L’urbanisme és una de les competències més importants que té un ajuntament. És clau per determinar el futur de la configuració d’un poble. De les seves indústries, les seves zones industrials i els seus espais lliures... però també de quina gent  hi viurà, i quants habitants tindrà, i  de la qualitat ambiental que tindrà. Per això, la configuració urbanística serveix per decidir quin tipus de poble ha de definir també el volum i les indústries ha de tenir. Cal decidir-ho tenint en compte, òbviament, l’opinió i la sensibilitat dels veïns.

En el cas de Santa Eugènia de Berga sabem ara que fa un any es van prendre unes decisions i uns acords totalment al marge de l’Ajuntament, on es prenien importants compromisos de tipus urbanístic. Es pactaven equipaments privats en terreny púbic (travessant i envaint carrers). Es pactaven requalificacions de terrenys per permetre l’ampliació d’instal·lacions industrials.

Aquests acords es van prendre, en allò que ens consta, sense la intervenció de l’Ajuntament, ni dels veïns (per descomptat) que no van ser consultats en cap cas. Fins i tots  sense la intervenció, ni tan sols,  de la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat. 

Eren uns acords urbanístics  on un empresari industrial del porc decidia i imposava com s’havia d’ampliar l’empresa, saltant-se tota previsió o norma urbanística. Ho van pactar, sabem ara,  des de la Generalitat, però el Departament de Treball, que no té cap mena de competència urbanística (i en mans polítiques d’ERC, per cert). I amb ells, el sindicat CCOO, que de fet, que se sàpiga, no té tampoc cap mena de competència en matèria urbanística i que, a més, en aquell moment no tenia ni tan sols cap mena de representació a l’empresa).

Ara sabem l’abast de la tragèdia. A canvi  que l’empresa (Grupo Jorge) es dignés complir la llei en matèria de pagament de quotes a la Seguretat Social, es va premiar l’empresa amb compromisos clarament il·legals. A més, se li van perdonar, generosament,  milions d’euros en matèria de cotitzacions socials endarrerides.

Ara resulta que els compromisos urbanístics consistien en permetre la construcció d’un túnel de connexió de le Porc Gourmet amb  Marc Joan (al carrer Tramuntana); en l’ampliació de l’obra civil de la sala d'especejament de l’escorxador; en la requalificació urbanística per fer un aparcament de camions en terrenys de Villa Carmen i en la requalificació urbanística de l’Illa làctia per fer-hi un magatzem frigorífic. 

Per tant, es tractaria d’entrar amb calçador una ampliació indirecta de l’escorxador,  sense haver-hi tampoc cap contrapartida per al poble:  a canvi, només, de complir la llei (suposadament) en el tema de les cotitzacions social i de les relacions laborals.

Entenem que això es un escàndol en tota regla. La sort i el futur urbanístic d’un poble no pot estar a les mans d’una indústria, i menys d’un industrial que ha demostrat no tenir cap mena d’escrúpol ni respecte pels drets laborals. És la maniobra més barroera que s’ha vist, en molts anys, en matèria urbanística. El preu urbanístic i ambiental, i la qualitat de vida del veïnat, fou baratat i manotejat a canvi d’unes  concessions per començar a respectar uns  drets laborals que fins llavors s’havien negat als treballadors; al preu de col·lapsar també els serveis socials i l’assistència primera, i a canvi de posar l’escola en una situació de conflicte per les contínues anades i vingudes dels alumnes.

Creiem que és imprescindible que els veïns i veïnes de Santa Eugènia de Berga sàpiguen exactament què s’estan jugat, en aquestes eleccions municipals, i quina és la principal amenaça per al desenvolupament futur del poble. 

Una còpia de l'acord, del qual que fins ara mai s'ha fet pública la part corresponent a la qüestió urbanística, es pot consultar en aquest enllaç.