Entrem a una carpa als afores de Burin, un petit poble prop de Nablus, a la Cisjordània ocupada per Israel. Dos palestins discuteixen acaloradament: «Has dit que els palestins som febles i això és inacceptable. Els palestins patim tres ocupacions: la israeliana, la del nostre govern i la de les nostres ments, així que no tornis a dir que som febles!». Són en Ghassan i en Murad, dos homes de mitjana edat que des de fa anys coordinen l'acció no violenta contra l'ocupació israeliana als seus respectius pobles. Un cop s'han relaxat amb una tassa de te, parlem amb en Ghassan Najar sobre el projecte que ha impulsat juntament amb altres habitants de Burin, la cooperativa Land and Farming (Terra i pagesia).

Què és la cooperativa Land and Farming?

Som una cooperativa agroecològica formada per 20 persones. Vam decidir ser cooperativa per atreure més gent. No vam decidir ser una empresa. Quan parlem de la nostra cooperativa, parlem d'una cooperativa de lluita, de cultura i de socialisme. Per ser sincers, la majoria de gent del poble tenim una mentalitat comunista. I la modalitat cooperativa creiem que ofereix el repartiment més just entre nosaltres. Perquè al matí treballem junts i tornem junts a casa. Però també ens ataquen junts, ens apallissen junts. Fem tot això perquè treballem junts a la cooperativa. Això ens dona més poder.

Més poder, per què?

Perquè no som egoistes. No pensem només en nosaltres mateixos. La cooperativa no es tracta només de plantar i vendre. Tenim el deure d'ajudar la comunitat, ajudar la família, ajudar els agricultors i també lluitar per la nostra vida. Nosaltres pensem primer en la comunitat. Vam començar amb 5, ara en som 20. I a finals d'aquest any, en serem 25. Fem un curs cada any i agafem cinc persones. Però aquestes cinc persones que venen a la cooperativa, han de fer una formació de sis mesos. Primer, han d'aprendre com treballem, com pensem, perquè potser la seva ment no està connectada a la nostra. I no necessitem, per ser sincers, la ment capitalista. No necessitem la gent que pensa només en si mateixa.

Com va sorgir la cooperativa?

Vam començar el 2020 durant el virus Corona. Després d'això, els colons van escriure articles sobre nosaltres, sobretot sobre mi, i em van arrestar durant un any. Vaig escriure tots els objectius i tota la visió de la cooperativa quan estava en aïllament. Vaig escriure-ho tot sobre la cooperativa, què necessitem exactament, com funcionaria... Llavors ho vaig enviar a través de l'advocat a la gent del poble i ells van continuar treballant. Després de ser alliberat, vaig descobrir que havien continuat la feina i havien dut a terme allò que jo havia pensat.

Qui són els integrants de la cooperativa?

La majoria són dones o estudiants. Així que aquest és el veritable canvi per a la comunitat. La cooperativa, com he dit, és més que una família per a nosaltres. En primer lloc, treballem junts com una família. Ens pots veure visitant-nos a les cases, som un sol poble. Si algú té un problema, tots discutim per resoldre'l.

Com es prenen les decisions dins la cooperativa?

Al principi jo vaig assumir moltes de les decisions. Quan era més jove vaig passar uns nou anys a la presó, així que entenc exactament com pensen els israelians i l'Autoritat Palestina. Per això, quan hem de prendre una decisió sobre alguna cosa així, jo prenc la decisió i assumeixo la responsabilitat. Si és una mala decisió, trobaré la manera d'arreglar-ho. Ara, després de cinc anys, els membres tenen prou experiència per afrontar certes coses. No es tracta només de com plantar i com actuar quan la planta està malalta. Han de tractar amb els colons, l'exèrcit, amb la gent del poble.

«Vaig escriure tots els objectius i la visió de la cooperativa quan estava empresonat en aïllament i ho vaig enviar a través de l'advocat a la gent del poble»

Tota la gent que hi treballa té el mateix salari?

Sí, és clar. Cada hora que treballem són 15 xéquels. Si la gent està malalta, no ha vingut o té alguna cosa a fer a la ciutat no comptabilitzem els 15 xéquels del seu salari. Pel que fa als excedents, al final de l'any ho comptabilitzem tot i repartim els diners entre les treballadores.

