El diacrític

Canvi d'estampetes per decidir el futur urbanístic d'un poble

Toni Iborra, advocat de Càrnies en Lluita, destapa que fa un any el Grupo Jorge, Treball i CCOO van pactar un seguit de qüestions urbanítiques referents a l'escorxador de Le Porc Gourment d'esquena de l'Ajuntament de Santa Eugènia

«El preu urbanístic i ambiental, i la qualitat de vida del veïnat, fou baratat i manotejat a canvi d’unes concessions per començar a respectar uns drets laborals que fins llavors s’havien negat als treballadors»

Le Porc Gourmet incompleix el primer dels acords arribats amb CCOO

| 12/05/2019 a les 21:09h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, indústria càrnia, indústria agroalimentària, Le Porc Gourmet, CCOO, Departament de Treball, Grupo Jorge, Santa Eugènia de Berga, urbanisme
Vista aèria de l'escorxador Le Porc Gourmet de Santa Eugènia de Berga
Vista aèria de l'escorxador Le Porc Gourmet de Santa Eugènia de Berga | Grupo Jorge
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/05/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’urbanisme és una de les competències més importants que té un ajuntament. És clau per determinar el futur de la configuració d’un poble. De les seves indústries, les seves zones industrials i els seus espais lliures... però també de quina gent  hi viurà, i quants habitants tindrà, i  de la qualitat ambiental que tindrà. Per això, la configuració urbanística serveix per decidir quin tipus de poble ha de definir també el volum i les indústries ha de tenir. Cal decidir-ho tenint en compte, òbviament, l’opinió i la sensibilitat dels veïns.

En el cas de Santa Eugènia de Berga sabem ara que fa un any es van prendre unes decisions i uns acords totalment al marge de l’Ajuntament, on es prenien importants compromisos de tipus urbanístic. Es pactaven equipaments privats en terreny púbic (travessant i envaint carrers). Es pactaven requalificacions de terrenys per permetre l’ampliació d’instal·lacions industrials.

Aquests acords es van prendre, en allò que ens consta, sense la intervenció de l’Ajuntament, ni dels veïns (per descomptat) que no van ser consultats en cap cas. Fins i tots  sense la intervenció, ni tan sols,  de la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat. 

Eren uns acords urbanístics  on un empresari industrial del porc decidia i imposava com s’havia d’ampliar l’empresa, saltant-se tota previsió o norma urbanística. Ho van pactar, sabem ara,  des de la Generalitat, però el Departament de Treball, que no té cap mena de competència urbanística (i en mans polítiques d’ERC, per cert). I amb ells, el sindicat CCOO, que de fet, que se sàpiga, no té tampoc cap mena de competència en matèria urbanística i que, a més, en aquell moment no tenia ni tan sols cap mena de representació a l’empresa).

Ara sabem l’abast de la tragèdia. A canvi  que l’empresa (Grupo Jorge) es dignés complir la llei en matèria de pagament de quotes a la Seguretat Social, es va premiar l’empresa amb compromisos clarament il·legals. A més, se li van perdonar, generosament,  milions d’euros en matèria de cotitzacions socials endarrerides.

Ara resulta que els compromisos urbanístics consistien en permetre la construcció d’un túnel de connexió de le Porc Gourmet amb  Marc Joan (al carrer Tramuntana); en l’ampliació de l’obra civil de la sala d'especejament de l’escorxador; en la requalificació urbanística per fer un aparcament de camions en terrenys de Villa Carmen i en la requalificació urbanística de l’Illa làctia per fer-hi un magatzem frigorífic. 

Per tant, es tractaria d’entrar amb calçador una ampliació indirecta de l’escorxador,  sense haver-hi tampoc cap contrapartida per al poble:  a canvi, només, de complir la llei (suposadament) en el tema de les cotitzacions social i de les relacions laborals.

Entenem que això es un escàndol en tota regla. La sort i el futur urbanístic d’un poble no pot estar a les mans d’una indústria, i menys d’un industrial que ha demostrat no tenir cap mena d’escrúpol ni respecte pels drets laborals. És la maniobra més barroera que s’ha vist, en molts anys, en matèria urbanística. El preu urbanístic i ambiental, i la qualitat de vida del veïnat, fou baratat i manotejat a canvi d’unes  concessions per començar a respectar uns  drets laborals que fins llavors s’havien negat als treballadors; al preu de col·lapsar també els serveis socials i l’assistència primera, i a canvi de posar l’escola en una situació de conflicte per les contínues anades i vingudes dels alumnes.

Creiem que és imprescindible que els veïns i veïnes de Santa Eugènia de Berga sàpiguen exactament què s’estan jugat, en aquestes eleccions municipals, i quina és la principal amenaça per al desenvolupament futur del poble. 

Una còpia de l'acord, del qual que fins ara mai s'ha fet pública la part corresponent a la qüestió urbanística, es pot consultar en aquest enllaç.
Signatura del pacte de govern entre PSOE i Unides Podem
Signatura del pacte de govern entre PSOE i Unides Podem | Twitter Pablo Iglesias
David Palau i Zaidín
David Palau analitza, en aquest article, el pacte de govern entre el PSOE i Unides Podem | «En cada moviment tàctic com aquest, les esquerres hi perdem un llençol de dignitat i coherència, dues divises imprescindibles que ens han d’ajudar a desbrossar el camí de la regeneració política»
Laia Casadevall, llevadora i activista pel part respectat
Laia Casadevall, llevadora i activista pel part respectat | Sara Blázquez
Sara Blázquez
Entrevista a Laia Casadevall, llevadora i defensora del part respectat | «La violència obstètrica és l'apropiació dels processos reproductius de les dones per part dels professionals de la salut i, en definitiva, una pèrdua de control i del dret a decidir sobre les nostres pròpies maternitats»
Adolfo Fernández, 'Dolfu'
Adolfo Fernández, 'Dolfu' | Infolibre
Roser Iborra
Article de Roser Iborra sobre el procés contra Adolfo Fernández, 'Dolfu', veí de Gijón a qui la justícia demana sis mesos de presó o 4.320 euros de multa per no haver-se presentat a fer de vocal en una mesa electoral al·legant motius ideològics | Iborra hi recorda quan ella també va ser jutjada pels mateixos motius el 1995: «En vam dir «insubmissió a l’estat». La desobediència té moltes cares, però totes sumen»