Joan Iborra lamenta que les curses de muntanya també hagin entrat en la «trampa» de la dinàmica competitiva fins i tot entre elles mateixes, sense tenir en compte components com l'estima per la natura que les havien caracteritzat en els seus inicis

«Si una cosa he après al llarg de molts anys de lluites és que no cal estar al cent per cent d’acord amb les idees d’un represaliat o represaliada per poder condemnar i combatre la repressió, amb tota la contundència» | «A mi els records se m’emporten a aquell sinistre 2 de març de 1974, a Barcelona. Va ser el dia en què va néixer la meva consciència política, i vaig escriure la primera denúncia en una paret»

«Aquella confiança cega «en la nostra policia» o «en el nostre Parlament» ha rebut estocades de mort i jo me n'alegro» | «La feina continua sent gran i feixuga, però amb ritmes diferents i complementaris cada cop la fa més gent, més gent que ha après a entendre les diferències de circumstàncies personals com quelcom enriquidor més que no pas rebutjable»

«Com que no fas cap gest per diferenciar-te de la majoria d'espanyolistes que hi ha i que et lloen acabes essent la BSO dels feixistes i això a algú que, com tu, presumeix de ser antifeixista l'hauria de posar molt nerviós» | «De tu, nascut al Poble Sec i nét d'un antifeixista, adulador de Durruti, esperàvem alguna cosa més que acabar endollat als mítings de BOCS»

«No importa massa que els principals beneficiats del pacte a nivell organitzatiu siguin els del PSOE, una organització política de dretes al servei dels amos de sempre i ara més que mai» | «La segona transició està en marxa i, vista la primera, l'única forma de fer-li front continua sent la mateixa de sempre: des del carrer i sense deixar de perdre el somriure, amb paciència i sense desànim perquè segur que veurem coses desconcertants i descensos al pou de la llonganissa adulterada dels que marquen època»

Article de Roser Iborra arran de l'estada que va fer amb Montse Castañé a Andalusia coneixent i solidaritzant-se amb la lluita als escorxadors andalusos | «Nadia García Camacho és, per entendre’ns, la Montse Castañé d’Andalusia» | «La nostra independència passa, sí o sí, per la independència de la classe obrera enfront d’un capitalisme que és el mateix enemic amb cares diferents a tot el món»

David Palau analitza, en aquest article, el pacte de govern entre el PSOE i Unides Podem | «En cada moviment tàctic com aquest, les esquerres hi perdem un llençol de dignitat i coherència, dues divises imprescindibles que ens han d’ajudar a desbrossar el camí de la regeneració política»

Article de Roser Iborra sobre el procés contra Adolfo Fernández, 'Dolfu', veí de Gijón a qui la justícia demana sis mesos de presó o 4.320 euros de multa per no haver-se presentat a fer de vocal en una mesa electoral al·legant motius ideològics | Iborra hi recorda quan ella també va ser jutjada pels mateixos motius el 1995: «En vam dir «insubmissió a l’estat». La desobediència té moltes cares, però totes sumen»

«El pobre Marlaska diu que dirà qui hi ha darrere i la gent se'n riu, perquè aquí tothom sap de fa dies qui hi ha darrere i, sobretot, davant» | «Tsunami, Marlaska, ets tu. Però quan te n'adonis ja no hi seràs»

Article col·lectiu firmat per 63 persones on denuncien que darrere els eslògans amables s'amaga una ciutat de Vic on hi ha cada vegada més pobresa, desigualtats i injustícies, provocades en part per l'erràtica política d'empadronament de l'Ajuntament

«Fa només una setmana i tot ha canviat a Catalunya. Nous actors com el Tsunami Democràtic o el Pícnic per la República s'han afegit a CDR, Òmnium, ANC i partits per tal de mobilitzar la gent» | «Ara que hem deixat la por enrere, hem de continuar sorprenent-los i tenint clar que ens intentaran aixafar, i només no podran fer-ho si hi som totes i tots»

Jordi Martí Font fa en aquest article una exhaustiva relació de les violències de l'Estat, dels governs i les policies contra la ciutadania i crida a condemnar-les tant com a les que algú hagi pogut percebre en les últimes nits de protesta per la sentència de l'1-O

Article de Jordi Martí Font sobre les detencions de la Guàrdia Civil en l'operació contra l’independentisme català | «Ells són els terroristes perquè utilitzen el terror per mantenir la seva dominació»

Article de Jordi Martí Font sobre la pedagoga Rosa Roig: republicana, feminista, pacifista i humanista | «A classe parlava de llibertat, de solidaritat, de justícia social i explicava els primers socialistes, qui eren les feministes i les dones més destacades a tots els nivells»

En el centenari de la Setmana Tràgica, recuperem aquest article de Jordi Martí Font sobre la revolta ocorreguda entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909 | «Què va passar a Barcelona ara fa cent anys? Què va abocar les masses de gent a cremar escoles religioses, esglésies i convents?»

