EL DIACRÍTIC

Videotrucades, ultraconnectades i ultracontrolades

Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat

«Fer resistència a segons quines eines és molt difícil, però el primer pas és acostar-nos al programari lliure com Jitsi, una bona opció per fer videoconferències xifrades en temps real»

Maria Saladich: «El coronavirus tindrà un efecte global en la salut no només dels infectats»

| 21/04/2020 a les 13:00h
Arxivat a: El Diacrític, online, zoom, jitsi, article, #control, #vigilancia, #periodisme, #comunicació, dades, informació
«Ara que ens veiem obligades a fer vida social de manera virtual i a trencar el metre i mig de distància de seguretat a través de la pantalla, potser és el moment de posar-hi la mirada i la responsabilitat que sí que posem, per exemple, en el consum d'alimentació»
«Ara que ens veiem obligades a fer vida social de manera virtual i a trencar el metre i mig de distància de seguretat a través de la pantalla, potser és el moment de posar-hi la mirada i la responsabilitat que sí que posem, per exemple, en el consum d'alimentació» | Aleix Auber
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/04/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ja faig tard per entregar aquest article, però clar, és que avui he tingut dues reunions i una entrevista online. I llargues! I demà dues més. El cas és que necessito hores per teletreballar i concentrar-me (que costa prou aquests dies!) i crec que des que estic confinada tinc més reunions, birres i vermuts que abans. Reconec que aquestes eines faciliten la feina, fan la quarantena més fàcil, fan que la nostra vida es mantingui viva, però ja que ho fem, fem-ho amb consciència.

Aquests mesos seran durs per a moltes famílies. Estem veient (i vivint) la cara més salvatge del capitalisme: acomiadaments, expedients temporals d’ocupació, manca de contractacions, precarietat, incertesa… A casa, tancades i ultraconnectades. Si a algú li està anant bé aquesta crisi és a les empreses energètiques i a les tecnològiques. Ens omplim la boca que ara més que mai pren sentit el consum conscient, donar vida als productors locals, la lluita anticapitalista i el boicot a les multinacionals, però aquests debats els fem fent una birra pel House Party o una reunió pel Zoom, empreses multinacionals que, com Skype o Hangouts de Google, mercadegen amb les nostres dades i es compren les unes a les altres per quantitats no revelades.

Ara que ens veiem obligades a fer vida social de manera virtual i a trencar el metre i mig de distància de seguretat a través de la pantalla, potser és el moment de posar-hi la mirada i la responsabilitat que sí que posem, per exemple, en el consum d’alimentació. Quan treballem amb aquestes plataformes, no només els facilitem dades i continguts, sinó també hàbits de treball, hores de connexió, pautes i comportaments en línia. I amb aquestes dades elaboren perfils d’usuàries d’internet, permetent segmentar la informació que ens arriba i manipulant la nostra postura davant del món. Això és el que fa un temps està difonent la comissió Procomuns de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) amb la campanya “No siguis GAFAM!” i que, ara que tot ens peta a la cara, agafa més sentit que mai.

Fer resistència a segons quines eines és molt difícil, però el primer pas és acostar-nos al programari lliure com Jitsi, una bona opció per fer videoconferències xifrades en temps real. Una eina molt usada per activistes i persones que volen protegir la seva seguretat en línia, però que cada vegada fan servir més organitzacions i col·lectius durant aquestes setmanes de confinament, ja que no ens obliga a instal·lar cap programa ni, el més important, a facilitar les nostres dades a ningú. La tecnologia també té impactes sobre els nostres drets i llibertats.

Per mi ha estat un descobriment que mantindré. Desitjo recuperar l’imprescindible contacte físic però, per què no dir-ho, l’ús d’aquestes eines i aquestes reunions a distància ens ofereix una oportunitat a les professionals que estem fora de Barcelona i que tantes vegades ens veiem obligades a dedicar tota una jornada per fer una reunió de, potser, una hora.

Article de Sara Blàzquez publicat originàriament a Mèdia.cat.
'Tot era massa fràgil' descriu dos escenaris, el de 2025, precol·lapse ecològic, i el de 2045, on Catalunya viu sota un règim totalitari
'Tot era massa fràgil' descriu dos escenaris, el de 2025, precol·lapse ecològic, i el de 2045, on Catalunya viu sota un règim totalitari | Carme Cara
Jordi Martí Font
Crítica de Jordi Martí Font de la novel·la 'Tot era massa fràgil', de Rubèn Suriñach | «Ara toca pensar-hi i parlar-ne perquè el que ens conta Rubèn Suriñach en aquestes pàgines no és, desgraciadament, només una novel·la de ficció»
Un moment de la rua pel centre de Torelló
Un moment de la rua pel centre de Torelló
Susanna Mary
Susanna Mary s'estrena a Setembre amb una crònica de l'acte de divendres a Torelló contra els assassinats masclistes | «El patriarcat té arrels profundes, el dolor també. La ràbia, també»
«La por que ens feia la bruixa, ara ens la pot fer la immigració que volen que identifiquem com l’esca dels nostres mals»
«La por que ens feia la bruixa, ara ens la pot fer la immigració que volen que identifiquem com l’esca dels nostres mals» | Asmus Koefoed
Carme Brugarola
«L'extrema dreta vol que retornem a l’esgarriada edat mitjana on els homes benaurats torturaven les estigmatitzades dones malèfiques» | «La simplicitat dels missatges de l’extrema dreta activen la por ancestral que ens paralitza: no es fan preguntes, no es pensa»