La Coordinadora Obrera Sindical (COS) va tornar a guanyar les eleccions sindicals a l’escorxador Esfosa de Vic que es van fer aquest dijous 4 d’octubre. Ho va fer obtenint 5 dels 9 delegats sindicals que estaven en joc. La COS repeteix doncs la victòria de les anteriors eleccions sindicals de 2014, quan va irrompre a Esfosa obtenint 6 dels 9 delegats sindicals. A partir d’aleshores va començar l’etapa de lluita més intensa per la millora de les condicions laborals de la plantilla que va tenir com a punt àlgid la primera vaga de la història a les càrnies d’Osona, el 29 i 30 de març de 2016, i finalment l’acord firmat entre la direcció de l’empresa i el comitè l’estiu passat. La COS trencava el 2014 un període d’anys d’alternança en les majories al comitè entre els fins aleshores dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO.

Les eleccions sindicals d’aquest dijous presentaven una diferència respecte les que s’havien fet fins ara. I és que de fet el que s’hi fan són dues eleccions per separat. Fins ara, en una s’elegien vuit delegats a les plantes de producció i una a les oficines. Aquesta vegada, però, l’empresa va passar prèviament 8 persones amb categoria d’especialista a tècnica i això va fer que el personal d’oficines passés a elegir dos dels nou delegats. La COS ni tan sols presentava llista a oficines, on la UGT va aconseguir els dos delegats en joc. A les plantes de producció, la COS va obtenir-n’hi cinc, i UGT i CCOO, un cadascun. 
 
Durant tot el vespre d’aquest dijous, eufòria continguda per part de la trentena de persones que havien anat a donar suport a la COS, a l’entrada de l’escorxador, conscients que aquesta vegada els havia vingut d’un delegat poder revalidar la majoria absoluta obtinguda el 2014. «Era complicat, la campanya de desgast de la direcció, amb la complicitat dels altres dos sindicats, en els últims anys ha estat molt gran, i a més, sortíem amb un 2 a 0 en contra pel fet de fer les eleccions a dalt -referint-se a les oficines- per separat de la resta de l’empresa», valorava un dels dirigents de la COS a Osona. 

El moment de més eufòria, en tot cas, va ser ja passades les deu del vespre, quan va sortir de l’empresa Montse Castañé, presidenta del comitè d’empresa actual i una de les artífex del gir que ha viscut en els últims anys la lluita per la millora de les condicions laborals primera a Esfosa i després a la resta del sector carni. Castañé s’adreçava a les persones congregades a la porta de l’escorxador en una breu intervenció bàsicament d’agraïment pel suport rebut. «No és ni la victòria de la Montse, ni del comitè, ni de la COS, ni de Càrnies en Lluita, sinó de tota la gent que tenim al darrere», va dir, després de denunciar la «campanya bruta» de la direcció i els altres sindicats durant la campanya electoral «aprofitant que jo no hi era perquè estava de baixa a l’hospital». Una campanya en la qual la COS i CCOO es van centrar en comprometre’s a obtenir millores, a diferència de la UGT que garantia en una octaveta des de la implantació d’una quinzena paga a ajuts escolars per als fills dels treballadors.
 
Qui anava una mica més enllà en la valoració era Toni Iborra, advocat de Càrnies en Lluita, que després d’aquesta nova victòria de la COS en una de les empreses càrnies més importants del país, apel·lava a la necessitat que els independentistes s’afiliïn a sindicats combatius i d’obediència catalana com la COS. «Difícilment serem independents si no hi ha sindicats potents i d’àmbit català i amb una filiació important», deia Iborra.