El diacrític

2018, any de lluita a les càrnies

Carme Brugarola debuta com a articulista a Setembre fent una repassada de les fites aconseguides per la lluita a les càrnies durant el 2018 però advertint que cal continuar amatents a l'acompliment de les millores assolides

«Tot i tenir els treballadors dins del règim laboral de la seguretat social, això no vol pas dir que l’ambient i les condicions de treball hagin canviat: la por i els acomiadaments són el pa de cada dia»

Nou episodi en el dramàtic serial de Le Porc Gourmet

| 05/01/2019 a les 20:12h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Càrnies en Lluita, Le Porc Gourmet, falses cooperatives, sindicalisme, indústria agroalimentària, indústria càrnia
Treballadors i activistes de Càrnies en Lluita demanant explicacions a les portes de Le Porc Gourmet davant l'incompliment dels acords pactats l'estiu passat
Treballadors i activistes de Càrnies en Lluita demanant explicacions a les portes de Le Porc Gourmet davant l'incompliment dels acords pactats l'estiu passat | Dolors Pena
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/01/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Potser és cert que si ens ho mirem amb una certa perspectiva històrica hem avançat, sobretot els que vivim al  primer món. Cent anys enrere,  molts no hauríem anat gaire a escola però sí que  hauríem anat  a ataleiar porcs com feia la meva àvia.

Si ens ho mirem per sobre podríem pensar que les condicions laborals dels treballadors dels escorxadors de la comarca d’Osona  han millorat, que la lluita iniciada amb força a partir del 2016, ha donat el seu fruit i que ara només cal estar amatents perquè el que s’ha guanyat no es perdi. M’agradaria ampliar-ne la informació:

Càrnies en Lluita ha tingut pit i collons per lluitar a favor dels drets fonamentals d’uns treballadors que no en tenien perquè estaven contractats sota el paraigües d’unes falses cooperatives. Més de 20 anys fent pràctiques fraudulentes en les contractacions. El règim de les falses cooperatives és pur esclavatge: no hi ha dret a atur, no hi ha vacances, no es cobra si no es treballa.

Si ens ho mirem amb una certa perspectiva històrica podem dir que s’ha avançant perquè tot i les amenaces que s’han rebut per reivindicar drets, s’ha pogut continuar lluitant. En altres moments de lluita obrera no hauria estat possible. Quants activistes han mort al llarg de la història per reclamar drets fonamentals? 

Gràcies a l’activisme que ha anat denunciant l’explotació laboral en el sector carni, el Parlament va fer la modificació de la llei de cooperatives per evitar aquesta pràctica fraudulenta, però encara no  s’ha desplegat.

CCOO i UGT dins Le Porc Gourmet , no es volien quedar al marge i es van inventar  una vaga fantasma, sense informar ningú, fent veure que pressionaven els empresaris i a canvi aquests van fer unes concessions (tot plegat amb el vistiplau del Departament de Treball). Finalment es va pactar un acord del qual se’n va despenjar  UGT. Dins d’aquest procés, molt lentament s’estan  regularitzant els treballadors.

Es diu que el Grupo Jorge al qual pertany Le Porc Gourmet està complint  l’acord contractant 1.400 treballadors, antics cooperativistes,  en el règim de la seguretat social a través de l’empresa Axparia. Però s’ha de dir el més important: que  Le Porc Gourmet no ha pagat tot el deute a la seguretat social que correspon per aquests treballadors i també s’hauria de dir que un cop fet el contracte per aquesta empresa, aquests treballadors, antics cooperativistes,  perden tota la seva antiguitat i n’hi ha que fa més de 15 anys que hi treballen o hi treballaven . Són molts de diners que els empresaris s’han embutxacat defraudant les arques públiques amb el vistiplau de l’administració. Tot i tenir els treballadors dins del règim laboral de la seguretat social, això no vol pas dir que l’ambient i les condicions de treball hagin canviat: la por i els acomiadaments són el pa de cada dia.

Ara sembla que  tant  el govern estatal com el català treballin en la línia de fer contractes en el règim de la seguretat social, eliminant el fals cooperativisme. I si activen inspectors que controlin aquesta bona pràctica, hi ha d’haver activistes que ho vetllin. Només amb la lluita constant del dia a dia podrem dir des d’una  perspectiva històrica  que hi ha coses que van millorant. Cal aconseguir unes eleccions sindicals netes i lliures de coaccions que per fi democratitzin aquests tipus d’empreses perquè no es torni a repetir aquest nou esclavatge laboral.
«Donem voltes damunt del feltre, donant cops a les cantoneres, xocant amb força entre nosaltres, contra nosaltres, fent caramboles, traçant camins per la taula que una ment perversa imagina o assaja amb el seu tac de fusta»
«Donem voltes damunt del feltre, donant cops a les cantoneres, xocant amb força entre nosaltres, contra nosaltres, fent caramboles, traçant camins per la taula que una ment perversa imagina o assaja amb el seu tac de fusta» | Christian Wiediger
Joan Iborra
«Podré pujar aquella muntanya, sense por de trobar-me cap policia? Sense por del què diran els policies de balcó que proliferen arreu? Sense por a la pròpia por del policia que porto a dins?» | «La por permanent a la marginalitat, és l’arma de destrucció massiva que ha caigut damunt nostre»
Concentració per demanar la readmissió d'Ester Codina davant Embotits La Riera de Centelles
Concentració per demanar la readmissió d'Ester Codina davant Embotits La Riera de Centelles | Twitter COS
Roser Iborra
«Impera la llei del silenci. Cal dur menjar a casa, però a qualsevol preu? Empassar-se la dignitat? Per això la valentia d’Ester Codina, de Centelles, em sembla especialment rellevant» | «Fins i tot després d’una prova positiva, exigeixen a un dels treballadors que acabi la jornada laboral. Al final els contagiats són quatre (quatre de quinze!). L’Ester no vol abaixar el cap, insisteix en les mesures de seguretat sanitària. La dignitat no té preu»
Les iaies de la Maria Saladich reivindiquen una vida lliure de violències masclistes
Les iaies de la Maria Saladich reivindiquen una vida lliure de violències masclistes | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich reivindiquen una vida lliure de violències masclistes