Potser és cert que si ens ho mirem amb una certa perspectiva històrica hem avançat, sobretot els que vivim al  primer món. Cent anys enrere,  molts no hauríem anat gaire a escola però sí que  hauríem anat  a ataleiar porcs com feia la meva àvia.

Si ens ho mirem per sobre podríem pensar que les condicions laborals dels treballadors dels escorxadors de la comarca d’Osona  han millorat, que la lluita iniciada amb força a partir del 2016, ha donat el seu fruit i que ara només cal estar amatents perquè el que s’ha guanyat no es perdi. M’agradaria ampliar-ne la informació:

Càrnies en Lluita ha tingut pit i collons per lluitar a favor dels drets fonamentals d’uns treballadors que no en tenien perquè estaven contractats sota el paraigües d’unes falses cooperatives. Més de 20 anys fent pràctiques fraudulentes en les contractacions. El règim de les falses cooperatives és pur esclavatge: no hi ha dret a atur, no hi ha vacances, no es cobra si no es treballa.

Si ens ho mirem amb una certa perspectiva històrica podem dir que s’ha avançant perquè tot i les amenaces que s’han rebut per reivindicar drets, s’ha pogut continuar lluitant. En altres moments de lluita obrera no hauria estat possible. Quants activistes han mort al llarg de la història per reclamar drets fonamentals? 

Gràcies a l’activisme que ha anat denunciant l’explotació laboral en el sector carni, el Parlament va fer la modificació de la llei de cooperatives per evitar aquesta pràctica fraudulenta, però encara no  s’ha desplegat.

CCOO i UGT dins Le Porc Gourmet , no es volien quedar al marge i es van inventar  una vaga fantasma, sense informar ningú, fent veure que pressionaven els empresaris i a canvi aquests van fer unes concessions (tot plegat amb el vistiplau del Departament de Treball). Finalment es va pactar un acord del qual se’n va despenjar  UGT. Dins d’aquest procés, molt lentament s’estan  regularitzant els treballadors.

Es diu que el Grupo Jorge al qual pertany Le Porc Gourmet està complint  l’acord contractant 1.400 treballadors, antics cooperativistes,  en el règim de la seguretat social a través de l’empresa Axparia. Però s’ha de dir el més important: que  Le Porc Gourmet no ha pagat tot el deute a la seguretat social que correspon per aquests treballadors i també s’hauria de dir que un cop fet el contracte per aquesta empresa, aquests treballadors, antics cooperativistes,  perden tota la seva antiguitat i n’hi ha que fa més de 15 anys que hi treballen o hi treballaven . Són molts de diners que els empresaris s’han embutxacat defraudant les arques públiques amb el vistiplau de l’administració. Tot i tenir els treballadors dins del règim laboral de la seguretat social, això no vol pas dir que l’ambient i les condicions de treball hagin canviat: la por i els acomiadaments són el pa de cada dia.

Ara sembla que  tant  el govern estatal com el català treballin en la línia de fer contractes en el règim de la seguretat social, eliminant el fals cooperativisme. I si activen inspectors que controlin aquesta bona pràctica, hi ha d’haver activistes que ho vetllin. Només amb la lluita constant del dia a dia podrem dir des d’una  perspectiva històrica  que hi ha coses que van millorant. Cal aconseguir unes eleccions sindicals netes i lliures de coaccions que per fi democratitzin aquests tipus d’empreses perquè no es torni a repetir aquest nou esclavatge laboral.