Per ara, són una associació i ONGD (Organització no governamental per al desenvolupament) amb la intenció d’arribar a ser cooperativa. I més enllà de fórmules jurídiques, que ja arribaran, crear una estructura que permeti enxarxar cooperatives i associacions que ja treballen en el mateix àmbit. Recentment, han estat un dels projectes guanyadors dels premis Terra Fèrtil, de l'Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental. Per això han rebut 3.000 euros per a impuls per a la seva feina i un acompanyament tècnic per definir i assessorar el projecte. En parlem amb dos dels seus membres, Tijan Konteh i Laura Pérez.
Quin és l’origen de l’associació?
Tijan Konteh (TK): Va ser a la Garrotxa, en una visita que vam fer a La Fageda, quan feia un grau mitjà. Allà vam conèixer l'estructura com a cooperativa, i l’impacte que tenia en la gent i vam pensar que havíem de buscar la forma d'unir-nos i crear una estructura semblant per poder tenir un impacte en els nostres llocs d'origen i en els llocs que ens ha rebut, en aquest cas, Catalunya.
Laura Pérez (LP): La idea és crear un projecte econòmic amb un perfil social i amb llocs de feina dignes. Per donar respostes, sobretot, als moviments migratoris forçats, ja sigui per un tema de mancança de oportunitats laborals com a situació ecològica i medioambiental. L’origen va ser donar una resposta per ajudar les persones que estan fent aquest procés per obligació.
TK: Veiem que els nostres pares havien pres un camí clandestí per arribar aquí. El meu pare, per exemple, va venir a través del desert i va arribar aquí a través del Marroc, creuant el Mediterrani en patera. És una precarietat extrema, i nosaltres des de joves quan vèiem a la tele que molta gent moria i li preguntava per què decidien prendre aquest viatge tan perillós. I ell responia que a Gàmbia no tenia recursos ni oportunitats per oferir-me un futur millor. I el perquè directe era que no hi havia feina. Per mi, haver anat a l'excursió a la Fageda quan feia un grau mitjà, va ser com trobar la resposta: a través de crear una estructura d'aquest tipus, es poden crear llocs de feina dignes per a persones que altres entitats o empreses no han pensat en oferir-los. Per mi La Fageda va ser com la resposta a aquella pregunta que tenia. I des de llavors va ser com, a poc a poc, unir-nos per a arribar això. Volem actuar allà d'on venim, però també aquí on ens ha rebut. I per això la part educativa formativa de les xerrada que realitzem.
L’impulseu joves afrodescendents.
LP: Parlem de moviment afro-català, més aviat. Perquè al final parlem d’orígens diversos. Siguis una perosona africana, com afrodescendent, com siguis caucàsica.
TK: No som excloents, exacte. Com a afrodescendents sí que pensàvem que ens havíem de moure, perquè moltes entitats que treballaven en aquest àmbit de cooperació internacional, en què molts de nosaltres estàvem involucrats. I tenim gran part de la vivència, de l’idioma i del contacte amb Àfrica podíem ser un valor afegit de la cooperació, pel que podíem aportar dins de l’ecosistema. Per això ens hem volgut involucrar creant una entitat que es pugui enxarxar.
«Som un moviment afrocatalà: tenim coneixements de l’idioma i contacte amb l’Àfrica i podem ser un valor afegit a l’ecosistema de cooperació al desenvolupament»
Com voleu assolir l’objectiu de crear llocs de feina dignes?
TK: Com que la nostra inspiració era La Fageda, vam començar a pensar què podíem crear nosaltres. Fan iogurts i derivats del làctic, i això era difícil de fer-ho funcionar a Gàmbia perquè molts dels nostres pobles no tenen accés a l’electricitat, i per tant, no hi ha frigorífics, i no poden mantenir iogurts. Però vam veure que hi havia l’alternativa de la llet en pols. És una idea molt dels inicis, una mica de somiatruites. Ja hi ha les vaques, hi ha la llet, gent que la sap treballar, només ens calia la maquinària per transformar-la a llet en pols i per tant crear llocs de feina en el procés. Després van sorgir altres projectes molt més realistes. Per exemple, als nostres pobles cultivem productes del camp. A Gàmbia, per exemple, ho és especialment el cacauet. I per tant, volíem buscar la manera de processar-ho i crear un producte a partir d’aquella matèria primrta. L’objectiu seria crear una cooperativa allà que ens permeti unir els ramaders i productors de la comunitat del voltant de Candora, processar productes primaris i convertir-ho en un producte que es pugui comercialitzar, i fer-ho aquí a través de cooperatives catalanes.
