El propòsit de la cooperativa, nascuda l’octubre del 2023 a Igualada, és posar la IA al servei de les persones, fent-la accessible i beneficiosa per a tothom. Acompanyen i formen col·lectius i empreses perquè aprenguin a saber-la utilitzar, ja que és una eina «molt transversal que obre un gran ventall de possibilitats, però que cal aprendre a fer servir i conèixer tots els riscos i consideracions», expliquen. A més de la innovació, un dels seus valors és l’ètica, a l’hora d’assegurar que la IA es desenvolupa i s’utilitza de manera responsable. També compten amb l’accessibilitat com a pilar, per tal de facilitar l’accés a la tecnologia a tots els sectors de la societat, especialment als col·lectius més vulnerables.
De fet, El Garbell va néixer quan Gerard Farrès treballava al Consell Comarcal de l’Anoia amb joves migrants sols. Va haver d’estar uns mesos sense treballar, just en el moment en què va aparèixer la primera versió de ChatGPT. «Durant tres o quatre mesos vaig estar enganxat allà tot el dia. La primera pregunta que li vaig fer va ser què em sabia dir dels joves migrats sols a Catalunya i em va donar una resposta tan completa que em va deixar al·lucinat. A partir d’aquesta primera pregunta la meva obsessió va ser com podia aconseguir que els joves migrats sols es poguessin aprofitar d'aquesta tecnologia», conclou Farrès. Una de les aplicacions que han desenvolupat ha estat, precisament, un portal per a joves migrats sols on hi hagi informació i recursos, a més d’un assistent conversacional que té en el si del seu coneixement detalls de la normativa d'estrangeria, informació sobre processos de regularització documental i recursos d'idioma, habitatge, salut mental i entitats amigues.
Treballen des del coworking igualadí La Creueta. Foto: Anna Pujol Navarro
«El que aconseguim és que les respostes que dona aquest assistent estan controlades, perquè no són respostes que puguin ser versemblants en comptes de verídiques», afegeix Gerard Farrès. Des d’El Garbell també han creat un repositori de materials formatius adreçat a joves amb risc d'exclusió social. L’empresa va néixer en aquest context, i la demanda de formacions per part de personal de l’administració pública, seguida de col·lectius i empreses, ha anat creixent. Els seus cursos i tallers estan dissenyats per l’aplicabilitat de la IA generativa en l’entorn empresarial, social i personal. «El nostre objectiu és l’ús eficaç i responsable de la intel·ligència artificial, amb la capacitació de persones i col·lectius perquè puguin empoderar-se digitalment», destaquen Noa Ramon i Gerard Farrès en la seva web.
Noa Ramon explica que l’any passat feien sobretot formació i enguany els serveis s’han equilibrat entre formacions i acompanyaments a empreses i entitats, dins l’àmbit de consultoria o desenvolupaments. Pel que fa a exemples de desenvolupaments, han fet un xatbot d'atenció al client per a una empresa de gestió cultural de Barcelona que organitza un festival de cinema a la fresca. «Són poques persones i venen moltes entrades. Tenen unes FAQ súper ben escrites que ningú es llegeix i llavors les bombardegen amb correus», expliquen. El xatbot és per solucionar aquest problema, i ja fa dos anys que funciona. També han fet una eina que fa transcripcions d'àudio amb un assistent per parlar-hi. «Això ens ho van demanar per una empresa on fan reunions força llargues i els servia per poder treballar el contingut d'aquestes reunions», afegeixen. Pel que fa a les empreses, és important que abans de treballar amb la IA, hi hagi hagut un treball previ de digitalització. Primer de tot, «saber on són les dades, en quina forma les tenen, com les podem utilitzar».
Eines per a la millora organitzativa
A més, han fet desenvolupaments propis, com un repositori d'eines d'intel·ligència artificial que han creat amb les cooperatives El Risell i LeanCat. D’aquí ha sorgit l’aplicació anomenada Organitzapp, amb el suport de l’ajut Empenta de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. L’eina va enfocada en la millora organitzacional d’empreses pel que fa als processos interns, amb l’objectiu de potenciar el seu impacte, abordant els reptes des d’una perspectiva social i sostenible. Compten amb L’Eina dels 5 perquès, que permet identificar i resoldre problemes en el flux de treball d’una manera ràpida i eficient i L’Eina de criteris inclusius, que ajuda a incrementar l’impacte social dels projectes, promovent un treball transversal i inclusiu.

