El Diacrític

No puc respirar

«Bonic perquè, per una vegada, confluïen lluites i es reclamava obertament una independència no racista»

«Insuficient perquè es va parlar poc del noi mort. I no es va parlar gens del noi mort al Gurri que encara està desaparegut i que no, tampoc no va poder respirar, encara que el genoll de la precarietat al coll no fos tan gràfic ni tan evident. I m’estic criticant a mi mateixa: jo hi era, ho podia haver dit perquè hi pensava, ho pensava»

Abraçades virtuals que no ens abriguen

| 05/06/2020 a les 21:25h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Protestes, Manifestacions, Concentracions, George Floyd, BLM, Black Live Matter, independència, racisme
Concentració a la plaça Major de Vic contra el racisme, aquest dimarts
Concentració a la plaça Major de Vic contra el racisme, aquest dimarts | Steve Cedar
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/06/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«I can’t breathe»: no puc respirar. És el crit de George Floyd, assassinat per un policia a Minneapolis, que ha travessat el món. 

El dimarts 2 de juny de 2020 es va convocar una concentració de rebuig a aquest assassinat a Vic, emmarcada dintre les concentracions habituals del CDR i altres entitats.

Reivindicar el «I can’t breathe» amb la mascareta posada tenia alguna cosa de poesia visual no intencionada. 

Em va semblar bonic, contradictori i insuficient.

Bonic perquè, per una vegada, confluïen lluites i es reclamava obertament una independència no racista. Bonic perquè hi havia gent molt gran i gent molt jove, i això sol ja té un valor important.

Contradictori perquè entre els assistents hi havia algú de l’ANC que havia recolzat obertament la regidora racista de Ripoll.

Contradictori perquè algú molt conegut escridassava algú molt conegut perquè no parlava en català. Costava tant, esperar que acabés de parlar i, a continuació parlar ell, en català? O és que ara voldrem imposar el català com a llengua única, també?

Tant de bo algú hagués parlat també en anglès. I també en amazigh. I també en qualsevol altra llengua parlada a Vic.

Crec que ho tenim malentès, això de parlar en públic com a acte de lideratge i no de servei. Parlem totes, parlem menys! Que cada cantonada sigui un speak corner. Que els micros siguin oberts i que es pugui respirar! Parlem per dir el que volem dir, no pel què diran.

Els lideratges corrompen. Quan algú acaba votant algú perquè «parla bé», ja estem venuts... 

Em va semblar insuficient perquè es va parlar poc del noi mort. I no es va parlar gens del noi mort al Gurri que encara està desaparegut i que no, tampoc no va poder respirar, encara que el genoll de la precarietat al coll no fos tan gràfic ni tan evident. I m’estic criticant a mi mateixa: jo hi era, ho podia haver dit perquè hi pensava, ho pensava.

Algú, a facebook, ha qualificat la concentració  de Vic com a patètica i de postureo: doncs no, tampoc.  Amb el temps que feia, s’estava més bé a casa, realment. Calia un petit esforç, per ser-hi. 

La meva opinió és que la confluència de lluites és positiva i necessària. Malgrat les contradiccions, a Vic va ressonar el Black lives matter : les vides negres importen. Totes i cadascuna.

I a mi em semblaria perfecte lligar la concentració d’un altre dimarts amb una altra lluita: la de Nissan, per exemple. 

Que la independència sigui motor de canvi, no d’exclusió.
«Donem voltes damunt del feltre, donant cops a les cantoneres, xocant amb força entre nosaltres, contra nosaltres, fent caramboles, traçant camins per la taula que una ment perversa imagina o assaja amb el seu tac de fusta»
«Donem voltes damunt del feltre, donant cops a les cantoneres, xocant amb força entre nosaltres, contra nosaltres, fent caramboles, traçant camins per la taula que una ment perversa imagina o assaja amb el seu tac de fusta» | Christian Wiediger
Joan Iborra
«Podré pujar aquella muntanya, sense por de trobar-me cap policia? Sense por del què diran els policies de balcó que proliferen arreu? Sense por a la pròpia por del policia que porto a dins?» | «La por permanent a la marginalitat, és l’arma de destrucció massiva que ha caigut damunt nostre»
Concentració per demanar la readmissió d'Ester Codina davant Embotits La Riera de Centelles
Concentració per demanar la readmissió d'Ester Codina davant Embotits La Riera de Centelles | Twitter COS
Roser Iborra
«Impera la llei del silenci. Cal dur menjar a casa, però a qualsevol preu? Empassar-se la dignitat? Per això la valentia d’Ester Codina, de Centelles, em sembla especialment rellevant» | «Fins i tot després d’una prova positiva, exigeixen a un dels treballadors que acabi la jornada laboral. Al final els contagiats són quatre (quatre de quinze!). L’Ester no vol abaixar el cap, insisteix en les mesures de seguretat sanitària. La dignitat no té preu»
Les iaies de la Maria Saladich reivindiquen una vida lliure de violències masclistes
Les iaies de la Maria Saladich reivindiquen una vida lliure de violències masclistes | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich reivindiquen una vida lliure de violències masclistes