El Diacrític

Venim del nord, venim del sud

Crònica personal de Roser Iborra de la manifestació antiracista d'homenatge als dos treballadors morts creuant el Gurri a Vic

«I mentre ens agenollàvem i fèiem un minut de silenci, jo mirava al meu voltant i pensava que aquesta gent jove del Vic sud són la nostra esperança»

«La Laura a la ciutat dels sants es dirà també Fatima al barri del Remei i s’espolsarà dominacions molt velles. Pren-ne nota, Anna Erra: perquè girar-s’hi d’esquena també és racisme»

El preu que no paguem: silencis culpables

| 28/07/2020 a les 22:46h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, antiracisme, antifeixisme, Le Porc Gourmet, racisme, racisme institucional, càrnies en lluita, manifestacions, plaça de la Noguera
Dues fotos de  l’Obidiaba i en Sarbjit van presidir l'homenatge que els van fer a la plaça de la Noguera
Dues fotos de l’Obidiaba i en Sarbjit van presidir l'homenatge que els van fer a la plaça de la Noguera | Arran Vic
Aquesta notícia es va publicar originalment el 28/07/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dissabte dia 25 l’amenaçada plaça de la Noguera, a Vic, va ser un punt de trobada, una confluència de cultures.

Després d’un matí de sol implacable en què dos joves van expressar desinteressadament aquest desig d’harmonia a les parets, un matí d’anar repartint informació entre veïnes i veïns, la tarda arrencava amb un taller de pancartes que ajudaven a pintar un estol de criatures i, seguidament, es posava  en marxa una manifestació pels carrers del Remei que va ser una de les més emotives en què he estat mai.

Encapçalava la corrua de gent un lema  que expressava molt bé el sentiment general: «Feixisme mai més, ni aquí ni enlloc». A banda i banda d’aquesta pancarta, les fotos ampliades dels dos nois treballadors que van morir tornant de la feina, arrossegats pel Gurri, el 22 d’abril passat: l’Obidiaba i en Sarbjit. No dos números en una estadística, no dos noms en l’oblit, sinó dos companys de feina, dos veïns de Vic.

Mentre avançàvem a ritme de batucada (i hi va haver dos grups, la Tronada dels Sagals d’Osona i la Batuka Batraka de Tona), la gent de les voreres s’anava unint a la rua o aplaudia i mirava des dels balcons, i no hi havia balcó sense gent ni vorera deserta. Els eslògans sortien de l’emoció col·lectiva:

«Obidiaba, Sarbjit, sereu el nostre crit!»

«Ningú no ha de morir per no arreglar un camí»

Tant de bo els eslògans haguessin estat en moltes llengües. Espero que això ja arribarà.

I mentre ens agenollàvem i fèiem un minut de silenci, jo mirava al meu voltant i pensava que aquesta gent jove del Vic sud són la nostra esperança. Si algú és capaç de revoltar-se són elles, són ells: la gent que treballa a les càrnies (o no), la que pateix la precarietat del dia a dia. Només els falta (ens falta) organitzar-se en entitats plurals o en sindicats combatius. 
 

La manifestació, aturada en record de les víctimes, al seu pas pel passeig de la Generalitat Foto: Steve Cedar


Crec que al barri del Remei la lluita per conservar la plaça de la Noguera com el que és: un cor de la ciutat que batega amb sang ben nova, es pot convertir en el que va ser dissabte per unes hores: punt de trobada de lluites, confluència i empatia per construir un futur millor. No ens la podem deixar perdre. Hi passàvem i érem vianants distrets: ara ja en som còmplices i la volem ben nostra.

La plaça de La Noguera té nom d’arbre i arrels de saba nova. Arrels molt fondes de joventut llibertària, de Catalunya diversa, de lluita a les càrnies i contra el racisme i el feixisme, de cançó senegalesa dels Ajo, Ousmane i Oriol; de comunitat sikh, de gent jove que sega arran, de vides negres que sí, que ens importen.

Ens hi tornarem a trobar. La Laura a la ciutat dels sants es dirà també  Fatima al barri del Remei i s’espolsarà dominacions molt velles. Pren-ne nota, Anna Erra: perquè girar-s’hi d’esquena també és racisme.
Persones amuntagades després de la intervenció policial a la tanca de Melilla, en una imatge presa per l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH)
Persones amuntagades després de la intervenció policial a la tanca de Melilla, en una imatge presa per l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH) | AMDH
Carme Brugarola
«M’expliquen que m’he d’ imaginar que tinc un gos i que de cop i volta en tindré cinc o sis i com que es barallarien cal marcar territori per conservar allò que som i allò que tenim. M’han dit tot això després de la matança a la tanca de Melilla. Encara ploro» | «Hauríem de rebre a tothom com hem rebut als ucraïnesos, amb els braços oberts, però rebem els joves africans matant-los a cop de bastonades»
El llibre explica la història d'un grup de dones que van lluitar per conquerir l’autonomia dins el moviment cooperatiu català
El llibre explica la història d'un grup de dones que van lluitar per conquerir l’autonomia dins el moviment cooperatiu català
L’obra, escrita per Marc Dalmau i Mar Masip, es presenta el 30 de juny a la Lleialtat Santsenca | Narra la història de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista que va lluitar per fer visible el paper de les dones en el moviment cooperatiu
Les iaies de la Maria Saladich prefereixen passar la revetlla en remull i lluny dels petards. I tu?
Les iaies de la Maria Saladich prefereixen passar la revetlla en remull i lluny dels petards. I tu? | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich prefereixen passar la revetlla en remull i lluny dels petards. I tu?