«Que ara el Marroc, i més de seixanta països, ens tanquin a nosaltres les fronteres ens hauria de fer rumiar. Perquè ni les fronteres ni les banderes no ens salvaran de res» | «Han començat a passar coses que, fins ara, només passaven lluny. Ho sabíem, però no ho patíem. Que és una manera de no saber-ho»

Joan Iborra lamenta que les curses de muntanya també hagin entrat en la «trampa» de la dinàmica competitiva fins i tot entre elles mateixes, sense tenir en compte components com l'estima per la natura que les havien caracteritzat en els seus inicis

«Si una cosa he après al llarg de molts anys de lluites és que no cal estar al cent per cent d’acord amb les idees d’un represaliat o represaliada per poder condemnar i combatre la repressió, amb tota la contundència» | «A mi els records se m’emporten a aquell sinistre 2 de març de 1974, a Barcelona. Va ser el dia en què va néixer la meva consciència política, i vaig escriure la primera denúncia en una paret»

Ressenya de Roser Iborra de l'obra 'Femení plural. Les dones de la Puigneró' | «Són vint dones a l’escenari, d’edats ben diverses (moltes havien treballat a Puigneró) i això sol ja és una festa!» | «Una reivindicació de la feminitat àgil i preciosa: de l’amistat, de la dignitat; de les mans sàvies i del cos baldat»

«Aquella confiança cega «en la nostra policia» o «en el nostre Parlament» ha rebut estocades de mort i jo me n'alegro» | «La feina continua sent gran i feixuga, però amb ritmes diferents i complementaris cada cop la fa més gent, més gent que ha après a entendre les diferències de circumstàncies personals com quelcom enriquidor més que no pas rebutjable»

«Com que no fas cap gest per diferenciar-te de la majoria d'espanyolistes que hi ha i que et lloen acabes essent la BSO dels feixistes i això a algú que, com tu, presumeix de ser antifeixista l'hauria de posar molt nerviós» | «De tu, nascut al Poble Sec i nét d'un antifeixista, adulador de Durruti, esperàvem alguna cosa més que acabar endollat als mítings de BOCS»

«No importa massa que els principals beneficiats del pacte a nivell organitzatiu siguin els del PSOE, una organització política de dretes al servei dels amos de sempre i ara més que mai» | «La segona transició està en marxa i, vista la primera, l'única forma de fer-li front continua sent la mateixa de sempre: des del carrer i sense deixar de perdre el somriure, amb paciència i sense desànim perquè segur que veurem coses desconcertants i descensos al pou de la llonganissa adulterada dels que marquen època»

Article de Roser Iborra arran de l'estada que va fer amb Montse Castañé a Andalusia coneixent i solidaritzant-se amb la lluita als escorxadors andalusos | «Nadia García Camacho és, per entendre’ns, la Montse Castañé d’Andalusia» | «La nostra independència passa, sí o sí, per la independència de la classe obrera enfront d’un capitalisme que és el mateix enemic amb cares diferents a tot el món»

David Palau analitza, en aquest article, el pacte de govern entre el PSOE i Unides Podem | «En cada moviment tàctic com aquest, les esquerres hi perdem un llençol de dignitat i coherència, dues divises imprescindibles que ens han d’ajudar a desbrossar el camí de la regeneració política»

Article de Roser Iborra sobre el procés contra Adolfo Fernández, 'Dolfu', veí de Gijón a qui la justícia demana sis mesos de presó o 4.320 euros de multa per no haver-se presentat a fer de vocal en una mesa electoral al·legant motius ideològics | Iborra hi recorda quan ella també va ser jutjada pels mateixos motius el 1995: «En vam dir «insubmissió a l’estat». La desobediència té moltes cares, però totes sumen»

«El pobre Marlaska diu que dirà qui hi ha darrere i la gent se'n riu, perquè aquí tothom sap de fa dies qui hi ha darrere i, sobretot, davant» | «Tsunami, Marlaska, ets tu. Però quan te n'adonis ja no hi seràs»

Crònica del músic Ferran Orriols del festival Foramuralla que va fer-se divendres a Vic | «Osona no és el Liverpool català, hòstia, Osona és Osona: les bandes de poble, la música que hi volta i la gent que ho fa visible i li dona vida, com la Cava i el Foramuralla»

Ferran Orriols desgrana, una per una, totes les propostes musicals que actuaran al Foramuralla aquest dijous i divendres a Vic | L’esdeveniment, que arriba ja a la novena edició, comptarà amb la presència de Jessica Pratt (únic concert a Catalunya), Cala Vento, Joan Miquel Oliver, CARLA, Sam Berridge (ex Flyte), Egosex, Tarta Relena y Marialluïsa (únic concert del dijous).

Article col·lectiu firmat per 63 persones on denuncien que darrere els eslògans amables s'amaga una ciutat de Vic on hi ha cada vegada més pobresa, desigualtats i injustícies, provocades en part per l'erràtica política d'empadronament de l'Ajuntament

«Fa només una setmana i tot ha canviat a Catalunya. Nous actors com el Tsunami Democràtic o el Pícnic per la República s'han afegit a CDR, Òmnium, ANC i partits per tal de mobilitzar la gent» | «Ara que hem deixat la por enrere, hem de continuar sorprenent-los i tenint clar que ens intentaran aixafar, i només no podran fer-ho si hi som totes i tots»

Ressenya de Roser Iborra de '360 grams', l'obra que l'actriu de Prats de Lluçanès Ada Vilaró va representar a la Sala Beckett de Barcelona a partir d'una experiència personal molt íntima

Article de Jordi Martí Font sobre les detencions de la Guàrdia Civil en l'operació contra l’independentisme català | «Ells són els terroristes perquè utilitzen el terror per mantenir la seva dominació»

Article de Jordi Martí Font sobre la pedagoga Rosa Roig: republicana, feminista, pacifista i humanista | «A classe parlava de llibertat, de solidaritat, de justícia social i explicava els primers socialistes, qui eren les feministes i les dones més destacades a tots els nivells»

Article del músic Ferran Orriols sobre el tancament de la Martulina Divina, l'emblemàtica botiga de discos de Vic | «La virtut d'una bona botiga: els botiguers. Aquest és el punt fort de la Martulina»

En el centenari de la Setmana Tràgica, recuperem aquest article de Jordi Martí Font sobre la revolta ocorreguda entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909 | «Què va passar a Barcelona ara fa cent anys? Què va abocar les masses de gent a cremar escoles religioses, esglésies i convents?»