En moviment | Medi natural

Caminada reivindicativa pel camí de Folgueroles a Tavèrnoles que la Diputació vol convertir en carretera

La plataforma Per una plana viva ha presentat al·legacions al projecte, en considerar que està només pensat per als cotxes i que no millorarà els problemes de seguretat de l'actual traçat

La caminada serà aquest diumenge al matí

La plataforma Per una plana viva presenta al·legacions a l’estudi que vol convertir el camí entre Folgueroles i Tavèrnoles en carretera

| 12/04/2024 a les 20:16h
Arxivat a: En moviment, medi natural, Per una plana viva, carreteres, obres públiques, medi ambient, per una plana viva
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/04/2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La plataforma Per una Plana de Vic organitza aquest diumenge 14 d'abril una caminada pel camí de Folgueroles a Tavèrnoles que la Diputació vol convertir en carretera. Durant la caminada d'explicaran les al·legacions que diverses entitats membres de la plataforma han presentat i les alternatives que proposen a la carretera projectada per la Diputació. Sota el lema d'«Una via per a totes, o una carretera només per als cotxes?», la caminada sortirà a les 10 del matí de la plaça Jacint Verdaguer de Folgueroles i té una durada aproximada de dues hores.

La raó per la que van presentar al·legacions al projecte de la Diputació és perquè consideren que el projecte és totalment obsolet, i que respon a les polítiques que es feien anys enrere quan només es pensava en augmentar infraestructures per facilitar l’accés amb cotxe a tot arreu, sense tenir en compte ni l’emergència climàtica ni l’impacte que aquestes vies tenen en el medi natural, el mosaic rural i el territori on s’implanten.

La conclusió de la plataforma és que aquest projecte no resoldrà en cap cas els problemes de seguretat que denuncien els actuals usuaris, sinó ben bé al contrari: expliquen que eixamplar la carretera fins als sis metres induirà a augmentar encara més la velocitat a la que s’hi circula, i a més l’estudi no dona cap solució als nombrosos vianants i ciclistes que actualment utilitzen la via. També adverteixen que en l’estudi, tot i que se’n parla, en cap moment es quantifica aquests vianants i ciclistes, que segons la plataforma, són força nombrosos, ja que hi desemboquen diversos camins rurals. També hi transcorre un tram del PR-50 de Vic a Sant Pere de Casserres i la Ruta Verdagueriana de Folgueroles, que ara hauran de passar per una carretera molt més insegura per aquest tipus d’usuaris.

La plataforma afegeix que tampoc es justifica de cap manera la costosa ampliació de capacitat d’una via on no hi passen ni 1.000 cotxes al dia. No planteja cap alternativa amb transport públic regular o escolar que reduiria substancialment l’ús de vehicles privats, la qual cosa recorden que augmentaria la seguretat, ni tampoc fa cap esment a la deficitària connexió de Tavèrnoles amb Vic mitjançant transport públic (dues expedicions setmanals en cada sentit), i cap connexió ni amb Tavèrnoles ni amb Sant Julià de Vilatorta on hi ha les escoles i altres serveis propers.

Calculen que s'hauran de tallar més de 40 arbres

Les entitats ecologistes temem que sigui més que probable que la nova carretera serveixi de reclam perquè augmenti el volum de trànsit, cosa que també afectaria negativament al nucli de Folgueroles que, diuen, no està preparat perquè augmenti el nombre de vehicles que el creuen, la qual cosa pot acabar abocant a les administracions a acabar fent una variant per treure aquest increment de trànsit, la qual trinxaria encara més el territori al voltant del poble.

La plataforma qualifica de sorprenent que l’estudi tampoc faci cap valoració de l’impacte ambiental i paisatgístic del projecte, tot i estar a tocar de l’Espai Natural Guilleries-Savassona. Tot i l’absència d’informació al respecte, dels plànols en dedueixen que s’hauran de tallar més de 40 arbres per permetre l’eixamplament. Cal tenir en compte que el camí actualment està en un entorn rural d’alt valor agrícola i natural, on hi ha censades diverses parelles d’òlibes, animal protegit a Catalunya. I afegeixen que l’augment de velocitat dels vehicles que passen per aquest camí, juntament amb l’eliminació d’alguns dels arbres que l’envolten, augmentarà substancialment el risc que aquests rapinyaires nocturns siguin atropellats al volar prop de la nova carretera.

Per aquestes raons, i d’altres, demanen que es desestimi aquest projecte «tan ambiciós, sobredimensionat i injustificat», i que es portin a terme petites intervencions puntuals per corregir els revolts més tancats per millorar-ne la visibilitat, i es creïn alguns punts d’eixamplament per facilitar el creuament de dos vehicles. En el cas que aquesta solució que proposen no sigui acceptada, demanen que la nova carretera es redimensioni molt més d’acord amb el camí rural que és ara, per ús veïnal, agrícola, vianants i bicicletes amb una carretera 2-1, que és una modalitat de carretera rural, més estreta que les carreteres convencionals que la Diputació ja ha implantat, per exemple, al Penedès, i on la mobilitat activa té prioritat respecte els vehicles motoritzats, que d’aquesta manera han de mantenir una velocitat reduïda, augmentant la seguretat de tots els usuaris de la via.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
El FESSrural és itinerant i se celebra cada any en un indret diferent de Catalunya
El FESSrural és itinerant i se celebra cada any en un indret diferent de Catalunya | Àlex Espuny
Josep Comajoan Colomé
El Festival de l’Economia Social i Solidària Rural de Catalunya aterra es farà al santuari del Miracle de la mà d’un grup d’iniciatives de l’economia social i solidària de la comarca | El FESSrural disposarà de diferents espais: Cultura, Fira, tallers i oci, restauració i un per la canalla, a més de debats sobre pagesia, cooperativisme, cures o transició energètica
Concert d'Anna Andreu en una edició del Cantilafont
Concert d'Anna Andreu en una edició del Cantilafont | Clara Orozco
Laura Arau
«Festivals com Cantilafont no només reben menys diners públics —també decideixen millor on van els que tenen. Amb pressupostos que mai s'acostaran als dels grans festivals, la decisió passa per pagar bé a poca gent en lloc de pagar malament a molta. No és una qüestió d'escala. És una qüestió de criteri» | «I quan el diner públic arriba als grans festivals, no es tradueix en oportunitat real per a qui crea: l’artista emergent hi és present al cartell, relegat a un escenari petit en un horari on gairebé no hi ha públic, però en treu poc més que la il·lusió d’haver-hi estat»
Una de les imatges incloses en el llibre, de la junta de la cooperativa de Manlleu, fotografiats amb dues dones de l'agrupació feminista de la cooperativa La Moral de Badalona, que el 6 de març de 1932 va anar a Manlleu a promoure la creació d'agrupacions feministes a les cooperatives del territori
Una de les imatges incloses en el llibre, de la junta de la cooperativa de Manlleu, fotografiats amb dues dones de l'agrupació feminista de la cooperativa La Moral de Badalona, que el 6 de març de 1932 va anar a Manlleu a promoure la creació d'agrupacions feministes a les cooperatives del territori
Josep Comajoan Colomé
El Museu del Ter i l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central recuperen 'El cooperativisme a Osona', de l'historiador Josep Casanovas, publicada originalment el 1998 | La publicació, consultable gratuïtament al web del Museu del Ter, és el quart volum del projecte editorial «El fil de la cooperació»