MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES

L’últim tros de terra que trepitjaràs

David Palau ressenya 'Sis nits d'agost' (Edicions 1984), un dels tres finalistes al Premi Òmnium

«L'obra, a cavall entre la novel·la i la biografia i escrita en una preciosa prosa poètica, explica els darrers dies d'una vida completa dedicada a protestar oferint solucions; la vida d'un mestre de tants, Xirinacs, a qui li agradava pensar conjuntament el present per poder dibuixar conjuntament el futur»

Escriure sobre l’extraordinari per canviar la realitat 

| 18/03/2020 a les 10:49h
Arxivat a: Setembre cultural, crítica, sis nits d'agost, edicions 1984, jordi lara, c, ressenya, llibres, literatura, més llibres, més llibres més lliures
'Sis nits d'agost', de Jordi Lara, va ser un dels tres finalistes del Premi Òmnium
'Sis nits d'agost', de Jordi Lara, va ser un dels tres finalistes del Premi Òmnium | David Palau
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/03/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha vides dignes de ser escrites: naixements èpics, joventuts extraordinàries, madureses per marcar un temps, i fins i tot trobem velleses memorables. Però, i la mort? Pot haver-hi dignitat en una mort volguda que difereixi del suïcidi? Pot ser, el tram final d’una vida així, també digne de ser escrit?

Sis nits d'agost (Edicions 1984, Barcelona, 2019), del vigatà Jordi Lara, no pretén ser una resposta a aquestes preguntes: la seva genialitat recau en, precisament, fer-nos qüestionar aquestes i moltes altres idees, i tot al voltant d'un fet: el sis d'agost de 2007 un home va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Es tracta, doncs, d'un suïcidi? Segons el propi filòsof, Lluís Maria Xirinacs, «suïcidi és abandonar la vida per por o fàstic de viure. Donar, lliurar o oferir la vida que s'estima i s'aprecia de tot cor és una altra cosa distinta i oposada al suïcidi».

L'obra, a cavall entre la novel·la i la biografia i escrita en una preciosa prosa poètica, explica els darrers dies d'una vida completa dedicada a protestar oferint solucions; la vida d'un mestre de tants, Xirinacs, a qui li agradava pensar conjuntament el present per poder dibuixar conjuntament el futur. Un lluitador que, segons escriu el mateix Lara al llibre, «va creure en la provisionalitat de totes les derrotes i totes les victòries».

D'on venim, qui som i a on anem són segurament les tres preguntes claus en la filosofia. Tres preguntes universals per pensar i construir la nostra existència. Però sovint cal filar més prim, perquè a vegades les preguntes importants són les que no ho semblen: «¿Com s’escull, l’últim tros de terra que trepitjaràs?».

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
02/06/2021
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
23/04/2021
Imatge il·lustrativa
Roser Iborra
18/12/2020
Imatge il·lustrativa
Maica Rafecas
14/12/2020
Laura Muixí, Elisenda Tarrats i Carla Escarrà, a la presentació del curs aquest dijous a la UVic
Laura Muixí, Elisenda Tarrats i Carla Escarrà, a la presentació del curs aquest dijous a la UVic | Anna Pujol Navarro
Els projectes cooperatius Sambucus, Resilience Earth i La Lluerna llibreria formen part de l’equip docent | L’eix transversal i els continguts giren al voltant de la perspectiva territorial i les ruralitats | El curs l’impulsen l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i l’Escola de Postgrau de la UVic
Grup de persones que conformen el grup d'habitatge cooperatiu d'El Turrós, a Argelaguer
Grup de persones que conformen el grup d'habitatge cooperatiu d'El Turrós, a Argelaguer
Neus Altisent i Silva
El plantejament es basa en una vida comunitària amb habitacions privades, però amb espais comuns, dels lavabos a la cuina o el menjador | El Turrós també és el primer projecte en l'àmbit rural on participa la cooperativa Sostre Cívic
«Les següents generacions només s’han sentit encara més sense projecte, sense futur i vulnerables»
«Les següents generacions només s’han sentit encara més sense projecte, sense futur i vulnerables» | Jacob Lund
Núria Barnolas
Anàlisi de Núria Barnolas que busca en l'Informe Petras les raons que han portat a la desconnexió intergeneracional, la liberalització de l'economia i la consegüent desmobilització a partir de l'anomenada transició espanyola | «L’Estat guanya força mentre que la societat civil es debilita i queda dividida entre classes (cada vegada més estratificades) i generacions. Espanya es converteix en un laboratori neoliberal»