió de les comunitats energètiques ha obert la porta a noves formes de participació ciutadana en la producció i la gestió de l'energia. Aquestes iniciatives permeten que veïns, petites empreses i administracions locals s'organitzin per produir, compartir i gestionar energia renovable, amb l'objectiu de prioritzar els beneficis socials, ambientals i econòmics per al conjunt de la comunitat.

El model busca anar més enllà de la instal·lació de plaques fotovoltaiques. També planteja una manera diferent de prendre decisions sobre l'energia, basada en la participació de les persones sòcies, la gestió col·lectiva i l'arrelament local.

Tanmateix, posar en marxa una comunitat energètica no significa que tots els reptes estiguin resolts. Les cooperatives han d'afrontar qüestions tècniques, administratives i econòmiques, però també han de definir els seus models de governança, garantir la participació de les persones associades i trobar fórmules que assegurin la continuïtat dels projectes.

«L'objectiu fins ara era la creació de comunitats energètiques, ara és la consolidació d'aquestes», ha explicat Albert Marcé Pujol, conseller delegat de l'Agència Local de l'Energia d'Osona. Per això, considera important «crear sinergies entre membres de les diferents comunitats energètiques». La cooperació entre iniciatives pot facilitar que els projectes més recents aprofitin l'experiència de les comunitats que ja tenen un recorregut més llarg, evitin repetir errors i comparteixin recursos i coneixements.

Quatre experiències de Vic, Sant Pere de Torelló, Torelló i Balenyà

El Tour Energètic ha fet parada en quatre comunitats energètiques d'Osona: Vicoop, de Vic; COSPES, de Sant Pere de Torelló; Pesca Energia, de Torelló, i Balenyà Sostenible, de Balenyà. A cada municipi, les persones participants han pogut conèixer la trajectòria de la cooperativa local, el seu model de funcionament i els principals reptes que afronta.

Les visites han servit per posar en contacte comunitats que es troben en diferents moments del seu desenvolupament i afavorir l'intercanvi d'experiències sobre l'organització interna, la governança i la gestió dels projectes energètics. La jornada ha acabat a Balenyà amb un dinar i un espai de posada en comú dels aprenentatges, amb la voluntat de continuar teixint relacions de col·laboració. Un altre dels reptes identificats és el relleu generacional i la diversitat de les persones que participen en les comunitats energètiques.

«Es tracta d'un acte festiu i distès que va néixer de la necessitat del relleu generacional. La transició energètica només serà justa si hi comprèn diversitat i volem crear espais perquè puguem parlar dels temes que preocupen», ha assenyalat Ginesta Mary Rodríguez, tècnica de l'Oficina de Transició Energètica de l'ALEO. La reflexió apunta a la necessitat que les comunitats energètiques no es limitin a agrupar persones que ja estan sensibilitzades amb les energies renovables, sinó que aconsegueixin incorporar nous perfils socials i generacionals.

Més autoconsum, emmagatzematge i resiliència energètica

La consolidació de les comunitats energètiques també passa per afrontar els reptes tècnics del sistema elèctric i avançar cap a una major capacitat d'autoconsum i emmagatzematge.

La directora de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), Anna Camp i Casanovas, ha destacat el pes de les iniciatives osonenques en el conjunt del país. Segons les dades que ha exposat, Osona compta amb 28 comunitats energètiques de les 118 existents a Catalunya. Camp ha defensat que, en el context geopolític actual, cal continuar apostant per les energies renovables i reforçar la connexió amb altres experiències europees.

«Calen més bateries i un sistema elèctric més resilient que permetin l'autoconsum i l'emmagatzematge», ha afirmat Camp. La possibilitat d'emmagatzemar l'energia produïda i utilitzar-la quan sigui necessària és una de les qüestions que poden condicionar el desenvolupament futur de les comunitats energètiques, especialment a mesura que augmentin la seva capacitat de generació i el nombre de persones que hi participen.

La cooperació com a eina per democratitzar l'energia

L'expansió de les comunitats energètiques a Osona i el Lluçanès reflecteix l'interès creixent per un model en què la ciutadania pugui tenir més capacitat de decisió sobre un recurs essencial com és l'energia. A diferència dels models centralitzats de producció i comercialització, les comunitats energètiques busquen acostar la generació d'energia renovable als llocs on es consumeix i distribuir-ne els beneficis entre les persones i entitats participants.

Però perquè aquesta alternativa tingui continuïtat, les cooperatives necessiten consolidar les seves estructures organitzatives, ampliar la participació i disposar de recursos per afrontar els tràmits i les dificultats tècniques. La trobada de dissabte ha volgut contribuir a aquest objectiu, reforçant les relacions entre comunitats i facilitant que comparteixin les solucions que han anat desenvolupant.

Amb una xarxa de 29 cooperatives i una cobertura territorial que arriba al 96% de la població, Osona i el Lluçanès afronten ara el repte de convertir l'extensió de les comunitats energètiques en una participació ciutadana cada vegada més àmplia i efectiva en la transició energètica.