MÉS LLIBRES MÉS LLIURES

Deixa't portar fins al castell

Roser Bisbal Vidal ressenya 'Sempre hem viscut al castell' (L'Altra), de Shirley Jackson, una autora molt vinculada als relats de misteri i terror

«El confinament de les germanes protagonistes d’aquesta història, la Merricat i la Constance Blackwood, també està provocat per un virus prou letal: la ira i el linxament social»

Les nostres regles, els nostres cossos

| 17/04/2020 a les 12:01h
Arxivat a: Setembre cultural, més llibres, martí sales, shirley jackson, terror, misteri, roser bisbal, confinament, sempre hem viscut al castell, ressenya, literatura, l'altra editorial, més llibres més lliures
'Sempre hem viscut al castell' va ser publicada per primera vegada l’any 1962,  i L’Altra la va recuperar en català l’any 2016, amb traducció de Martí Sales
'Sempre hem viscut al castell' va ser publicada per primera vegada l’any 1962, i L’Altra la va recuperar en català l’any 2016, amb traducció de Martí Sales | Roser Bisbal
Soc conscient que en aquestes dates, parlar de confinament pot ser pesat, però no m'he pogut resistir. De fet, el confinament de les germanes protagonistes d'aquesta història, la Merricat i la Constance Blackwood, també està provocat per un virus prou letal: la ira i el linxament social.

No voldria endinsar-me gaire en l'argument de la novel·la, perquè crec que és interessant que quan comencis a llegir en sàpigues poca cosa i et puguis deixar endur per l'atmosfera de l'obra, que hi té molt més pes.

L'opinió pública va acusar d'un crim a la Constance, tot i ser absolta per part de la justícia. Això va provocar el seu confinament voluntari i mai més va voler sortir de casa seva. L'encarregada de sortir era la Merricat, que només ho feia per motius essencials, com anar a comprar menjar (potser et sonarà la història) i agafar llibres de la biblioteca (com ho enyoro...). L'enfrontament entre els habitants del poble i la Merricat era evident durant aquestes escapades. La noia només desitjava acabar aviat i tornar cap a casa, cap al seu castell, cap al seu món.

Precisament, és ella qui porta el pes narratiu de la història. És el seu punt de vista el que s'explica i t'asseguro que té una personalitat molt inquietant.

Aquesta petita família (formada per les dues germanes, un oncle amb minusvalidesa i un gat) havia aconseguit una harmonia en tensió constant i havien après a conviure-hi. Eren feliços en el seu aïllament.

Fins que un dia va arribar un familiar del qual feia anys que no en sabien res. A partir d’aquí, aquest petit cosmos trontollarà i el costat més fosc de l'ésser humà es traurà la careta.

Shirley Jackson va ser una autora molt vinculada als relats de misteri i terror, podríem dir que va ser referent per alguns autors d'èxit posteriors. Va morir amb només 48 anys, però ens va deixar obres representatives d'aquest gènere com The Lottery (1948) o The Haunting of Hill House (1959).

Sempre hem viscut al castell va ser publicada per primera vegada l’any 1962, We Have Always Lived in the Castle, i L'Altra la va recuperar en català l'any 2016, amb traducció de Martí Sales. L'any 2018 se'n va fer la versió cinematogràfica sota la direcció d'Stacie Passon.

Si t'agraden els llibres de misteri o terror psicològic, no te'l pots perdre. I encara que no en siguis amant, també t'aconsello molt la seva lectura perquè gaudiràs de bona literatura. Deixa't portar i gaudeix del viatge fins al castell.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Aida Iglesias de Prada
15/04/2020
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
20/04/2020
Imatge il·lustrativa
Josep Pimentel
03/04/2020
Imatge il·lustrativa
M. Carme Rafecas
23/03/2020
Imatge il·lustrativa
David Palau i Zaidín
18/03/2020
Concentració a la plaça Major de Vic contra el racisme, aquest dimarts
Concentració a la plaça Major de Vic contra el racisme, aquest dimarts | Steve Cedar
Roser Iborra
«Bonic perquè, per una vegada, confluïen lluites i es reclamava obertament una independència no racista» | «Insuficient perquè es va parlar poc del noi mort. I no es va parlar gens del noi mort al Gurri que encara està desaparegut i que no, tampoc no va poder respirar, encara que el genoll de la precarietat al coll no fos tan gràfic ni tan evident. I m’estic criticant a mi mateixa: jo hi era, ho podia haver dit perquè hi pensava, ho pensava»
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic
Concentració contra la repressió i pel dret de protesta, dimarts a la plaça Major de Vic | Steve Cedar
Roser Iborra
«Diuen que mascareta, en català, és morrió, però jo no em veig capaç de fer servir una paraulota com aquesta, que té una connotació clara d’esclavatge, de submissió. Tot i que hi ha molt de submissió en les nostres pors, i molt d’autoritarisme entre els qui ens canvien de fase o no amb criteris no només científics. Ja els va bé, que ens costi de refer-nos i que ens quedem a casa ben obedients i silenciades, silenciats»
Imatge il·lustrativa
Maria Saladich
Maria Saladich
A la nova entrega de 'De més verdes en maduren' de la il·lustradora Maria Saladich, les iaies tenen cert respecte a sortir de casa