Manolo Escobar, Loquillo i el «Cara al sol». La BSO utilitzada per BOCS en la seva concentració de la plaça de Catalunya contra el Gobierno espanyol de Pedro Sánchez i el coleta que parla amb separatas. Loquillo, no sé si n'ets conscient però tens un problema. Quan els feixistes pensen que estàs del seu costat o és que t'has explicat fatal o és que t'has explicat fatal. Continues sent espanyolista, banal i autoqualificat de lliurepensador i internacionalista però espanyolista al cap i a la fi, però com que no fas cap gest per diferenciar-te de la majoria d'espanyolistes que hi ha i que et lloen acabes essent la BSO dels feixistes i això a algú que, com tu, presumeix de ser antifeixista l'hauria de posar molt nerviós. Vaja, a mi m'hi posaria. A no ser que tot el que has dit en entrevistes diverses només sigui bomba de fum i allò únic que tinguis al cap com a possible sigui la participació en la construcció d'un imaginari modern per a l'espanyolisme més militant.

No series el primer. Altres companys teus de «movida madrileña» ho han fet amb diversa sort. Com saps, Fernando Márquez, el zurdo, era un feixista declarat, seguidor del Ledesma Ramos i present a les llistes de la Falange; i altres amigues teves com Alaska han tingut un envelliment diguem-ne que penós, per no dir una altra cosa.

Ara bé, de tu, nascut al Poble Sec i nét d'un antifeixista, adulador de Durruti, esperàvem alguna cosa més que acabar endollat als mítings de BOCS. Estaria bé que reaccionessis i els diguessis el nom del porc. T'asseguro que algunes t'aplaudiríem «fins que la figa mos face palmes». Per cert, qui t'avisa no és ni espanyol ni espanyolista, tot el contrari. És independentista i anarquista, coses rares té aquest món i més aquest país on vas néixer.

Que vagi bé l'èxit i la referencialitat, tot i que si davant d'això fas com si no anés amb tu, és a dir, fas com si res no passés i no dius res, t'asseguro que per mi s'ha acabat escoltar-te. I això no et reportarà menys diners però sí que comportarà que siguis, cada dia una mica més, allò que tu mateix odiaves quan creixies al Clot.