Què és la farfahiniye i per què és important per a tu?
La farfahiniye és una planta que també creix a Palestina i que apreciem molt, tant a nivell culinari com medicinal. És la meva planta preferida perquè és molt sana, també la cuinem amb all i tomàquet i queda deliciosa. És molt bon senyal que la tingueu aquí. Després la cuinarem i us sentireu com si estiguéssiu a Palestina.
Vens de la vall del Jordà, per què és important aquesta zona?
La vall del Jordà era un lloc on conreàvem vegetals per a tot el poble palestí i fins i tot els exportàvem cap a altres països d’Àsia occidental. Actualment, l’Estat d’Israel té un projecte d’agronegoci basat sobretot en els dàtils. Exporten milions de dàtils arreu del món. També exporten vinya i vegetals produïts en terres ocupades palestines. I el mateix passa al mar Mort, on hi ha moltíssimes empreses israelianes, sobretot de cosmètics, que estan explotant els recursos palestins per exportar productes a Europa.
Quanta gent hi viu?
Abans de la creació d’Israel, la vall del Jordà no tenia fronteres, era oberta i tenien accés lliure a Jordània. Abans del 1967 hi vivien 300.000 palestins i palestines. Ara en queden prop de 50.000, que encara resisteixen. Però també hi ha més de 18.000 colons israelians en desenes d’assentaments il·legals.
Com ha sigut aquesta substitució demogràfica?
Algunes de les polítiques que han utilitzat per desplaçar la gent ha sigut atacar directament la població, sobretot la que viu en àrees rurals. Han disparat i atacat tant els animals com els pastors. Aquesta estratègia ha sigut exitosa, especialment entre el 1975 i el 1980, quan l’exèrcit sionista va crear una presó d’animals on confiscaven ovelles i cabres. Era una estratègia sonada per tal de posar-nos més pressió. Si els palestins els volien recuperar, havien de pagar entre cinc i deu dinars jordans per animal, un cost molt elevat per nosaltres.
Llavors va arribar la primera Intifada…
Sí, el 1987 va haver-hi la primera Intifada. A nosaltres es va treure una mica de pressió, ja que l’exèrcit sionista es va centrar més en les parts a l’oest de Cisjordània, on hi havia els focus de resistència, especialment a les grans ciutats i els camps de refugiats. Va ser la Intifada dolenta, ja que després d’això es van fer els acords d’Oslo que dividien i qualificaven tot Cisjordània. En aquests acords es deia que les diferents terres de Cisjordània estarien dividides en àrea A, àrea B i àrea C. Aquesta darrera, que va incloure el 95% de Cisjordània, des de llavors està sota control directe israelià. A més, el 76% d’aquesta àrea C és zona militaritzada. Tot això és una denominació falsa.
Rashed collint verdolaga o, en àrab, ‘farfahiniye’, una planta silvestre amb important proppietats medicinals Foto: Ferran Domènech Tona
Per què?
Perquè els israelians ho anomenaran com vulguin, però és tot fals. Utilitzen aquesta denominació com a política per no permetre’ns l’accés a les nostres granges i a la nostra terra. En canvi, els israelians poden anar a la zona militaritzada i fer una nova expulsió, crear una nou assentament, construir granges, etc. Al final el que volen és robar-nos la natura, perquè la majoria de palestins d’aquesta zona són pastors i amb aquestes polítiques el que feien era que no poguessin criar el bestiar ni tenir una vida normal.
Ens pots parlar una mica del moviment del qual formes part?
El moviment de Solidaritat amb la Vall del Jordà és un grup que intenta ajudar i protegir la societat d’aquesta terra. Estem treballant en diferents pobles i amb diferents campanyes. Per exemple, hem ajudat a construir sis escoles, centenars de cases i diversos centres mèdics. Per fer-ho, intentem recuperar formes de construcció naturals, com les totxanes fetes amb fang. És un material barat, reciclable i sobretot natural, ja que està en consonància amb l’entorn. També acollim activistes internacionals d’altres països i els porten a visitar famílies per tal d’establir vincles i que coneguin la realitat local. A més, els últims anys, hem començat a promoure més la presència protectora, que bàsicament és enviar aquests internacionals a passar la nit amb famílies que han estat agredides o que estan en llocs conflictius perquè hi ha assentaments i colons a prop. El fet que hi hagi internacionals fa que els colons no s’hi acostin tant. Hi ha moltes famílies que estan en zones properes a un assentament israelià i si aquestes famílies desisteixen i marxen d’aquest lloc, els colons ocuparan aquesta terrai la perdren per sempre. Nosaltres els donem suport perquè resisteixin. Ja ho veus, hem de ser lluitadors, constructors, estudiants… de tot.