El Garbell va néixer l'octubre del 2023 a Igualada. Foto: Anna Pujol Navarro
«Un altre producte que ensenyem molt i que triomfa en el món de les cooperatives és un assistent per buscar licitacions dins del portal del contractant de la Generalitat, en què li pots demanar amb llenguatge natural que t'ensenyi quines licitacions busques, en quina fase vols que estiguin i sobre què vols que versin, amb quins imports o dates», segons Farrès.
FemFrame, una iniciativa per repensar la manera com entenem i desenvolupem la tecnologia, també ha estat ideada per El Garbell, amb l’objectiu de fer visible el paper que pot tenir la tecnologia per integrar la diversitat i respondre millor a les necessitats de totes les persones. El projecte ha estat finançat pel programa RETECH, dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, en la línia d’ajuts a empreses tecnològiques liderades per dones.
I a vosaltres com us ajuda la intel·ligència artificial a la vostra pròpia empresa i feina? «No estaríem vius sinó», responen. Ho utilitzen a l'hora de demanar subvencions, redactar projectes, fer informes i memòries. Tota la part de gestió documental la vehiculen a través d'intel·ligència artificial. «També tenim alguns processos automatitzats pel que fa a la gestió de projectes, ja que ens ajuda molt a programar», afegeixen.
Treball en xarxa, ètica i responsabilitat
La col·laboració i el treball en xarxa amb altres entitats i professionals és un altre dels valors d’El Garbell. «Diem que devem ser la primera cooperativa tecnològica dedicada a la formació i consultoria en intel·ligència artificial. No en coneixem cap altre dins del món de l'economia social i solidària. I si en surten més, estarem encantades. Nosaltres, de fet, intercooperem i comptem amb altres empreses, sobretot aquí a Igualada, on hi ha un nucli importantíssim d'intel·ligència artificial. Quan hem de desenvolupar depèn de quin tipus de projecte normalment treballem amb altres empreses. Sobretot, quan nosaltres no hi arribem per expertesa o per volum», conclouen.
Les seves formacions tenen un espai important per tractar la qüestió ètica. A més, ara mateix comencen a anar a instituts per parlar sobre els impactes dels continguts generats amb IA relacionant ètica i responsabilitat, «perquè moltes vegades quan tot passa darrere una pantalla la responsabilitat sembla que es difumini». Una de les feines que fan és sensibilitzar sobre els impactes d'aquestes eines ja no només en l’àmbit laboral, també en l’àmbit social. Tracten des dels deep fakes fins als biaixos inherents als models de llenguatge de la IA generativa.
El barri del Rec d'Igualada és on es situa la cooperativa tecnològica. Foto: Anna Pujol Navarro
«Expliquem què són els biaixos, expliquem també que no hi pot haver models de llenguatge que no estiguin esbiaixats, perquè les persones estem esbiaixades, és una resposta evolutiva necessària per la nostra supervivència. Si creem models de llenguatge, és a dir, eines que creen narratives, aquestes narratives estaran esbiaixades. És important fer aquest esforç de sensibilitzar i explicar que si nosaltres no filtrem entre continguts esbiaixats i no esbiaixats, no ho farà ningú, perquè aquests models són incapaços per disseny», segons Gerard Farrès.
IA generativa i predictiva
«Hi ha molts tipus d'intel·ligència artificial, però podem pensar en dos grans tipus: la predictiva i la generativa. La predictiva és aquella que utilitza grans quantitats de dades per identificar-hi patrons i a partir de la identificació d'aquests patrons predir comportaments», segons Farrès, que en detalla exemples com els de l'algoritme de recomanació de Netflix o Amazon, l'algoritme que hi ha darrere de Google Maps, que et permet predir en quant temps arribaràs d'un punt A a un punt B, o eines que llegeixen radiografies per identificar patrons mèdics.
En canvi, la IA generativa tracta de models de llenguatge que utilitzen grans quantitats de dades que són capaces de generar contingut nou. «La IA predictiva fa més de trenta anys que existeix i no se'n parla, perquè està reservada a grans empreses i investigadors que són capaços de generar aquests models. La IA generativa l'han dissenyada els mateixos, però està feta per a nosaltres, per persones que amb llenguatge natural poguem demanar coses».
Segons El Garbell, la IA generativa és una màquina que ordena paraules. «Ens fa molta por perquè se li diu intel·ligència artificial, però és una màquina que ordena paraules. Cal vetllar perquè no es torni més poderosa que nosaltres, però la podem utilitzar com una eina. Això sí, tothom la vol fer servir gratis, quan en realitat gratis no ho és. La diferència entre pagar i no pagar és que qui paga sap el que paga i qui no paga no ho sap, però paga igual», conclouen.
[Reportatge publicat en col·laboració amb la revista Cooperació Catalana]



.jpg)

.jpg)