També hi ha voluntaris internacionals?

Sí, de vegades hi ha voluntaris. L'any que ve, inshallah, quan tinguem la casa d'hostes a Burin, podrem convidar més voluntaris a venir amb nosaltres. És gratificant, perquè obtenim experiència d'ells i ells obtenen experiència de nosaltres. A més, el més important per a nosaltres és que siguin el nostre testimoni, escriure exactament sobre el que passa sobre el terreny. Perquè a algunes persones els agrada exagerar el que passa. No necessitem que exagerin.

Què vols dir?

Vull dir que, quan 10 colons ataquen el poble, als mitjans de comunicació pots llegir que eren 200 colons. Això no és bo per a nosaltres. Així que intentem ser honestos, especialment amb la gent internacional que ve en solidaritat. No és bo mentir-los.
 
Podem veure l'hivernacle i les instal·lacions?

No, l'hivernacle és a prop de l'assentament il·legal de colons israelians. Hi anem cada dia a les 6 del matí i marxem a les 8.30.

I ningú s'hi queda durant el dia?

Tenim un cotxe il·legal que vam comprar per 1.000 xéquels [uns 250 euros]. Un company va fent guàrdies.

Hi ha més cooperatives a la zona?

En tenim algunes. No són cooperatives de debò, si he de ser sincer. Algunes persones creen una cooperativa per recaptar diners de les ONG. Nosaltres no som d'aquest tipus. Una vegada va venir una organització alemanya que es diu GIZ. Venien a treballar amb nosaltres amb un projecte d'uns 80.000 euros. Ens hi vam negar. Així que ens van dir: esteu bojos. Jo vaig dir: «No estem bojos, però primer, no treballaré en cap projecte que hagi de seguir únicament la vostra agenda. Si voleu seguir la nostra agenda en podem parlar». Un altre ens va dir: "Us podem donar el projecte, però no treballeu a la zona C». La zona C està sota control israelià, però és que un 75% de Burin està en zona C. On voleu que plantem? Dins de la mesquita? També va venir la fundació estatunidenca US Aid oferint 200.000 dòlars. Els vam expulsar directament d'aquí. Sense discussió.

I guanyeu diners amb les vostres verdures?

De vegades fem una campanya de finançament per donar suport a 25 dones de Burin amb un projecte anomenat Sobirania Alimentària. L'objectiu és ajudar-les a plantar un hort. La cooperativa troba el finançament i els compren totes les coses. Elles en tenen cura i nosaltres els ensenyem a plantar i a tenir cura de la plantació. Quan cullen els productes, els ajudem a vendre'ls. Però el nostre objectiu és donar suport a 35 dones. No vam arribar a les 35 dones, sinó a 25. Llavors venem el que produeix cada dona i el 10% del preu va per donar suport a les altres.

I el finançament és d'aquí?

No; per ser sincer, la gent internacional ens ajuda amb el finançament. Aquí la situació econòmica és una merda. Fins i tot a Europa és una merda, però de vegades has de lidiar-hi.
 
La gent amb diners d'aquí són els pitjors. El capitalisme és el mateix a tot arreu.

Quina mena de producció agrícola feu?

Intentem produir en ecològic, per això ens fem nosaltres mateixos el compost i els remeis per les plantes. Però és complicat perquè els colons han enverinat la terra expressament perquè no hi puguem plantar. A poc a poc l'anem reconvertint, però és un procés que es pot allargar sis anys fins que està del tot descontaminada. Els colons diuen que Déu els ha donat aquesta terra. Això és el que diu la Torà. Però has de pensar, si déu et va donar aquesta terra, per què l'estàs enverinant? Per què la cremes? Per què talles els arbres? Per què tot això? Has de tenir cura de la terra! Nosaltres creiem que aquesta és terra palestina i estem preparats, com a palestins i agricultors, per morir per la nostra terra. Però els colons no tenen això dins seu. Els colons, quan tenen por, marxen ràpidament. Fins i tot quan ens ataquen, aquí al poble, quan la gent ve a protegir la terra i els tira pedres, encara que tinguin armes, fugen. Són covards. Tenen el suport del govern i de l'exèrcit, però no els és suficient perquè el problema rau en la creença.