Xavier Giró, exprofessor de Periodisme de la UAB, va partir de l’enumeració de les diferents formes de propietat dels mitjans, i més aviat dels objectius que es persegueix. Des d’influir políticament o econòmicament o protegir-se i blanquejar la imatge d’un ban o empresa capitalista determinada, a una empresa mediàtica, que té per objectiu guanyar diners. Amb tot el que representa per a la llibertat d’informació. En canvi, quan la propietat és col·lectiva i no es busca només guanyar diners, «sinó guanyar-nos la vida, però contribuint a canviar el món, això és diferent», va reafirmar en referència als mitjans cooperatius.
L’autor de Contra la neutralitat va definir d’«autoengany» l’actitud d’aquells que es pretenen neutrals des del periodisme. «Ser neutral és un autoengany que s’explica per aquesta pretensió del periodisme mainstream que vol vendre a tothom, i li diu la fal·làcia que els fets són sagrats i les opinions són lliures». Va defensar el periodisme compromès amb una societat més justa i equitativa, «i aquí hem d’acceptar que no pots ser neutre», i va definir-ho com «una marató, no és un esprint». Sobre els mitjans com els que conformen la nova xarxa, va dir que «són un indici que existeix una resistència, un substracte, una manera de mirar el món, la vida», com ha succeït històricament en altres períodes i països.
Gina Rigol, directora d’Inèdit Diari, mitjà informatiu que només publica a través de les xarxes socials. En aquest sentit, va apostar per «trencar la lògica competitiva i treballar per l’objectiu comú» a partir d’aliances entre mitjans i persones o col·lectius que publiquen a xarxes. «Hi ha gent jove que s’ha quedat penjada de la informació perquè mai ha adquirit l’hàbit d’informar-se a través dels mitjans tradicionals. A aquesta gent no s’estava fent prou esforç per arribar-hi», va dir.
Marta Rosique, Xavier Giró, Gina Rigol i Jesús Rodríguez, a la presentació de CoopMèdia al Col·legi de Periodistes Foto: Anna Pujol Navarro
En referència a l’algoritme que determina que té visibilitat i què no, Rigol va dir que era pessimista, «però no he perdut l’esperança». Ho va argumentar d’aquesta manera: «L’algoritme és molt difícil de dominar, però no és indominable. Es mou pel contingut que agrada, i el que ha agradat fins ara, és el contingut que s’ha fet. I qui s’ha dedicat a fer contingut a mansalva? L’extrema dreta. Hem perdut la veu a les xarxes per incompareixença».
Els primers eixos de treball de la nova xarxa de mitjans cooperatius
Per la seva part, Marta Rosique i Jesús Rodríguez, a part de mantenir la conversa amb Giró i Rigol, també van presentar, a grans trets, els quatre grans eixos en els quals ha començat a treballar Coop Mèdia. Un primer, explicar el sentit d’un mitjà cooperatiu, i com aquest model també benefici al periodisme. Per això s’està preparant una campanya per explicar-lo que, de fet, començava amb l’acte d’aquest dijous.
En segon lloc, es farà un acompanyament perquè els mitjans que no són cooperatius, si ho desitgen, ho puguin ser, i per això s’editarà un material per guiar en la conversió. En tercer lloc, s’està treballant per aconseguir infraestructures compartides a les quals els mitjans cooperatius en solitari els seria molt difícil d’accedir. I finalment, es vol «sacsejar l’ecosistema cooperatiu» perquè des d’aquest s’aposti pels mitjans cooperatius i actuar de fonts de finançament per garantir-ne la viabilitat.
«Calen respostes col·lectives, valentes i transformadores»
L’acte d’aquest dijous va tancar-se amb la lectura del manifest fundacional de CoopMèdia i una fotografia de família de les persones representants dels 14 mitjans fundadors de la xarxa, a la qual altres capçaleres cooperatives ja han mostrat la voluntat d’afegir-se properament. El manifest els van llegir tres representants més de mitjans de la xarxa: Laia Soldevila (Crític), Pere Rusiñol (Alternativas Económicas) i Joana Ariet (Opcions).
CoopMèdia ha editat un material de presentació de la xarxa Foto: Anna Pujol Navarro
El manifest parteix de la base que «el periodisme és una eina democràtica imprescindible», i que en un context de crisi del sector, «calen respostes col·lectives, valentes i transformadores». També reivindicat la comunicació «com un bé comú que no pot quedar subordinat ni als interessos del mercat ni a les lògiques de concentració empresarial que afebleixen la pluralitat, la independència i la qualitat informativa».
Els mitjans de CoopMèdia reivindiquen la «la matriu cooperativa», amb un model de governança democràtica, participativa i autogestionada. No només com a estructura empresarial, sinó també «com una aposta polítca i ètica; una manera de fer periodisme amb arrelament comunitari, amb vocació de servei públic, i amb el compromís de garantir les relacions laborals dignes, justes i respectuoses». Per això la xarxa neix amb la voluntat de crear sinergies, compartir experiències, mancomunar serveis i impulsar estratègies conjuntes que reforcin els mitjans cooperatius.
Els mitjans impulsors de CoopMèdia són Directa, Jornal.cat, Setembre, Alternativas Económicas, Crític, Surtdecasa, La Marea, Climática, Opcions, La Fura, Nexe, Fet a Sant Feliu, Catarsi i Cooperació Catalana. Entre totes les capçaleres, sumen 16.000 subscripcions, entre digital i paper; més de 720.000 usuaris únics mensuals als webs, i més de 500.000 perfils els segueixen a xarxes socials.
La xarxa ha nascut gràcies al suport logístic i econòmic de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. La seva presidenta, Laia Bonastra, va ser present a l’acte del Col·legi de Periodistes, així com representants de les altres federacions de cooperatives, i altres persones del món de la comunicació i de la política, com David Bonvehí, director general d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme de la Generalitat, i Marc Melillas, director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat.
.jpg)
