El Diacrític

L'acord a Le Porc Gourmet: una bona notícia, però...

«Una aparentment molt bona notícia, i més si en l'acord es contempla la readmissió de totes i tots aquells treballadors que al seu moment van perdre la feina per no sotmetre's al xantatge imposat des de la mateixa empresa»

«De ser certa la concessió de certes prebendes cap a una empresa que ha vingut demostrant un total menyspreu cap als drets dels treballadors externalitzats estaríem davant uns fets d'una gravetat extrema»

El frau del fals cooperativisme i la responsabilitat de les administracions públiques

| 27/07/2018 a les 13:12h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, indústria agroalimentària, indústria càrnia, sindicalisme, falses cooperatives, Le Porc Gourmet
Representants de CCOO i el Grup Jorge firmant l'acord, aquesta setmana
Representants de CCOO i el Grup Jorge firmant l'acord, aquesta setmana | Twitter José A. Hernández
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/07/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Segons sembla podríem estar vivint l'epíleg del llarg i dramàtic serial de frau i explotació laboral que durant més de vint anys ha tingut com a escenari el tristament cèlebre escorxador Le Porc Gourmet.

Fa tot just dos dies vam saber que el Departament de Treball, CCOO i el Grup Jorge (propietari de l'escorxador) donaven per tancat l'acord que hauria de portar a que d'una vegada per sempre aquest poderós grup empresarial deixés de tenir externalitzada la gairebé totalitat de la seva plantilla, a través de falses cooperatives, per assumir la contractació d'aquesta.

Una aparentment molt bona notícia, i més si en l'acord es contempla la readmissió de totes i tots aquells treballadors que al seu moment van perdre la feina per no sotmetre's al xantatge imposat des de la mateixa empresa i les seves cooperatives per acceptar el seu trasllat a una altra nova amb seu lluny de Catalunya.

Aplaudeixo l'acord, però  -i aquest «però» té molt a veure amb la poca informació que s'ha fet pública sobre l'acord, com es va gestar i la negativa de l'altre sindicat que en el seu moment va ser convidat a la negociació (UGT) a subscriure-ho- no se li veu cap lògica que des de «l'administració» -en aquest cas el Departament de Treball- s'accepti o pogués acceptar les exigències imposades des de l'empresa en contrapartida al tancament del referenciat acord.

Pel que hem pogut saber, l'acceptació de la «laboralizació» de tota la plantilla podria venir supeditada a la concessió a l'empresa titular de l'escorxador d'uns permisos d'obra i ampliació, els quals fins avui no li havien estat concedits, i tal vegada, com es pot llegir en el comunicat fet públic per UGT sobre els motius de no adherir-se a l'acord, a l'arxiu o «suavització» de l'encara pendent «acta d'infracció» de la Inspecció de Treball, organisme depenent del Departament de Treball, que podria ascendir a l'esgarrifosa xifra de 40 milions d'euros.

De ser certa la concessió de certes prebendes cap a una empresa que ha vingut demostrant un total menyspreu cap als drets dels treballadors externalitzats estaríem davant uns fets d'una gravetat extrema, atès que el compliment de la llei i la labor de la Inspecció de Treball no poden veure's minorats en cap cas, per molt poderosa que sigui en aquest cas l'empresa o grup empresarial. I dit això -malgrat els dubtes que tinc sobre què passarà si no es desbloquegen els permisos i la Inspecció de Treball compleix amb la seva obligació- torno a reiterar la meva alegria pel miler llarg de treballadors i treballadores que es podrien veure beneficiats, així com pel precedent que es pot crear i que espero i desitjo que sigui imitat per altres escorxadors que tenim al nostre país.
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat»
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat» | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Especialista en moviments socials i la formació de la cultura llibertària a Catalunya, també ha estudiat els espais afins d'alguns d'aquests moviments, com ateneus o cooperatives, o el feminisme incipient de les dones espiritistes del primer terç del segle XX | «El jovent va emigrar del camp a la ciutat, i va tenir la necessitat de crear noves famílies, i les va trobar a l’entorn d’ateneus i cooperatives»
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Núria Barnolas
Documentada anàlisi de Núria Barnolas sobre fins a quin punt la població més empobrida, especialment dones i infants, corren el risc de patir més problemes de salut mental | L'article apunta algunes possibles actuacions en matèria d'habitatge o ensenyament, començant per l'administració municipal, per pal·liar la situació
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios | Ràdio Clota
Aprofitant les Festes del barri del carrer de la Riera, Ràdio Clota va parlar amb dos dels projectes socials que més el remouen