«El feixisme no és una opinió, és un crim»
Giacomo Matteotti

«Jo he fet el meu discurs. Ara us toca a vosaltres preparar el discurs fúnebre per al meu enterrament». Giacomo Matteotti va deixar anar aquestes paraules, premonitòries, mentre el felicitaven pel discurs antifeixista que havia fet a la càmera  italiana per protestar contra les il·legalitats i els abusos comesos pels feixistes que van aconseguir la victòria electoral. Això passava el maig de l’any 1924. El 16 d’agost van trobar el cadàver de Matteotti. Sicaris feixistes el van raptar i matar.

És normal que des de l’extrema dreta et puguin cridar l’alto al mig del carrer si saben que fas campanya posant en evidència el seu discurs. Et poden dir que dius mentides, que els increpes, que els insultes. Ho poden publicar a Facebook. Et sentiràs amenaçat sense saber d’on et cauen tantes injúries, però de mica en mica ho vas entenent tot. Cas Mudde, politòleg holandès, ja ens avisa que les arrels de l’extrema dreta arriben arreu: Catalunya, Espanya i al món. Plantem-li cara sense complexos. Fem ús de la memòria històrica. Recordem que Mussolini és nomenat primer ministre per la via legal, formant un govern de coalició feixista-liberal fins que il·legalitzarà tots els partits.

Lena Berggren, professora d’història a la Universitat d’Umeà, ha col·laborat fent un còmic amb dibuixos de Kalle Johansson per saber què és en realitat el feixisme? Hi ha una imatge amb la qual ens hi podem identificar: un demòcrata diu que, tot i no compartir les opinions feixistes, està disposat a morir perquè les puguin expressar, acte seguit els feixistes li foten cop de porra. Lena Berggren ens deixa clar que el feixisme rebutja qualsevol idea que defensi la igualtat de totes les persones, així com la llibertat d’expressió. Plantem-li cara al feixisme. Tenim arguments que ens avalen. Recordem que Hitler protagonitza un aixecament armat amb l’objectiu de fer-se la víctima perquè sap que l’empresonaran. Més endavant guanya el poder per via democràtica i quan el té, immediatament inicia la violència cap als partits opositors i els jueus.

El feixisme es reinventa amb l’objectiu d’imposar-se. Nosaltres ens reinventem  per eliminar-lo. Cal  saber que ens enfrontem davant d’un monstre molt hàbil, molt enganyós, molt manipulador, molt trampós, mentider, coneixedor de les febleses humanes, visceral, incisiu, dictador. El feixisme és maldat. No podem abaixar la guàrdia. No li podem donar entrada enlloc. Si ho fem, i ja ho hem fet, ens porta al seu molí provocant-nos perquè pugui fer-se la víctima. Fa servir aquesta arma per guanyar adeptes. No ens hi podem encarar, sense protegir-nos. L’escac i mat li ha de venir per sorpresa. No el podrem enderrocar només fotent-li coces i tirant rocs. El feixisme té el seu objectiu massa ben travat i coneix a l’avançada les nostres reaccions. Es camufla, entra sigil·losament, en els espais de poder per filtrar el seu discurs, únic, totalitari. Hem de saber llegir entre línies tant les accions de la política com els seus discursos, ser crítics davant el treball dels periodistes i estar alertes del gest de la justícia per plantar cara a les decisions que afebleixen la democràcia. Com és que empresonen artistes per dir la veritat? Tothom ho sap que la casa reial ens ha robat.

Plantem cara a l’extrema dreta. La lluita ha de ser diària, sortint al carrer, i parlant amb la gent per explicar les seves estratègies de terror. Ara, els antifeixistes no podem sortir en grup, el virus ens fa la guitza, però hem de treballar de forma individual. Hem de fer saber que l’extrema dreta  amaga molts perills. Primer, el seu nacionalisme malentès activa un racisme emergent, els culpables de tot són els immigrants, els pobres, els negres, els gitanos, els estrangers, les dones, les criatures, els comunistes, els d’esquerres, etc. Mai assenyalen els lladres de prestigi que existeixen dins de les classes més acomodades: els rics i els poderosos. El seu ordre totalitari establert adorm les consciències i ens fan passar bou per bèstia grossa. Despertem-nos! Que el feixisme no ens privi de la llibertar de ser, de fer  i de sentir. Diguem alt i fort que les idees no s’empresonen, s’enraonen. I no oblidem que fa quatre dies van ocupar el Capitoli. No és cap broma.