La primera jornada, «Intel·ligència Artificial: visió 360 i impacte social», serà a les 11 del matí al Pavelló de Suècia i anirà a càrrec de Karina Gibert, especialista en intel·ligència artificial i big data. La sessió coincidirà i estarà coorganitzada amb el Consell Estratègic de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.
Gibert plantejarà una aproximació àmplia a una tecnologia que està transformant tant les administracions i les empreses com activitats cada vegada més quotidianes. Més enllà de les possibilitats que ofereix, la jornada vol posar sobre la taula qui determina com s'utilitza la intel·ligència artificial, amb quins criteris es desenvolupa i quines conseqüències socials pot tenir la seva implantació.
Una mirada a la IA més enllà de l'entusiasme i de la por
La proposta parteix de la consideració de la intel·ligència artificial com una de les grans palanques de la transformació cap a una societat cada vegada més digitalitzada. La jornada abordarà tant els avantatges que poden derivar-se'n com els reptes que planteja la seva incorporació a àmbits molt diversos.
Una de les qüestions centrals serà la necessitat d'un marc ètic que permeti orientar el desenvolupament i l'adopció de la IA cap al benestar de les persones i la millora de les estructures socials. Al mateix temps, la sessió proposa separar alguns dels debats que sovint apareixen barrejats quan es parla dels riscos d'aquesta tecnologia: des de la competència comercial entre empreses fins als usos tendenciosos dels sistemes d'intel·ligència artificial, passant pels escenaris de ciència-ficció sobre una eventual consciència autònoma de les màquines.
Gibert és catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya i dirigeix el centre de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI-UPC). La seva trajectòria combina la recerca en intel·ligència artificial i ciència de dades amb el treball sobre les implicacions ètiques i socials d'aquestes tecnologies.
De la intel·ligència artificial a les alternatives econòmiques
La jornada de divendres serà la primera de quatre activitats que estendran el debat fins a finals de novembre. El fil conductor no serà exclusivament tecnològic: «Economies per al bé comú» vol relacionar els canvis actuals amb la necessitat de pensar models econòmics i organitzatius orientats a sostenir una vida millor.
La segona cita serà el 22 d'octubre a Gironella, amb un taller d'El Garbell dedicat als usos, els límits i l'ètica de la intel·ligència artificial. D'aquesta manera, després d'una primera aproximació general amb Gibert, el cicle aprofundirà en la manera d'utilitzar aquestes eines i en els interrogants que plantegen.
El 21 de novembre, ja novament a Berga i en el marc de la Refireta, tindrà lloc el debat «Economies per a la vida: límits, alternatives i contradiccions». La proposta eixamplarà el focus per abordar les possibilitats i també les tensions dels models econòmics que busquen situar les necessitats de les persones i les comunitats per davant de la lògica estrictament mercantil.
El cicle es tancarà el 27 de novembre amb la projecció i posterior col·loqui de Trobes a faltar al teu jefe?, un documental que posa en relació sindicalisme i cooperativisme i obre el debat sobre altres formes d'organitzar el treball.
Amb aquestes quatre propostes, l'ESS Berguedà planteja la tecnologia i l'economia com a qüestions que també es poden decidir i organitzar col·lectivament. El cicle busca així anar més enllà de l'anàlisi de les transformacions en curs per preguntar-se quines eines, formes empresarials i models d'organització poden contribuir a posar l'activitat econòmica al servei de les persones i del territori.
.jpg)
