«Qui roba molt mai no va a la presó.» Ho deia ma padrina mentre miràvem la tele asseguts a les butaques del seu menjador. I jo l'entenia però no del tot. Avui que, després de robar tant com ha pogut, el lladre major del Regne d'Espanya s'ha escapat davant la possibilitat que la justícia suïssa en demanés l'extradició per jutjar-lo, les paraules de ma padrina esdevenen plenament reals, que no reials.

«El Gobierno más progresista de la historia de España» (quin paper més galdós el de Podemos, perquè el PSOE sempre ho ha estat ple de lladres) ha pactat que la sangonera major se'n vagi sense passar per on passa qualsevol persona que roba un milió o mil milions de vegades menys del que ell ha robat. I és que els rics mai no van a la presó i si a més de ric ets rei (i estàs envoltat de rucs, altrament dits súbdits) no cal patir per res. «Ja ho faran los nois», que deia el Carlos i repeteix el Juan Carlos. Per cert, «Lo noi» continua com a Borbó allà on els va posar Franco, saludant i rient-se'n del mort i de qui el vetlla però, sobretot, fotent-se la vida padre.

El rei que se'n va ha robat més del que qualsevol dels que em llegiu sou capaços d'imaginar però en la nota que ha fet pública explicant-ho a robar li diu «ciertos acontecimientos pasados de mi vida privada.» Com tots els Borbons, o assassí o lladre. I cal advertir que la «o» aquí no nega cap de les paraules que té a dreta i esquerra, perquè els Borbons han robat i han matat sempre, per això han estat reis. Ho explicava La Polla Records fa anys en una cançó i ho entén qualsevol persona que sàpiga llegir... i si no en sap, també.

A què ve, doncs, aquesta mania dels que manen a l'Estat (i ben sovint a Catalunya, recordem Pujol) de llepar els peus a carronya d'aquesta mena? Doncs tampoc cal que ens trenquem massa el cap. Els Borbons, a banda de manar quan els reis manaven, han fet bo a Franco i l'Estat que ell va dissenyar, que és l'Estat espanyol d'avui en dia. I és que el cap de l'Estat, ara fugit per lladre, a banda de felicitar el Nadal per la tele, deien que era «campechano», queia bé i follava molt. I es veu que això fa com gràcia als súbdits i «humanitza» el poder. Ep, ho deien ells i tota la colla d'arrossegats que des de les teles comentaven i comenten com n'eren i en són de bona gent.

I és que el poder necessita enredades majors d'aquest tipus per tal que els súbdits es trobin bé fent de súbdits, de menors d'edat permanents, sense drets a decidir res que no sigui entre un fatxa, un lladre o un de pitjor. I mentre molts continuïn creient-se desferres d'aquesta mena, pensin que «cal conformar-se» mentre els rics del cagar els escupen a la cara i pensin que hi ha gent que pel sol fet de néixer té drets gairebé d'origen diví, és clar que no ens bellugarem de lloc.

Fem tot el possible per tal que això se'ls acabi d'un cop ja i decidim sense contemplacions fer-los fora, als coronats, als que viuen sense fotre brot i de la feina dels altres i als que lloen els dropos que es passegen per les pantalles de les nostres cases explicant-nos les bones vacances que fan 365 dies a l'any.

Tanco amb Al Tall, sempre imprescindibles, tot recordant Valtònyc, que és a l'exili per explicar el que tothom sap: que els Borbons són uns lladres, cal no oblidar-ho. Els valencians cantaven -i canten- allò d'«els peixos en l'aigua i els amos al clot. I si no l'empara el Nostre Senyor, tallarem la cua a Felip de Borbó.» Eren propositius, proposaven remeis de fons i tenien i tenen raó!