El diacrític

Fragilitats

Article de Roser Iborra en record de l'activista i treballador cultural Ramon Ripoll, mort el 9 de juliol de 2019, avui fa un any

«Hi eres en els grans acords i en els petits desacords. En les eufòries i en els desànims. Sempre, en la lluita. En les lluites»

Ramon Ripoll: company i amic sincerament radical, radicalment incansable

| 09/07/2020 a les 06:00h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Capgirem Vic, Ramon Ripoll, CUP, Càrnies en lluita, activisme
Ramon Ripoll, a la dreta, a la marxa de torxes de l'esquerra independentista a Manlleu
Ramon Ripoll, a la dreta, a la marxa de torxes de l'esquerra independentista a Manlleu | Adrià Costa/Nació Digital
Som fràgils, però ens costa reconèixer-ho, i anem fent com si tot fos garantit i per sempre.

Ens vam acostumar que hi eres sempre, Ramon: amb el micro amunt i avall, escampaves la música de combat i ens donaves la veu. Hi eres.

Caminaves carrers i lluites amb aquelles sandàlies d’hivern i d’estiu; i feies aparèixer senyeres com per art de màgia, al teu voltant.

Hi eres en els grans acords i en els petits desacords. En les eufòries i en els desànims. Sempre, en la lluita. En les lluites.

No vam saber veure la teva fragilitat, que és també la nostra.

Ens fem les valentes, els valents. Anem colgant les petites angoixes sota l’estora dels dies.

No ens parlem prou. No ens abracem prou. No tenim mai temps, o ens pensem que el tenim tot.

Però les hores, implacables, ens van fugint com sorra entre els dits. Roden nits i llunes i dies ocupadíssims, agendes plenes, compromisos inajornables.

Tant de bo el teu record ens serveixi per aprendre a escoltar-nos i a cuidar-nos. A aturar-nos.

Ara els teus records ja són inamovibles: no podem tornar enrere ni desfer cap malentès; no podem estirar el temps de viure amb tu que es va acabar tan de sobte, tan aviat.

Però, així i tot, et tenim sempre present i ens acompanya arreu la petita tendresa que, generós com eres, ens vas donar, en un moment o altre, a totes i cadascuna de nosaltres.

I ara, que vivim en una situació inèdita que ni el més pessimista de nosaltres podia preveure, ens imaginem què hi diries, com t’indignaries. Com lluitaries.

Ara, cada matí, quan obrim la finestra i mirem si fa un bon dia i escoltem de bursada un ocell, sabem que ens aixoplugues darrera la dolcesa d’un núvol o la tebiesa del sol; sabem que vius en nosaltres i en la fragilitat d’aquest estiu que, malgrat tot, fa via i madura els blats i l’herba dels camins.

I t’ho agraïm. Gràcies, company.
«El pitjor és que la burocràcia, ara,  ja no és ni palpable: si alguna cosa no és a l’ordinador, malament rai»
«El pitjor és que la burocràcia, ara, ja no és ni palpable: si alguna cosa no és a l’ordinador, malament rai»
Roser Iborra
«Si no tens cita prèvia, si t’ha arribat massa tard un avís, si no acabes de saber nedar entre tants anuncis traïdors... si en comptes de voler comprar alguna cosa et vols donar de baixa d’algun servei, la burocràcia se’t menjarà amb patates, i acabaràs parlant amb la paret: «Si vol ser atès en català... les operadores estan ocupades... provi-ho més tard»
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries!
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Setembre tornarà amb nous continguts i noves vinyetes el mes de setembre, bon estiu!
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco | AHN
Jordi Martí Font
«El Gobierno más progresista de la historia de España» (quin paper més galdós el de Podemos, perquè el PSOE sempre ho ha estat ple de lladres) ha pactat que la sangonera major se'n vagi sense passar per on passa qualsevol persona que roba un milió o mil milions de vegades menys del que ell ha robat» | «El cap de l'Estat, ara fugit per lladre, a banda de felicitar el Nadal per la tele, deien que era «campechano», queia bé i follava molt. I es veu que això fa com gràcia als súbdits i «humanitza» el poder»