El Diacrític

La terra encara és plana, Ramon

Article de Roser Iborra en record de Ramon Ripoll, activista vigatà mort el 9 de juliol passat

«Quedaven tantes coses per dir i per dir-nos, company. Tantes lluites per fer. Que el teu record sigui llavor. Això, almenys. Per descobrir la terra rodona i tendra i blava més enllà dels nostres ulls miops»

Ramon Ripoll: company i amic sincerament radical, radicalment incansable

| 24/07/2019 a les 10:46h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Ramon Ripoll, activisme, esquerra independentista, CUP, Capgirem Vic
Ramon Ripoll, en un acte de Capgirem Vic
Ramon Ripoll, en un acte de Capgirem Vic | Dolors Pena
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/07/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«Per a l’altre, l’altre ets tu»
(Andrea Camilleri )

De tan òbvia, aquesta frase m’ha costat d’entendre. Hi he hagut de pensar. I trobo que és terriblement certa.

Som tan egocèntrics, tan geocèntrics, diria, que encara ens pensem que la terra és plana i que, enllà del mar finit dels nostres sentiments i emocions no hi ha res, o només abismes insondables.

Han passat els dies, Ramon. Inexplicablement, l’estiu sense tu fa el seu camí indiferent entre calorades i incendis. Tenim el teu record ben viu que ens crema a les puntes dels dits, la recança com un pinyol dur a l’estómac dels dies. I no t’acabem d’enyorar perquè encara ens sembla que tot és provisional i que tornaràs qualsevol dia d’aquest viatge inèdit.

Som tan egocèntriques, amic.

Ens volem abraçar i ens surten retrets.

Ens volen abraçar i fugim.

Som tan geocèntriques que caminem tossudament òrbites forassenyades a l’entorn del nostre propi astorament. Som incapaces d’aturar-nos i de veure l’altre, l’altra, més enllà d’una mirada distreta. Convençudes que l’horitzó només és frontera.

Quedaven tantes coses per dir i per dir-nos, company. Tantes lluites per fer. Que el teu record sigui llavor. Això, almenys. Per descobrir la terra rodona i tendra i blava més enllà dels nostres ulls miops. De la nostra misèria egoista.

Perquè encara, sovint, fem anar les paraules com dards enverinats que esquincen la pell i que es claven a l’ànima tan fràgil.

No hi pensem, en la mort. Vivim els petits presents com si fossin grans infinits.

«Ja quedarem», diem, i després no fem cap esforç, com si els dies i les nits fossin nostres i inacabables.

I ens quedem sempre immòbils i indiferents a un minut del naufragi.
Primera edició del festival, davant la llibreria El Refugi.
Primera edició del festival, davant la llibreria El Refugi. | Josep Comajoan
L'esdeveniment és coorganitzat per les llibreries cooperatives El Refugi de La Seu d’Urgell i La Lluerna de Ripoll | Enguany la proposta augmenta en nombre de dies, per tal d'omplir les localitats del Pirineu de poesia i música
«L'Imperialisme estatunidenc porta anys generant guerres a Orient Mitjà. El control dels recursos és essencial per al capital»
«L'Imperialisme estatunidenc porta anys generant guerres a Orient Mitjà. El control dels recursos és essencial per al capital» | Bumble Dee
Óscar García Jurado
Óscar García Jurado debuta com a articulista a Setembre amb un text que vincula el conflicte d'Orient Mitjà amb els interessos del capitalisme que se serveix del racisme, el masclisme, l'explotació ambiental o el militarisme per als seus interessos | «El capital necessita de l'Estat per a nodrir-se. Sempre ho ha fet. També en neoliberalisme. L'augment de la despesa militar suposarà disminuir despesa pública en educació, sanitat,… Això significarà un augment dels beneficis del capital que controla la provisió privada d'aquests serveis»
L'equip de la cooperativa a la Plaça del Mercat, ben a prop de la seva seu.
L'equip de la cooperativa a la Plaça del Mercat, ben a prop de la seva seu. | Ulisses Ortiz
Anna Pujol Navarro
Neu al carrer és una cooperativa dedicada a la creació, producció, management, acompanyament, comunicació i agitació general de projectes culturals