«Aquell ajuntament on en Joan ens va mostrar el camí de la solidaritat, tant rebent-la com oferint-la en tots i cadascun dels moments en els quals algú, a Osona i fora d’ella, patia la urpada de la repressió» | «Aquell ajuntament on la Sara ens va explicar que hi pot haver una altra manera de fer cultura, a Vic»

«Coincidim que cal obrir les escoles al setembre, avui, però sabem que no seran segures i ho assumim. I el culpable que no ho siguin té nom i cognoms: Departament d’Educació i el conseller que hi ha al seu capdavant, Josep Bargalló» | «Cal tornar a les aules amb condicions, amb recursos, amb coordinació, indicacions i fermesa. Que això no va d’aparcaments: això va d’aprenentatges i d’omplir la vida de vida»

«Potser el dolor és el preu de la consciència, alguna cosa que mesura el nostre pas incert pel món» | «A vegades, el dolor de l’ànima és tal que el dolor físic es converteix en una mena d’alleujament»

«I el consumisme ens consumeix. Veiem al televisor només el que ens deixen veure, pensem el que ens deixen pensar, desitgem allò que ens fan creure que necessitem, llegim (llegim?) el que ens deixen llegir. Inconscientment, no volem saber. I no voler saber tampoc no és innocent»

«Si no tens cita prèvia, si t’ha arribat massa tard un avís, si no acabes de saber nedar entre tants anuncis traïdors... si en comptes de voler comprar alguna cosa et vols donar de baixa d’algun servei, la burocràcia se’t menjarà amb patates, i acabaràs parlant amb la paret: «Si vol ser atès en català... les operadores estan ocupades... provi-ho més tard»

«El Gobierno más progresista de la historia de España» (quin paper més galdós el de Podemos, perquè el PSOE sempre ho ha estat ple de lladres) ha pactat que la sangonera major se'n vagi sense passar per on passa qualsevol persona que roba un milió o mil milions de vegades menys del que ell ha robat» | «El cap de l'Estat, ara fugit per lladre, a banda de felicitar el Nadal per la tele, deien que era «campechano», queia bé i follava molt. I es veu que això fa com gràcia als súbdits i «humanitza» el poder»

Crònica personal de Roser Iborra de la manifestació antiracista d'homenatge als dos treballadors morts creuant el Gurri a Vic | «I mentre ens agenollàvem i fèiem un minut de silenci, jo mirava al meu voltant i pensava que aquesta gent jove del Vic sud són la nostra esperança» | «La Laura a la ciutat dels sants es dirà també Fatima al barri del Remei i s’espolsarà dominacions molt velles. Pren-ne nota, Anna Erra: perquè girar-s’hi d’esquena també és racisme»

Article de Roser Iborra previ a l'homenatge que es fa el dia 25 a Vic als dos treballadors de Le Porc Gourmet morts en intentar creuar el Gurri | «Es veu que els nois morts no eren prou iguals, perquè l’oblit ha estat ràpid i sistemàtic, a les institucions. Cap rosa blanca ni cap minut de silenci»

Article de Roser Iborra en record de l'activista i treballador cultural Ramon Ripoll, mort el 9 de juliol de 2019, avui fa un any | «Hi eres en els grans acords i en els petits desacords. En les eufòries i en els desànims. Sempre, en la lluita. En les lluites»

Núria Coromina Quintana, membre de l'assemblea de la Festa Major Jove de Vic, reflexiona sobre la Festa Major no celebrada aquests primers dies de juliol, a causa de la crisi de la Covid-19 | «Aquesta setmana estaríem com podríem. I sí, divendres passat hauríem fet pudor de cervesa, hauríem anat a la crono o seríem a barraques esperant els grups que fan proves de so sota un sol de justícia. O haguéssim caigut al forat de barraques»

«Ens desgovernen voltors. Ens han pres els carrers. Se’ns han agenollat al coll, ens han ofegat. Han desescrit molts drets. Parlen de «nova normalitat» i a mi em ressona «nou ordre internacional» | «​Però tant de bo si n’hem après alguna cosa, d’aquesta fragilitat. Com, per exemple: no ens feia falta, un cotxe nou. Ni els vestits de primavera, perquè en tenim els armaris atapeïts. Ni les sabates noves. Ni tanta carn a la graella dels estómacs massa plens»

Roser Iborra parteix de la manifestació de Black Lives Matter a Vic per recordar que la burgesia catalana també va enriquir-se i no poc amb el tràfic d'esclaus d'Àfrica cap a Amèrica | «No sé si cal netejar la ciutat de símbols esclavistes: crec que més aviat caldria reconvertir-los i explicar-los de manera inequívoca: que els Mas, els Carbó, els Vidal Quadras, els Xifré, els Goytisolo, els Vidal Ribas... que van impulsar la ciutat de Barcelona amb els diners tacats de mort de l’esclavatge siguin recordats pel que van ser»

Article de Maria Fernández, presidenta de LaCoordi - Coordinadora Comerç Just i Finances Ètiques | «Aquest sistema hegemònic, que es basa en un model de generació de beneficis per sobre de tot, en el consum il·limitat i l’especulació, ha generat nivells de desigualtats sense precedents històrics i una crisi mundial de sostenibilitat ecològica»

«Bonic perquè, per una vegada, confluïen lluites i es reclamava obertament una independència no racista» | «Insuficient perquè es va parlar poc del noi mort. I no es va parlar gens del noi mort al Gurri que encara està desaparegut i que no, tampoc no va poder respirar, encara que el genoll de la precarietat al coll no fos tan gràfic ni tan evident. I m’estic criticant a mi mateixa: jo hi era, ho podia haver dit perquè hi pensava, ho pensava»

«Diuen que mascareta, en català, és morrió, però jo no em veig capaç de fer servir una paraulota com aquesta, que té una connotació clara d’esclavatge, de submissió. Tot i que hi ha molt de submissió en les nostres pors, i molt d’autoritarisme entre els qui ens canvien de fase o no amb criteris no només científics. Ja els va bé, que ens costi de refer-nos i que ens quedem a casa ben obedients i silenciades, silenciats»

Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat amb motiu del número 500 i el 14è aniversari de la Directa | «Els mitjans cooperatius s’ajuden els uns als altres per difondre continguts i reforçar la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com a bé comú i no com una mercaderia»

La psicòloga perinatal Alba Rosique i Mireia Serra reflexionen en aquest article sobre el cos, la maternitat i la lactància | «I amb la por arriba el discurs patriarcal que menysté el cos de les dones, fent-nos dubtar d’ell i del que és capaç de fer enxufant-nos tots els artefactes haguts i per haver que valen un ronyó i que són necessaris si vols que el teu fill creixi sa i faci galtones i sacsonets com els dels anuncis de la televisió»

«I què es el correcte? Seguir les directrius d’aquells que ja en el passat han agafat els diners de sanitat i educació i els han utilitzat per fer-ne avions militars? Qui diu la veritat? Hi ha un bri de veritat en tot això?» | «Siguem lliures i no creiem amb tanta ceguesa, perquè perillós o no el que està passant, vigilem que la síndrome d’Estocolm no deixi via lliure a un control de la població que pot servir d’excusa, ara ja, per qualsevol cosa»

«Cert que els anys pesen. Anem costa amunt i amb les cames feixugues; com més amunt, més cansades. Però, i la vista? Sabeu que les coses es veuen diferent, des de dalt? Mires els revolts de tanta vida passada i t’adones que a vegades estaves atrapada en petits entrebancs magnificats» | «La discriminació per raó d’edat existeix. En els dos sentits: ascendent i descendent, i en cap cas és desitjable»