El Diacrític

No vull tornar

Susanna Vives s'estrena com a articulista amb un text crític amb la societat capitalista que ha quedat encara més en evidència, ni que sigui per absència d'alguna de les seves característiques, durant el confinament

«El sistema, capitalista, monstruós, dominant, classista, no està preparat per una aturada com la que estem vivint i encara menys preparat per un -no planejat- petit respir del planeta»

Ara, més que mai, toca cuidar-nos

| 16/04/2020 a les 08:56h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, coronavirus, covid19, confinament, capitalisme
Un passatgera, solitària, espera en un aeroport en plena crisi sanitària
Un passatgera, solitària, espera en un aeroport en plena crisi sanitària | Anna Shvets
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/04/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No vull tornar al món d'abans.

No m'agrada estar a casa tancada sense poder treballar i no veure a la gent que m'estimo, però m'esgarrifa pensar en un dia en que tot aquest confinament acabi, i tornem al so de les ciutats, al núvol  negre que les cobreix, al soroll del trànsit, i del clàxon dels hiperventilats sense paciència... als somriures hipòcrites, perquè toca somriure.

No vull tornar a una societat que bull de cobdícia dissabte a la tarda, de compres per les botigues que tenen les multinacionals que nodreixen el capitalisme, mentre uns quants -molts- s'ho miren des dels marges.

No vull tornar a patir perquè uns quants amb corbata decideixen on i on no poden viure les persones, i allà on a ells els sembla que no, se'ls desnona sense cap mirament.

No m'agrada pensar que  tornarem a les platges saturades de persones i olis bronzejadors, o a les muntanyes , on hi deixem grollerament la nostre petjada.

Aquests dies, estem sentint de nou cantar els ocells, -fins i tot a les ciutats-,  l'aire té un olor diferent, els animals de bosc surten dels seus amagatalls, desconcertats per la nostra absència, els dofins tornen a les platges, la natura crida enmig d’un silenci que no vull trencar.

El sistema, capitalista, monstruós, dominant, classista, no està preparat per una aturada com la que estem vivint i encara menys preparat per un -no planejat- petit respir del planeta.

Tenim moltes hores per pensar, confinats.

Un organisme «nanodiminut» ens ha parat els peus a totes les persones, ha clavat un cop de puny als nostres egos i ens ha mostrat com és la realitat.

Som una guspira còsmica amb aires de diva de l'univers, i la veritat és que som nosaltres el virus que assassina cada dia a la terra on vivim. I aquest coronavirus ens diu en la seva llengua que la terra no ens pertany sinó que ens permet viure en ella.

Però, això -com tot- passarà; i tots aquests pensaments també passaran i ben aviat ens veurem de nou immerses en la voràgine dels temps que ens ha tocat viure, i que a algunes ens van deixar veure -per un instant- allà on no volem tornar.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
David Palau i Zaidín
14/04/2020
Imatge il·lustrativa
Isabel Llanas
08/04/2020
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
07/04/2020
Imatge il·lustrativa
Marc Camacho Balaguer
07/04/2020
Imatge il·lustrativa
Aleix Auber
28/03/2020
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació»
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació» | Maria Carme Rafecas
M. Carme Rafecas
Maria Carme Rafecas escriu sobre 'El ball de les estornelles', novel·la de Muriel Villanueva (AdiA, 2020), Premi Antoni Vidal i Ferrando | «Quan llegeixes la Muriel Villanueva res no és el que estàs llegint. Hi ha una màgia. De seguida t’adones que ella ha creat un nou univers simbòlic que radicalitza el contingut»
Les iaies de la Maria Saladich estan preparades per començar aquest 2021
Les iaies de la Maria Saladich estan preparades per començar aquest 2021 | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich estan preparades per començar l'any
Enric López, a la inauguració de la Universitat d'Estiu de la UVic de 2003
Enric López, a la inauguració de la Universitat d'Estiu de la UVic de 2003 | Arxiu fotogràfic de la Universitat de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra recorda Enric López, professor de matemàtiques i de física i un dels impulsors de la Universitat de Vic, que va morir el 30 de desembre | «No deixava indiferent ningú. Burleta, a vegades càustic, era un professor diferent. Enmig de la grisor i de la censura dels anys seixanta, jo vaig estar prou de sort de poder ser l’alumna de dues persones excepcionals: Enric López i Núria Albó»