Les jornades s’organitzen entorn dels tres conceptes que aplega el nom del GDT: Grup, Defensa i Ter. La primera xerrada, entorn del riu Ter, debatrà sobre la importància de l’aigua en el context de crisi climàtica. La segona, el divendres dia 27, també a 2/4 de 8 al Museu del Ter, partirà del concepte de Defensa, de la vida concretament. Anirà a càrrec de Josep M. Mallarach, consultor ambiental independent i doctor en biologia i medi ambient, que parlarà de cuidar la vida com a alternativa al model depredador actual.
Finalment, el dia 10 de febrer, igualment a 2/4 de 8 al Museu del Ter, la conferenciant serà Ester Busquets, doctora en filosofia, que compagina la docència universitària a la UVic amb la coordinació de la Càtedra de Bioètica. Aquí s’estirarà el fil sobre el concepte de Grup, i en concret de la importància de fer comunitat per construir alternatives.
La motivació de les jornades és fer valdre el llarg camí recorregut per l’entitat en els seus més de 30 anys de trajectòria. Especialment ara que precisament en fa 25 de la sentència de l’anomenat cas Puigneró, que arran d’una denúncia del GDT per uns abocaments a la riera del Sorreigs, va portar a la presó a l’empresari tèxtil Josep Puigneró. Era la primera vegada en la història que un empresari anava a presó per un delicte ambiental.
Tal com recorda el GDT en la convocatòria de les jornades, va ser un fet transcendent que «va marcar un abans i un després en les polítiques ambientals al nostre país, i va ajudar a crear consciència sobre la importància de cuidar el medi que fa possible la nostra vida». Per al GDT, afegeixen, també va ser una fita històrica, «certament complicada en alguns moments». La sentència condemnatòria, «i sobretot la victòria final en el relat social que es va acabar imposant», afegeixen, va propulsar fortament l’entitat, en un context creixent de consciència ambiental.
«L’ecologisme estava de moda», reconeixen, i el GDT va aconseguir «amb rigor, arguments, ironia i bon humor», posar en el debat públic gran quantitat de temàtiques ambientals, «connectant les problemàtiques més globals amb la seva concreció a escala local». D’aquí que al cap dels anys, ara s’imposin aturar-se una vegada per parlar i debatre «per entendre el món que vivim, comprendre els canvis socials i la incertesa creixent». «Cal fer-nos les preguntes adequades i saber-nos adaptar als nous reptes del moviment ecologista», asseguren. Segons el GDT, les jornades han d’ajudar a visualitzar horitzons millors i reptes estimulants. «No té cap sentit que ens encomanem del catastrofisme en què s’està instal·lant gran part de la societat», indiquen.
