Amb la salut de les nostres famílies no s'hi juga

Montse Castañé, delegada sindical de la COS i membre de Càrnies en Lluita, denuncia casos d'acomiadaments en càrnies d'Osona per haver demanat mesures de seguretat davant la Covid-19

«Ha passat, que sapiguem, a Costa Food, a Gurb, en el cas del treballador Abdul, i a Embotits Riera, a Centelles (proveïdor de Bon Preu), on han fet fora l’Ester per aquesta causa»

«En alguna empresa concreta, com ara Esfosa, la lluita sindical continuada ha donat els seus fruits i s’han pres les mesures adequades»

Unes pèrdues essencials

| 24/06/2020 a les 13:28h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, seguretat laboral, lluita sindical, acomiadaments, covid-19, coronavirus, indústria càrnia
Montse Castañé, en una roda de premsa davant l'empresa Costa Food de Gurb, denunciant la falta de mesures de seguretat davant la Covid-19
Montse Castañé, en una roda de premsa davant l'empresa Costa Food de Gurb, denunciant la falta de mesures de seguretat davant la Covid-19 | Càrnies en Lluita
Crec que a les càrnies, pel fet d’haver-hi fred i humitat, el coronavirus es por escampar ràpidament. Per tant, amb una mascareta i uns guants com a protecció, no n’hi ha prou. Normalment, es treballa de costat, colze a colze. Per tant, calen totes les mesures de seguretat possibles.

D’altra banda, el patiment psicològic també és molt important. Moltes treballadores i treballadors tenim persones vulnerables a casa: avis, nens, malalts de risc... Això fa que el dia a dia es faci molt dur, per la por no només de posar-se malalt, sinó de transmetre-ho a la família. Si algun familiar nostre s’arribés a morir del virus, sempre ens quedaria la recança de si ha estat a causa de la nostra feina.

On estan les autoritats sanitàries i la inspecció de treball? Que comencin a fer la seva feina, que ja van molt tard. Que no juguin amb la salut de les nostres famílies. 

Tot i així, si les treballadores o treballadors demanen mesures de prevenció i seguretat sanitària a la feina pel risc de Covid, se’ls acomiada amb o sense explicacions. Això ha passat, que sapiguem, a Costa Food, a Gurb, en el cas del treballador Abdul, i a Embotits Riera, a Centelles (proveïdor de Bon Preu), on han fet fora l’Ester per aquesta causa. A Embotits Riera es va arribar a donar el cas que, un cop detectats quatre positius, simplement se’ls envia a casa amb una baixa mèdica i la resta de treballadors i treballadores continuen treballant, sense respectar cap quarantena. En un dels casos dels positius, fins i tot, no se l’envia a casa fins que acaba la feina del dia.

A alguns empresaris de les empreses càrnies no els importa gens ni mica la salut de les seves treballadores i treballadors; només volen produir, com més millor. Això és denigrant i vergonyós. La salut de les persones no té preu, i és un deure de la patronal vetllar-la. Volem totes les mesures de seguretat que calguin.

D’altra banda, en alguna empresa concreta, com ara Esfosa, la lluita sindical continuada ha donat els seus fruits i s’han pres les mesures adequades.

Lluitarem pels nostres drets, la nostra salut i la de les nostres famílies. La salut és un dret: no és un crim.
Gent normal, pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima.
Gent normal, pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima.
Míriam El Mouhadab Carbonell
Miriam El Mouhadab Carbonell ressenya 'Gent normal' (Periscopi, 2019), de Sally Rooney, considerada un gran fenomen de la literatura anglosaxona | «'Gent normal', pot ser la història escrita de «Con las ganas» de Zahara, «Skinny Love» de Bon Iver o de «La forma d’un sentit» de Mishima»
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich tornen a la rutina amb calma
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich tornen a la rutina amb calma | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich tornen a la rutina amb una mica de calma
Sara Blázquez i Joan Coma, al centre de la imatge, amb altres membres de l'assemblea de Capgirem Vic que els van rebre amb un aplaudiment i un ram de flors a la sortida del ple d'aquest dilluns
Sara Blázquez i Joan Coma, al centre de la imatge, amb altres membres de l'assemblea de Capgirem Vic que els van rebre amb un aplaudiment i un ram de flors a la sortida del ple d'aquest dilluns | Josep Comajoan
Josep Maria Diéguez
«Aquell ajuntament on en Joan ens va mostrar el camí de la solidaritat, tant rebent-la com oferint-la en tots i cadascun dels moments en els quals algú, a Osona i fora d’ella, patia la urpada de la repressió» | «Aquell ajuntament on la Sara ens va explicar que hi pot haver una altra manera de fer cultura, a Vic»