El diacrític

​Capacitat d’adaptació

Article de Fina Campàs, d'Acció Trans, sobre la falta d'aplicació de polítiques LGTBIQ+ en alguns ajuntaments d'Osona i la disparitat d'actuació entre les entitats del col·lectiu

«Cal tenir la capacitat d'adaptació, vers un teixit associatiu divers, que interpel·li a la diversitat afectivosexual i de gènere amb una perspectiva feminista inclusiva»

Dissidències rurals

| 26/03/2024 a les 09:54h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, col·lectiu lgtbiq+, col·lectiu trans, Acció Trans
Tres persones amb banderes trans i LGTBIQ+ adreçant-se a una manifestació del col·lectiu
Tres persones amb banderes trans i LGTBIQ+ adreçant-se a una manifestació del col·lectiu | Zera Ruzgar
A Osona, és un fet la manca d'aplicació de les polítiques públiques LGTBIQ impulsades des de la Direcció General de Polítiques Públiques LGTBI de la Generalitat de Catalunya.

La implementació i aplicació per part dels ens locals en els diferents municipis de la comarca, genera un buit. Hi queden afectades de manera clara i directa les polítiques de caràcter social i d'igualtat, que és en l'àmbit on tenen el seu encaix, i es veu compromès l'exercici de les llibertats tant en el dia a dia, com a la socialització de la població del col·lectiu a Osona. Aquesta mancança no es produeix de forma homogènia sinó en funció de les diferents identitats del col·lectiu LGTBIQ+. I de quin color polític té les responsabilitats de govern municipal.

Acció Trans, mitjançant les rondes de reunions mantingudes amb diferents grups del Parlament de Catalunya, hem exposat i posat en relleu la necessitat que es tingui en compte a les diferents proposicions de llei en curs, com la renovació de la llei 11/2014 i la futura llei trans catalana. Per tal de corregir aquest buit en l'aplicació de polítiques LGTBIQ+ a una part important de la Catalunya central.

La finalitat de l'ordenament legislatiu vigent és la de poder enfortir polítiques públiques LGTBIQ+ a tot el territori català, i al mateix temps, poder detectar aquells municipis que, per una raó o una altra, no les tenen en compte dins de l'acció de govern municipal.

En l'àmbit institucional, l'Oficina SAI del Consell Comarcal és clarament l'aliada més destacable i a qui li recau la fallida de l'acció municipal per part dels ajuntaments d'Osona.  I, per tant, és qui ha de poder corregir, dins els límits i atribucions atorgades com a oficina SAI, en el context del contracte programa signat. Però que també es deriva en una certa responsabilitat, induïda, a causa d'aquests límits. Per això en la majoria d'ocasions és més una consultoria, però sense cap capacitat executiva d’aplicació d’aquestes polítiques públiques, que òbviament recau en els ens locals.

Seguint aquest format, de dalt cap a baix, aquí hi entra el paper de les entitats, i aquí si que és necessari fer una reflexió tan acurada com sigui possible sobre la diversitat existent a la comarca. Cal tenir present que una part de la responsabilitat també està en el teixit associatiu, i en el grau de fortalesa com a entitats.

Dins del teixit associatiu, cal diferenciar a entitats legalment constituïdes, col·lectius organitzats i persones a títol individual que col·laboren d'una manera o altra. En aquest punt és important reconèixer qui té més capacitat d'aglutinar més persones, i que sense cap dubte són els col·lectius organitzats, on per la seva singularitat, hi ha més persones implicades, i a més, joves.

Pel que fa a les entitats institucionalitzades, patim una forta davallada de participació i implicació de persones, tant en les estructures dels òrgans de govern com en la realització de les accions programades. Una explicació la podem buscar en una crisi en la participació per diferents motius. Això també és extensible a entitats d'altres àmbits, majoritàriament per les exigències d'obligacions professionals. Aquesta realitat ha provocat una reformulació de la llei catalana d'associacions i fundacions al Parlament de Catalunya, per tal d'agilitzar i fomentar la participació de les persones a les entitats formalment constituïdes.

Cal tenir la suficient capacitat d'adaptació a una participació oberta dins dels canals de participació pròpia de les entitats. És vital poder-hi reflectir la realitat social i conjugar-ho amb l'associativa amb vincles i aliances amb col·lectius de la comarca d'Osona i de tota la comunitat LGTBIQ+.

Acció Trans ja està posada en aquesta línia i ha col·laborat amb diferents organitzacions, siguin formalment constituïdes o no. I amb persones a títol individual.

Sempre s'ha focalitzat aquestes col·laboracions amb col·lectius clarament defensors dels feminismes transinclusius i dels drets de les persones trans i LGTBIQ+. Tot i això, hem trobat resistència per part d'algunes entitats formalment constituïdes per poder establir una col·laboració estreta i fluida, i negant qualsevol possibilitat de conveni. Ja que l’objectiu de la nostra entitat és lluitar contra el poder hegemònic patriarcal, buscant la igualtat real i efectiva entre homes i dones.

Després de les últimes notícies relacionades amb el teixit associatiu d'Osona, cal tenir la capacitat d'adaptació, vers un teixit associatiu divers, que interpel·li a la diversitat afectivosexual i de gènere amb una perspectiva feminista inclusiva. Les entitats legalment constituïdes han de recolzar aquells grups que conflueixin en lluites compartides, vinguin de col·lectius organitzats, o persones a títol individual per tal de canalitzar i vehicular totes les reivindicacions per assolir una societat més diversa, justa i, per tant, més democràtica, que ens interpel·la a tots. 

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Zoe Garcia Castaño
31/12/2022
Silvina Merino a l'entrada del local de Creadoness.
Silvina Merino a l'entrada del local de Creadoness. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
Entrevista a una de les creadores de l'associació ètica de moda sostenible situada al carrer Robadors de Barcelona | «La nomenclatura economia social és molt europea, però el que significa, al sud global, hi existeix des de fa molt de temps»
Les quatre varietats que han sortit al mercat tenen una etiqueta diferent obra de l’il·lustrador penedesenc Lluís Masachs
Les quatre varietats que han sortit al mercat tenen una etiqueta diferent obra de l’il·lustrador penedesenc Lluís Masachs
Els vins s’han fet a partir de raïm de vinyes treballades per aquest projecte de relleu agrari i inserció de col·lectius vulnerables | Quatre petits elaboradors del Penedès han col·laborat amb el projecte elaborant els quatre vins que configuren la col·lecció
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies.
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies. | Sara Blázquez Castells
Anna Pujol Navarro
«Hem de prendre consciència per sortir d’aquesta dinàmica de consum bèstia i ferotge» | «Cada segon, a escala internacional, s’aboca un camió ple de roba que no s’aprofita»