Un matí de juliol ens apropem a la planta que ACIN Recycling Metals té a la carretera que porta a Arbúcies des de l'Eix Transversal. Es tracta d'una de les empreses dedicades al reciclatge de metalls amb més projecció a Catalunya. Ens acompanyen activistes del col·lectiu Aigua Clara i Protegarb (Protegim Arbúcies i Joanet de l’Impacte d’ACIN Recycling Metals), dues entitats ecologistes locals. Ens guien pels afores de la planta on, es pot observar l'acumulació de gran volum de massa forestal. Inicialment són branques i troncs d'alzines sureres, però també van apareixent trossets de metall escampats per les pistes forestals. Finalment arribem a la part posterior de la planta, sota un gran mur de contenció, allà ens crida l'atenció la fortor que se sent. També observem en l'aire quelcom que brilla amb el reflex del sol, són petites partícules metàl·liques flotants provinents de la planta.

Però el que ens interessa és una sortida d'aigües pluvials. Al final d'una canonada, una arqueta al descobert hauria de fer la funció de depuració de l'aigua, però els sistemes de retenció només separen els residus sòlids de més grandària, mentre que les partícules fines de metalls com crom, níquel, ferro o alumini continuen circulant amb l'aigua, que acaba arribant a la riera Xica, que al seu torn va a parar a la riera d'Arbúcies i aquesta a la Tordera. D'aquest mateix curs hídric n'extreu aigua la Font Agudes, una de les embotelladores d'aigua més importants del Montseny.

Les activistes recullen una mostra de l'arqueta provinent de la planta de reciclatge acompanyades pel Doctor Francesc Xavier Burcet, un inspector de sanitat retirat que durant 30 anys ha fet analítiques i control de l'aigua i els seus pous a Arbúcies. Uns dies després coneixem el resultat de l'anàlisi realitzat pel laboratori Anàlisi Alimentari Girona, S.L.U.: el volum d'alumini, zinc i crom trivalent és cinc vegades superior al permès. També hi trobem arsènic i níquel que doblen i tripliquen la concentració màxima respectivament. Per últim, també hi ha presència de plom i coure per damunt del llindar.
 
Al·legacions en plena festa major

A finals de juliol, el consistori d'Arbúcies va publicar un edicte d'exposició pública segons el qual Acin Recycling Metals demanava una ampliació de la llicència ambiental integrada per passar de processar un volum de de ferralla de 92.000T/any a 584.486T/any. Tot això a la Reserva de la Biosfera, i dins de l’espai Natura 2000 i del PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural).

Si comparem instal·lacions individuals europees de tractament i reciclatge de residus complexos -usant com a criteri la capacitat autoritzada de recepció-, ACIN es situaria al primer lloc a nivell europeu respecte la comparativa realitzada, per davant de plantes de referència amb capacitats aproximades de 500.000 tones anuals. Una sola planta situada a Arbúcies quedaria projectada amb una capacitat nominal extraordinàriament elevada. Les plantes europees que s’utilitzen com a referència per comparar amb l’escala del projecte d’ACIN no estan situades en un entorn comparable al d’Arbúcies. Umicore Hoboken (Bèlgica) es troba en un gran entorn urbà-industrial, amb una zona verda de separació, actuacions de descontaminació i mesures específiques derivades de la proximitat dels habitatges. Stena Nordic Recycling Center (Suècia) està implantada en una gran àrea industrial planificada, amb una superfície molt extensa i connexions directes per carretera, ferrocarril i port.

Arbúcies, en canvi, és una vall forestal i fluvial vinculada al Parc Natural del Montseny, les Guilleries i la conca de la Tordera, coneguda també per la riquesa dels seus recursos hídrics i per la presència de diverses plantes embotelladores d’aigua. En aquest entorn, la riera Xica i la riera d’Arbúcies constitueixen receptors potencials, al costat d’habitatges rurals, activitats agrícoles i alimentàries, i unes infraestructures viàries molt limitades.

És per això que diverses entitats així com com la Coordinadora Salvaguarda del Montseny o veïns a títol individual van respondre a la demanda d'ampliació de la llicència ambiental presentant  al·legacions redactades pel Fons de Defensa Ambiental. En menys de deu dies van rebre la resposta: totes les al·legacions van ser desestimades amb una resposta idèntica per a tothom. Al cap d'una setmana, però, l'administració va tornar a obrir un altre període de segones al·legacions, un fet que, segons els advocats del Fons de Defensa Ambiental, és poc habitual en aquests casos.
 
