Article d'Arnau Comajoan sobre la seva experiència anant a la Fira de l'Avet amb bus, acompanyada de reflexions sobre la importància que se li dona al transport públic en geleral. Spoiler: a la tornada els va deixar tirats a Espinelves | «El típic servei per complir l’expedient, poder dir que el transport públic existeix en aquests pobles i excusar-se en la poca demanda que una línia tan pèssima pot satisfer per negar ampliar el servei»

Article de Montse Castañé, en nom de Càrnies en Lluita, Juntes Som Revolució i Gossos K9, com a denunciant dels assetjaments sexuals a Esfosa, arran de la sentència absolutòria del judici | «Nosaltres ens reafirmem en la nostra denúncia i, encara que se’ns tracti com a mentideres, sabem que tenim tota la raó»

Ariadna Masmitjà i Mauricio Centurion escriuen aquest article des de Rojava, sobre els darrers bombardejos de Turquia sobre la població civil kurda | «El suposat combat de Turquia contra el terrorisme amenaça de nou la vida de cinc milions de persones que fa 10 anys que viuen de manera autònoma i que busquen, enmig de la guerra, els dies de pau que sempre els han estat negats».

Carme Cara vincula en el seu article «el llarg viatge que he fet sense tenir-ne assegurat el bitllet de tornada» amb l'escriptura, la literatura i la primera novel·la de Carlota Gurt, 'Sola' | «Imagino la protagonista de 'Sola' i em poso a la seva pell. No adonar-se de la petita línia que separa el seny de la bogeria pot ser a vegades tràgic»

Text d'auto-ficció d'Emma Sadurní, sobre les dificultats en les relacions familiars | «La mare de la Núria és una víctima més de l’època que li va tocar viure. El preu de néixer a l’inici de la postguerra, de viure sota la dictadura franquista és trauma individual i violència social.»

Article de Roser Iborra en record de Montserrat Llorens, poeta i mestra de Manlleu, que va morir dimarts als 66 anys | Aquest dissabte s'ha fet un multitudinari comiat a Montserrat Llorens en un acte a la plaça de les Dones del Ter, al davant del Museu del Ter de Manlleu

Article de Montse Castañé, de Càrnies en Lluita, arran de l'imminent judici, el dia 29 a Manresa, per la denúncia d'assejatments sexuals a la indústria càrnia d'Osona | «Si les dones han denunciat, malgrat totes les pors, com que encara tenim unes lleis patriarcals, sovint es demana a les víctimes que demostrin l’assetjament i gairebé les tracten, de fet, com a culpables»

Núria Barnolas debuta com a articulista a Setembre amb un decàleg basat en la seva experiència personal i fonamentat en tres pilars: poques persones poden arribar molt lluny, l’esperit creatiu ajuda el dèbil i la desmoralització no és una opció | «Ens volen convèncer que no hi ha alternativa, ens volen fer creure que controlen el sistema amb les seves portes giratòries però això només els ha fet tornar matussers i confiats, estan tan acostumats a fer i a desfer que qualsevol oposició els agafa per sorpresa»

«Tot el que fem té una relació directa amb el que passa» | Berta Tresserras: «Pagant Sant Pere canta, que diuen. Doncs pagant no s'apagaran els focs. Els diners no ens tornaran els boscos i els diners no portaran la pluja»

Roser Iborra escriu sobre la concentració de divendres a Vic en solidaritat amb les víctimes de la matança de Melilla | «Ens va anar interpel·lant sobre l’absurditat i crueltat dels fets, sobre el racisme de tractar de manera diferent els exiliats segons el color de la seva pell»

«M’expliquen que m’he d’ imaginar que tinc un gos i que de cop i volta en tindré cinc o sis i com que es barallarien cal marcar territori per conservar allò que som i allò que tenim. M’han dit tot això després de la matança a la tanca de Melilla. Encara ploro» | «Hauríem de rebre a tothom com hem rebut als ucraïnesos, amb els braços oberts, però rebem els joves africans matant-los a cop de bastonades»

«Sembla que això de la immersió lingüística ha existit sempre, i en canvi es va haver de guanyar pas a pas, contra totes les prohibicions, amb un vent sempre en contra» | «S’ha de preservar la immersió lingüística no només per les persones que parlen català sinó, també, per les que encara no el parlen, però que hi tenen tot el dret»

Guillem Solà debuta com a articulista a Setembre amb una anàlisi del sector lleter i de com l'OCU no és objectiva en assenyalar les millors llets del mercat | «Primer de tot, només han considerat llets UHT; que els més puristes no ho consideren llet sinó un derivat» | «Treuen pit al vendre's a 72 cèntims. Si bé l'OCU considera això com a positiu, fallen en l'anàlisi de què suposa un preu final d'aquest nivell; sobretot per a qui hi ha a la primera baula de la cadena»

Crònica de Roser Iborra del primer debat del cicle «Construïm la pau» sobre l'acollida a les persones refugiades | «És sovint la societat civil qui s’organitza amb accions de resistència no violenta contra l’ocupació (més que no pas agafant les armes)»

«Han convertit els refugiats, els ferits i els morts en peons d'una partida macabra. Comercien amb el dolor, la desesperació, la por. Però també compten amb la nostra inèrcia i el nostre cansament» | «Han prohibit els pensaments. Però, tanmateix, la remor persisteix. L'haurem de fer sentir»

«Tornar a llegir, rellegir, de la mateixa manera com qui torna al teatre, és tornar-me a la vida» | «Potser sí que estimar-se a una mateixa implica treure una vegada i una altra allò que ens incomoda»

«Entre les dones de la meva generació hi havia encara moltes Madames Bovary i Laures a la ciutat dels sants. Si et rebel·laves, si transgredies les normes, ho pagaves car: amb l’aïllament social i, fins i tot, familiar» | «Ens reinventem i quan comencem a compartir espais i projectes, velles i joves, no són contra ningú, sinó a favor de. Espais per riure o pensar; per escoltar savieses o entrebancs; per cuidar-nos»

«Us desitjo el foc que abranda amors i lluites. El foc que crema símbols d'opressió. La revolta. El foc que comença amb pinyes, branquillons, fusta prima i urgent, petites insurgències» | «Us desitjo les paraules latents finalment dites, fetes guspira de foc, guspira d'aigua, guspira de llum. Les paraules fan un foc blau. I un foc vermell, i un de verd. A vegades escalfen. A vegades cremen»

Crònica de Roser Iborra sobre la presentació de l'obra completa de Josep Riera, poeta d'Oristà | «Com qui va fent de mica en mica una cabana de pedra seca, en Josep ens ha fet un refugi de les paraules més nostres; un recer de mots contra la intempèrie de l’oblit»

«Com més gran em faig, més pateixo les discriminacions a causa de l’edat: aquella manera de fer tan occidental que em fa invisible» | «A moltes i a molts no ens agraden les sopes de lletres ni badar al carrer, ni la missa del diumenge al televisor. No ens agrada que ens tractin d’un manera absurdament condescendent»