També us imposen molts problemes per accedir a l’aigua potable.
í, una de les formes és a través de Mekorot, una companyia d’aigua israeliana que controla el 86% de l’aigua de Cisjordània. La vall del Jordà és un lloc molt ric en aigua, és la principal font palestina d’aigua. Llavors, l’objectiu israelià ha sigut controlar aquesta aigua, perquè sense l’aigua tampoc pot haver-hi vida. Per fer-ho, han convertit en zona C o zona militar tancada la majoria de fonts naturals. Ara el que fem és anar-hi amb camions cisterna, conduint fins a trenta quilòmetres, per recollir aigua i portar-la cap a les cases. És un sistema molt car i moltes vegades ens trobem que l’exèrcit ens para i ens confisquen tant l’aigua com els camions. Els dos últims anys ha sigut molt pitjor, ja que hi ha molts punts de control de l’exèrcit a les carreteres.
Quins efectes té aquesta política?
Les conseqüències es poden veure fins i tot amb fotos per satèl·lit. Els assentaments de colons són verds, hi ha natura, hi ha arbres; i, en canvi, els pobles palestins estan molt més desertificats per la falta d’aigua. La guerra a través de recursos bàsics com l’aigua està prohibida a les lleis i convencions internacionals, però se les salten.
«Per desplaçar la gent han atacat directament la població, sobretot la que viu en àrees rurals. Han disparat i atacat tant els animals com els pastors» Foto: Ferran Domènech Tona
Teniu accés lliure per entrar i sortir del país?
Com hem vist, controlen la terra, l’aigua i també la frontera. Tot el voltant de Cisjordània està controlat per Israel i fins i tot l’única frontera que tenim amb Jordània, a través de la vall del Jordà, també. Tot i que sigui un pas des de terra palestina cap a terra jordana, hi ha un control duaner d’Israel. Això fa que ens posin molts problemes amb tot el que importem i exportem. Les persones a títol individual també tenen molts problemes. Una dona embarassada va ser colpejada al punt de control i va rebre diverses puntades de peu per part dels soldats. L’ambulància, que estava a només vint minuts de lloc, va tardar dues hores perquè la van aturar en un punt de control i això va fer que tardés molt més. Aquesta és una més de les polítiques genocides que Israel fa servir des de 1997.
Un altre dels temes importants és la demolició de cases. Quina és la situació en l’actualitat?
Primer de tot, hem de tenir en compte que quan parlem de cases tampoc són estructures d’un pis o dos, sinó que a les zones rurals són tendes construïdes amb materials molt senzills. A vegades intentem adaptar-nos a la llei israeliana per poder construir, però ni així ens ho permeten i acaben destruint moltes cases. Fins i tot quan una ONG ens dona una tenda amb el logo d’identificació, la destrueixen. Han arribat a confiscar-nos camions on tenim tot el que necessitem per construir una casa. Quan destrueixen les cases, nosaltres intentem reconstruir. Però abans no hem pogut aixecar dues tendes, els soldats tornen i cada cop van trinxant més els materials per reconstruir la infraestructura, els corrals i tot. Però amb la filosofia de reconstruir, els israelians acabaran entenent que mantenim la resistència i l’esperança de seguir a la nostra terra. El 2015, Abu Sakr va liderar una campanya per aconseguir una ruta per permetre que els nens poguessin arribar de forma segura a l’escola. Llavors el capità de l’exercici israelià va castigar-lo, destruint la seva casa 32 vegades en dues setmanes, en ple desembre. Malgrat tot, l’Abu Saker encara està al mateix lloc, resistint.
Què diu la llei internacional sobre tots aquests drets que l’Estat d’Israel vulnera?
Ja no parlem de la llei internacional, hem deixat de creure-hi. El pitjor de tot plegat no és el que heu sentit i no és el que heu vist. Per mi, el pitjor és com l’Estat d’Israel ensenya la violència, l’atac, els crims, el genocidi i en gaudeix fent-se selfies mentre estan demolint una casa o mentre estan torturant algú.
