Més llibres, més lliures

​‘Allò que som’ i volem ser

Ressenya de David Palau d''Allò que som' (Edicions 1984), del filòsof Josep Maria Terricabras

«Es tracta d’una obra on es plantegen petites i grans qüestions, tan reals i quotidianes com poden ser els nostres pensaments del dia a dia»

L’últim tros de terra que trepitjaràs

| 01/10/2020 a les 22:58h
Arxivat a: Setembre cultural, filosofia, Edicions 1984, Josep Maria Terricabras, Més llibres més lliures, llibres
«La grandesa d’aquesta obra és que pretén despertar (o acompanyar) en qui la llegeixi el fet de qüestionar les veritats proposades»
«La grandesa d’aquesta obra és que pretén despertar (o acompanyar) en qui la llegeixi el fet de qüestionar les veritats proposades»
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/10/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«Qui som?», «D’on venim?» i «Cap a on anem?» són tres de les preguntes que des de sempre han protagonitzat els plantejaments filosòfics. Però fer filosofia va molt més enllà i, o està a l’abast de tothom, o ens haurem equivocat de plantejament tots plegats. O com ho escriu el propi autor del llibre, Josep-Maria Terricabras, «pensar és una gran cosa i no cal pensar sempre en grans coses».

Es tracta de l’obra Allò que som, amb una curada edició d'Edicions 1984, i és la darrera publicació del prolífic filòsof i escriptor maresmenc. En aquest llibre trobarem un recull de petits assajos de diverses i diferents temàtiques, tots seguint aquesta idea d’obrir de bat a bat les portes del món filosòfic i empènyer qui ho llegeixi a una visió inconformista del món.

Amb un llenguatge tan curat com comprensible i entenedor; amb un estil tan pedagògic com original, fent palesa tothora la brillant trajectòria com a professor de l’autor, es tracta d’una obra on es plantegen petites i grans qüestions, tan reals i quotidianes com poden ser els nostres pensaments del dia a dia. Del nostre llenguatge a les migracions, de la felicitat a la Unió Europea (de la que l’autor n’ha estat parlamentari i coneix prou bé), del dret dels animals a la postveritat.

Aquest és un llibre escrit per algú que «mira la realitat i qüestiona les veritats proposades», i justament la grandesa d’aquesta obra és que pretén despertar (o acompanyar) en qui la llegeixi el fet de, precisament, qüestionar les veritats proposades. I la gràcia de tot plegat és que, gairebé sense adonar-nos, ens acaba empenyent a fer filosofia en la nostra quotidianitat: per ajudar-nos a pensar Allò que som i volem ser.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
02/06/2021
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
23/04/2021
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
15/01/2021
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
18/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Concentració de suport a Vic al CDR osonenc Txevi Buigas arran de la seva detenció el setembre de 2019
Concentració de suport a Vic al CDR osonenc Txevi Buigas arran de la seva detenció el setembre de 2019 | Sara Blázquez Castells
Josep Comajoan Colomé
El 16 de juliol és previst que el Tribunal de Justícia de la Unió Europa es pronunciï sobre l'encaix de la llei d'amnistia en la justícia europea | Els CDR centren el seu suport als companys encausats en l''operació Judes' pel risc que la repressió que pateixen quedi eclipsada pel discurs mediàtic sobre l'exili
El FESSrural és itinerant i se celebra cada any en un indret diferent de Catalunya
El FESSrural és itinerant i se celebra cada any en un indret diferent de Catalunya | Àlex Espuny
Josep Comajoan Colomé
El Festival de l’Economia Social i Solidària Rural de Catalunya aterra es farà al santuari del Miracle de la mà d’un grup d’iniciatives de l’economia social i solidària de la comarca | El FESSrural disposarà de diferents espais: Cultura, Fira, tallers i oci, restauració i un per la canalla, a més de debats sobre pagesia, cooperativisme, cures o transició energètica
Concert d'Anna Andreu en una edició del Cantilafont
Concert d'Anna Andreu en una edició del Cantilafont | Clara Orozco
Laura Arau
«Festivals com Cantilafont no només reben menys diners públics —també decideixen millor on van els que tenen. Amb pressupostos que mai s'acostaran als dels grans festivals, la decisió passa per pagar bé a poca gent en lloc de pagar malament a molta. No és una qüestió d'escala. És una qüestió de criteri» | «I quan el diner públic arriba als grans festivals, no es tradueix en oportunitat real per a qui crea: l’artista emergent hi és present al cartell, relegat a un escenari petit en un horari on gairebé no hi ha públic, però en treu poc més que la il·lusió d’haver-hi estat»