El diacrític

​Advocats que s’enriqueixen darrere el drama de les càrnies

Marco S. Noferini denuncia en aquest article les actituds de determinats advocats que s’estarien aprofitant de la precarietat dels treballadors de les càrnies prometent-los devolucions de la Seguretat Social que difícilment es poden donar

«Alguns sindicats i advocats semblen voler pujar al carro de la defensa dels drets d'un col·lectiu de treballadors, quan el problema durava des de feia més de vint anys sense que la majoria d'ells hagués mogut un sol dit»

Nou episodi en el dramàtic serial de Le Porc Gourmet

| 02/05/2019 a les 00:12h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, indústria càrnia, indústria agroalimentària, advocats, falses cooperatives, Le Porc Gourmet
Un treballador de la indústria càrnia en plena activitat
Un treballador de la indústria càrnia en plena activitat
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/05/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No deixa de sorprendre'm com està donant de sí encara el que alguns vam batejar com a fals cooperativisme i l'ús d'aquest tipus de cooperatives en els grans escorxadors de la comarca d’Osona en forma de subcontractes de personal, com si es tractessin d’ETT.

La dura i desinteressada lluita d'algunes persones i de la plataforma Càrnies en Lluita va permetre visibilitzar la inadmissible situació de milers de treballadors i va portar a importants canvis en la contractació i reconeixement d'alguns dels drets més bàsics dels fins aquell moment maltractats treballadors de no poques càrnies. Però ara ens trobem que alguns sindicats i advocats semblen voler pujar al carro de la defensa dels drets d'un col·lectiu de treballadors, quan el problema durava des de feia més de vint anys sense que la majoria d'ells hagués mogut un sol dit.

La impressió que un té és que en el cas dels sindicats majoritaris (grocs) només van despertar de la seva letargia quan el treball brut i dur ja estava fet i arribava el moment de ratificar acords i posar-se les medalles, sortir en els mitjans i fer-se amb el control dels nous comitès d'empresa. Però no desitjo jutjar l'actitud o la major o menor ètica de certs sindicats, però sí d’alguns advocats. M'explicaré.

L'acord del Consorci de la Inspecció de Treball i el grup propietari de l'escorxador més gran d’Osona va portar a posar fi a les subcontractes a través d'aquestes cooperatives que funcionaven com a empreses de col·locació i a la contractació de més d'un miler de treballadors  amb efectes retroactius. Tot plegat havia de portar a la devolució de les cotitzacions satisfetes en el seu moment pels treballadors com a autònoms després d'haver estat abonades de nou per l'empresa en règim general. Però ara ens trobem que diversos advocats van prometent devolucions de part dels diners cotitzats com a autònoms a persones que treballen o presten servei en algunes de les empreses càrnies d'Osona, quan no hi ha hagut cap canvi a instàncies de la Inspecció de Treball o jutjat que hagi portat a un reconeixement contractual retroactiu i a una cotització paral·lela en el règim general.

Hi ha advocats que estan prometent sucoses devolucions -de fins a 10.000 euros- si es posa el cas a les seves mans i en algun cas després de passar per caixa i abonar uns honoraris que van des de 200 a 300 euros, quan l'únic treball que fa l'advocat o el seu despatx és enviar una sol·licitud de devolució de quotes a la Seguretat Social a través del registre electrònic. Sol·licituds que estan sent denegades per falta de fonament per a la seva devolució.

Segons sembla el desconeixement de les coses i una mala informació podria estar portant a molts treballadors, en la seva gran majoria nouvinguts, a desemborsar uns diners sota una promesa gens factible, i que per tant podria tractar-se d'una presumpta estafa. Actitud que lamentablement està proporcionant abundants beneficis a alguns professionals del dret, algun dels quals fins i tot té el seu despatx fora de Catalunya, com podria ser a la ciutat de Saragossa.
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat»
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat» | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Especialista en moviments socials i la formació de la cultura llibertària a Catalunya, també ha estudiat els espais afins d'alguns d'aquests moviments, com ateneus o cooperatives, o el feminisme incipient de les dones espiritistes del primer terç del segle XX | «El jovent va emigrar del camp a la ciutat, i va tenir la necessitat de crear noves famílies, i les va trobar a l’entorn d’ateneus i cooperatives»
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Núria Barnolas
Documentada anàlisi de Núria Barnolas sobre fins a quin punt la població més empobrida, especialment dones i infants, corren el risc de patir més problemes de salut mental | L'article apunta algunes possibles actuacions en matèria d'habitatge o ensenyament, començant per l'administració municipal, per pal·liar la situació
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios | Ràdio Clota
Aprofitant les Festes del barri del carrer de la Riera, Ràdio Clota va parlar amb dos dels projectes socials que més el remouen