El Diacrític

No puc respirar

«Bonic perquè, per una vegada, confluïen lluites i es reclamava obertament una independència no racista»

«Insuficient perquè es va parlar poc del noi mort. I no es va parlar gens del noi mort al Gurri que encara està desaparegut i que no, tampoc no va poder respirar, encara que el genoll de la precarietat al coll no fos tan gràfic ni tan evident. I m’estic criticant a mi mateixa: jo hi era, ho podia haver dit perquè hi pensava, ho pensava»

Abraçades virtuals que no ens abriguen

| 05/06/2020 a les 21:25h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, racisme, independència, Black Live Matter, BLM, George Floyd, Concentracions, Manifestacions, Protestes
Concentració a la plaça Major de Vic contra el racisme, aquest dimarts
Concentració a la plaça Major de Vic contra el racisme, aquest dimarts | Steve Cedar
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/06/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«I can’t breathe»: no puc respirar. És el crit de George Floyd, assassinat per un policia a Minneapolis, que ha travessat el món. 

El dimarts 2 de juny de 2020 es va convocar una concentració de rebuig a aquest assassinat a Vic, emmarcada dintre les concentracions habituals del CDR i altres entitats.

Reivindicar el «I can’t breathe» amb la mascareta posada tenia alguna cosa de poesia visual no intencionada. 

Em va semblar bonic, contradictori i insuficient.

Bonic perquè, per una vegada, confluïen lluites i es reclamava obertament una independència no racista. Bonic perquè hi havia gent molt gran i gent molt jove, i això sol ja té un valor important.

Contradictori perquè entre els assistents hi havia algú de l’ANC que havia recolzat obertament la regidora racista de Ripoll.

Contradictori perquè algú molt conegut escridassava algú molt conegut perquè no parlava en català. Costava tant, esperar que acabés de parlar i, a continuació parlar ell, en català? O és que ara voldrem imposar el català com a llengua única, també?

Tant de bo algú hagués parlat també en anglès. I també en amazigh. I també en qualsevol altra llengua parlada a Vic.

Crec que ho tenim malentès, això de parlar en públic com a acte de lideratge i no de servei. Parlem totes, parlem menys! Que cada cantonada sigui un speak corner. Que els micros siguin oberts i que es pugui respirar! Parlem per dir el que volem dir, no pel què diran.

Els lideratges corrompen. Quan algú acaba votant algú perquè «parla bé», ja estem venuts... 

Em va semblar insuficient perquè es va parlar poc del noi mort. I no es va parlar gens del noi mort al Gurri que encara està desaparegut i que no, tampoc no va poder respirar, encara que el genoll de la precarietat al coll no fos tan gràfic ni tan evident. I m’estic criticant a mi mateixa: jo hi era, ho podia haver dit perquè hi pensava, ho pensava.

Algú, a facebook, ha qualificat la concentració  de Vic com a patètica i de postureo: doncs no, tampoc.  Amb el temps que feia, s’estava més bé a casa, realment. Calia un petit esforç, per ser-hi. 

La meva opinió és que la confluència de lluites és positiva i necessària. Malgrat les contradiccions, a Vic va ressonar el Black lives matter : les vides negres importen. Totes i cadascuna.

I a mi em semblaria perfecte lligar la concentració d’un altre dimarts amb una altra lluita: la de Nissan, per exemple. 

Que la independència sigui motor de canvi, no d’exclusió.
Activistes pel dret a l'habitatge davant el domicili afectat
Activistes pel dret a l'habitatge davant el domicili afectat | Fatima Akallouch
Ferran Domènech Tona
La comitiva judicial ha alertat que el proper llançament serà amb l'ARRO dels Mossos d'Esquadra | El desnonament ha tingut moments de tensió quan la gestora de la immobiliària ha increpat a la família al crit de «que es comprin una casa»
Una nena camina pels carrers de Gaza, buscant menjar enmig de la destrucció de les bombes israelianes
Una nena camina pels carrers de Gaza, buscant menjar enmig de la destrucció de les bombes israelianes | Jaber Jehad Badwan
Laura Arau
«Quan només veiem runes i destrucció, quan Gaza queda reduïda a allò que li han fet, correm el risc de tornar a deixar fora de camp les persones i la societat que hi viuen» | «La fortalesa de les persones que sostenen la vida en condicions extremes no ens hauria de fer oblidar que tenen dret a viure sense haver de resistir permanentment»
Un dels moments més emotius de la jornada inaugural de L'Etxavuiro
Un dels moments més emotius de la jornada inaugural de L'Etxavuiro | Sara Blázquez Castells
Sara Blázquez Castells
Centenars de persones participen al llarg de dissabte en la festa d'inauguració de l'Ateneu Popular i Independentista, que estrena oficialment el local reformat del carrer de la Ramada | La jornada combina cultura, debats, una arrossada multitudinària, quines i antiquines i concerts, en un ambient festiu que ni les quatre gotes de pluja aconsegueixen aigualir