Soc conscient que en aquestes dates, parlar de confinament pot ser pesat, però no m'he pogut resistir. De fet, el confinament de les germanes protagonistes d'aquesta història, la Merricat i la Constance Blackwood, també està provocat per un virus prou letal: la ira i el linxament social.

No voldria endinsar-me gaire en l'argument de la novel·la, perquè crec que és interessant que quan comencis a llegir en sàpigues poca cosa i et puguis deixar endur per l'atmosfera de l'obra, que hi té molt més pes.

L'opinió pública va acusar d'un crim a la Constance, tot i ser absolta per part de la justícia. Això va provocar el seu confinament voluntari i mai més va voler sortir de casa seva. L'encarregada de sortir era la Merricat, que només ho feia per motius essencials, com anar a comprar menjar (potser et sonarà la història) i agafar llibres de la biblioteca (com ho enyoro...). L'enfrontament entre els habitants del poble i la Merricat era evident durant aquestes escapades. La noia només desitjava acabar aviat i tornar cap a casa, cap al seu castell, cap al seu món.

Precisament, és ella qui porta el pes narratiu de la història. És el seu punt de vista el que s'explica i t'asseguro que té una personalitat molt inquietant.

Aquesta petita família (formada per les dues germanes, un oncle amb minusvalidesa i un gat) havia aconseguit una harmonia en tensió constant i havien après a conviure-hi. Eren feliços en el seu aïllament.

Fins que un dia va arribar un familiar del qual feia anys que no en sabien res. A partir d’aquí, aquest petit cosmos trontollarà i el costat més fosc de l'ésser humà es traurà la careta.

Shirley Jackson va ser una autora molt vinculada als relats de misteri i terror, podríem dir que va ser referent per alguns autors d'èxit posteriors. Va morir amb només 48 anys, però ens va deixar obres representatives d'aquest gènere com The Lottery (1948) o The Haunting of Hill House (1959).

Sempre hem viscut al castell va ser publicada per primera vegada l’any 1962, We Have Always Lived in the Castle, i L'Altra la va recuperar en català l'any 2016, amb traducció de Martí Sales. L'any 2018 se'n va fer la versió cinematogràfica sota la direcció d'Stacie Passon.

Si t'agraden els llibres de misteri o terror psicològic, no te'l pots perdre. I encara que no en siguis amant, també t'aconsello molt la seva lectura perquè gaudiràs de bona literatura. Deixa't portar i gaudeix del viatge fins al castell.