Versions contraposades

ACIN Recycling Metals presenta el seu model com un exemple d'economia circular i innovació industrial i ha aconseguit finançament amb fons públics per valor de més de 10 milions d’euros. En canvi, els veïns expliquen que la transformació de la planta ha estat molt ràpida durant els darrers tres anys. Segons denuncien, el volum de material emmagatzemat a l'exterior ha crescut de manera continuada, igual que el nombre de camions que entren diàriament a les instal·lacions. També asseguren que l'empresa ha incrementat la seva capacitat energètica amb una línia elèctrica específica i sospiten que el volum de material processat és superior al previst inicialment.

Afegeixen que la carretera que uneix Arbúcies amb Sant Hilari, a la GI-550 (on es troben les instal·lacions de la planta de reciclatge), han eliminat un dels carrils de pujada, degut al trànsit constant de vehicles pesants i camions de gran tonatge que entren i surten de les instal·lacions. Aquest volum de camions ha fet que molts vehicles que utilitzen aquesta via pateixin de forma regular punxades de rodes per la presència a la via de restes de ferralla.

També denuncien que el procés de trituració genera una pols molt fina que es dispersa més enllà del recinte industrial. Una veïna, enginyera de professió, assegura haver detectat increments de partícules en suspensió amb un sensor domèstic de qualitat de l'aire, tot i que aquests registres no tenen valor oficial. També denuncien contaminació acústica provocada per les trituradores i cintes transportadores, així com contaminació lumínica durant la nit, que no permet descansar el veïnat.

L’Associació Protegarb i el col·lectiu Aigua Clara alerten igualment del risc que representa l'activitat en una zona molt propera al massís del Montseny. Per la seva banda, el Parc natural del Montseny va fer públic en un comunicat que la planta es troba més d'un quilòmetre fora del parc i per tant no creuen que pugui ser perjudicial. En canvi, els entrevistats asseguren que s'han produït diversos incendis dins la planta i mostren preocupació per la presència de material inflamable i l'acumulació de restes forestals als voltants de les instal·lacions.
 
Un conflicte que ve de lluny

La polèmica sobre la planta no és nova. L'any 2023 la CUP d'Arbúcies va denunciar públicament que les instal·lacions funcionaven sense la corresponent llicència ambiental i va informar que l'Ajuntament havia ordenat el cessament de l'activitat mentre es regularitzava la situació administrativa.

ACIN Recycling Metals s'ha consolidat com un dels grups industrials emergents del sector. Segons la informació corporativa publicada per la mateixa empresa, actualment opera diverses plantes a Catalunya, processa més de 150.000 tones anuals de metalls fèrrics i no fèrrics i té plans de creixement internacional.  La companyia destaca que disposa de processos certificats de traçabilitat i que el seu model contribueix a l'economia circular recuperant matèries primeres secundàries per a la indústria.

Un dels aspectes que també genera debat entre el veïnat d'Arbúcies és el suport públic que ha rebut l'empresa. Al seu portal corporatiu, ACIN RM informa d'haver estat beneficiària de diversos programes públics d'ajuts, entre els quals figuren subvencions de l'Agència de Residus de Catalunya, programes d'ACCIÓ, ajuts del Servei d'Ocupació de Catalunya i projectes finançats pel PERTE d'Economia Circular dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (Next Generation EU).
 
Els veïns reclamen transparència

L’associació Protegarb considera que el conflicte ja no és només una qüestió local. De fet, la planta de reciclatge acaba de rebre un expedient sancionador per part de l’ Agencia Catalana de l’Aigua, per uns abocaments il·legals a la riera Xica d’Arbúcies, aquest passat més de juliol. Els activistes demanen que l'Agència de Residus de Catalunya, l'Agència Catalana de l'Aigua i el Departament de Territori facin públiques les inspeccions efectuades, els controls sobre les emissions atmosfèriques, les analítiques de les aigües i els possibles expedients oberts. «La qüestió no és estar en contra del reciclatge«, expliquen, «el que volem és saber si aquesta activitat compleix tota la normativa ambiental i si les administracions estan fent els controls que corresponen.»

Des de l’Associació Protegarb pensen que «algú ha d’explicar per què es pretén instal·lar aquí una activitat d’aquesta escala i si és raonable que aquest municipi i el seus habitants assumeixin una càrrega desproporcionada en quant al risc per a la salut, a nivell ambiental, viària i territorial». Per tal d'esclarir els fets, l'associació ha anunciat que properament ho portarà a una comissió parlamentària a través de la CUP.