Article de Roser Iborra en record de Ramon Ripoll, activista vigatà mort el 9 de juliol passat | «Quedaven tantes coses per dir i per dir-nos, company. Tantes lluites per fer. Que el teu record sigui llavor. Això, almenys. Per descobrir la terra rodona i tendra i blava més enllà dels nostres ulls miops»

Publiquem els textos que es van llegir en nom de Capgirem Vic, Unitat contra el Feixisme i el Racisme i Càrnies en Lluita a l’acte de comiat a Ramon Ripoll

«Davant del feixisme, actituds com la de Carola Rackete són importantíssimes, necessàries i imprescindibles» | «L'Estat italià es negava a deixar entrar el vaixell a les seves aigües territorials i, encara menys, acollir les 40 persones rescatades»

«Mesures com la imposició de taxes que fomenten la limitació de la cobertura i el desemparament de les zones rurals augmenten les desigualtats en l’accés a Internet i la fractura digital» | «El cas de Torelló té l’agreujant que pretén recaptar una taxa que repercuteix no pas en els veïns de Torelló sinó en els residents dels municipis veïns i per a un servei que no li ha costat res»

Roser Iborra fa una crítica al supremacisme excloent d'alguns sectors independentistes i al racisme espanyolista | «No blanquegem l’odi i l’exclusió en nom d’una identitat pretesament superior. Som catalans i catalanes, sí: vinguts d’arreu a una terra de pas. Amb costums diversos que ens enriqueixen»

Jordi Martí Font recomana el llibre que acaba de publicar Ferran Aisa sobre la vaga de la Canadenca que fa 100 anys va permetre aconseguir la jornada de 40 hores setmanals | «És en la síntesi de lluita i tàctica, de pensament a llarg termini i pràctica resolutiva sense dubtar massa on podem situar els factors que determinaren que una vaga petita com totes les que comencen en la perifèria esdevingués general, revolucionària i aportés una millora de les condicions de la classe obrera que es manté fins a avui»

Segona part de l'article sobre llistes musicals amb el millor de l'any del músic Ferran Orriols, del grup osonenc Nyandú | «Vaig criticar això que es fa de publicar llistes del millor de l’any, però no vaig poder-me estar de fer la meva»

Isabel Llanas s'estrena com a articulista a Setembre amb una reflexió entorn a la violència masclista a través de les noves tecnologies | Una de cada quatre dones ha patit assetjament en línia almenys un cop a la seva vida i una de cada deu ha experimentat algun tipus de violència digital a partir dels 15 anys

Míriam El Mouhadab escriu un article, «sense cap pretensió sociològica», reivindicant l'existència del Vic sud | «Vic sud existeix i resisteix, segurament perquè és la zona de Vic que té el teixit associatiu més viu i més conscient del que suposa néixer, créixer i viure a Vic sud»

Toni Iborra, advocat de Càrnies en Lluita, destapa que fa un any el Grupo Jorge, Treball i CCOO van pactar un seguit de qüestions urbanítiques referents a l'escorxador de Le Porc Gourment d'esquena de l'Ajuntament de Santa Eugènia | «El preu urbanístic i ambiental, i la qualitat de vida del veïnat, fou baratat i manotejat a canvi d’unes concessions per començar a respectar uns drets laborals que fins llavors s’havien negat als treballadors»

«És només quan l’autoorganització i els espais d’autonomia es troben visiblement afeblits que la institució es pot permetre la llicència d’autoproclamar-se antifeixista» | «És cert que l’àmbit municipal semblava un espai propici per experimentar una síntesi de dues aproximacions aparentment antagòniques. Però, com he dit, només ho semblava»

Marco S. Noferini denuncia en aquest article les actituds de determinats advocats que s’estarien aprofitant de la precarietat dels treballadors de les càrnies prometent-los devolucions de la Seguretat Social que difícilment es poden donar | «Alguns sindicats i advocats semblen voler pujar al carro de la defensa dels drets d'un col·lectiu de treballadors, quan el problema durava des de feia més de vint anys sense que la majoria d'ells hagués mogut un sol dit»

Roser Iborra fa memòria històrica del moviment d'insubmissió a Osona, ara que s'han complert els 30 anys de la primera presentació pública d'insubmisos | Membre activa de l'Assemblea Antimilitarista d'Osona, repassa la gestació del moviment a Osona i el Lluçanès i com va anar 'in crescendo' fins aconseguir la supressió de la 'mili' | El 4 de maig es commemorarà en un acte a Vic els 30 anys d'insubmissió

«És odi en tota la seva plenitud, però no pot ser qualificat com a tal perquè l'«odi», segons la novaparla que tot ho transforma des de fa un temps, és que et solidaritzis amb presos polítics en presó preventiva acusats de posar urnes per tal que la gent pogués decidir sobre coses bàsiques»