Laura Pérez i Tijan Konteh, durant l'entrevista Foto: Laia Coronado Nadal
LP: És seguir la idea de La Fageda en el sentit de tenir una activitat econòmica amb un sentit social: si La Fageda és diversitat funcional, l’objectiu és crear una empresa d’economia social i solidària a Gàmbia. I també generar una xarxa: a Catalunya, que sigui d’acompanyament i sensibilització i crear una xarxa de persones que treballin en aquest àmbit, idealment junt amb altres entitats i ajudar a la consolidació d’altres projectes empresarials que puguin donar sortida a persones d’origen divers. Per tant, anar obrint les persones que poden treballar i oferir feina. L'objectiu és que això es pugui estabilitzar i dignificar. I per altra banda, un projecte econòmic a Gàmbia, des dels eixos de treball de l’economia social i solidària.
Les relacions de cooperació al desenvolupament sovint són de persones blanques que van a fer un projecte al sud global. Com us posicioneu respecte això, tenint en compte que proposeu un projecte diferent?
TK: Estem a favor de tot el que sigui ajudar, no volem demonitzar. Són persones que veuen una problemàtica, i es veuen en una situació de privilegi i volen aportar un granet de sorra i se’ls critica per fer-ho.
LP: Es critica el com, no tant el fet d’oferir una ajuda sinó si acabes fent el procés.
TK: Exacte. És el procés, hi ha entitats on l’ajuda no és d'igual a igual, sinó que és d'imposar i a vegades perpetuar una mirada amb la que no estem d’acord.
LP: Que és paternalista, per exemple.
TK: Nosaltres vam pensar que era útil crear la nostra entitat per enxarxar-nos amb altres entitats. Gran part de nosaltres som afrodescendents o tenim arrels africanes, i pensem que podem aprendre molt de les entitats que ja tenen un bagatge de cooperació en el que intentem fer, tant d’allò més bo com d’allò no tan bo per millorar nosaltres. Nosaltres tampoc som del tot africans, perquè molts de nosaltres hem crescut aquí. No sabem realment la necessitat concreta o la problemàtica concreta que viu algú que ha viscut sempre allà. Per això, el que intentem és connectar-nos amb el jovent d'allà. I realment escoltar-los ja és mirar de nosaltres ser un pont entre aquests dos mons. Des d'aquí hi ha recursos i moltes oportunitats que potser des d'allà com a jove et costa molt d'accedir i que nosaltres com a joves aquí sí que hi tenim l'accés. Però més enllà de fer de pont per a ajudar a resoldre problemàtiques d’allà, alhora volem mirar de fer un incís en el canvi de mirada que pensem que es podria millorar en l'etapa formativa d’aquí, tenint en compte que tenim un bagatge escolar d’aquí també.
«Volem connectar-nos amb el jovent d’allà, escoltar-los, i mirar de ser nosaltres un pont entre aquests dos mons»
LP: Per posar paraules clau, podem dir que volem fer projectes de cooperació i co-creació. L’objectiu no és anar allà i dir: crec que tu necessites fer això, sinó veure les necessitats del territori parlant amb entitats que ja estan funcionant al país i a partir d'aquí veure com es pot fer una col·laboració per poder ajudar en una resposta. Parlem sempre de com descolonitzar la cooperació és un tema important a posar sobre la taula. Hi ha moltes entitats que… és més el molt saber que hi és, que no pas la mala fe, moltes vegades. Són línies molt finetes, també.
TK: A través del programa Erasmus hem fet un projecte de descolonialisme a la Garrotxa, en què hem unit organitzacions d'Itàlia, organitzacions de Catalunya, i una organització de Mayotte, que és una illa que està a l'Àfrica, però que és de territori francès, i això ens permetia treballar amb joves africans via el programa Erasmus. Llavors vam aprofitar aquesta vessant de poder connectar aquests pobles, unint joves d'aquests punts. Va ser molt interessant veure la mirada de cada poble i crear propostes noves, noves mirades i descolonitzar aquesta mirada que a vegades ens ve ja imposada. Ja la tenim per l'educació que hem tingut, ja de per si. Hem mirat de trencar alguns estereotips tant d'un costat com de l'altre. Creiem que, com a joves, això és el que ens ajudarà a crear un futur millor per a tots, i relacions de cooperació millors del que han estat fins ara.
Quins reptes us heu trobat?
LP: El primer que em ve al cap és que en aquestes països on treballem, o on fem acompanyament perquè a entitats com nosaltres hi puguin accedir persones que realment tenen necessitat, que no tenen opció a ser un col·lectiu representat. Això ho comentem molt sovint, que és molt difícil que puguin accedir a aquests espais. Per exemple, és el que ens ha passat avui, en ser l’entrega de premis de matí, només hem pogut venir dues persones quan a molts altres joves els hagués agradat. Però necessiten treballar. Són espais amb poca representativitat de col·lectius amb necessitats socials importants. I moltes entitats han intentat treballar. Per això volem fer aquest enxarxament d'entitats, encara que siguin petitones, per fer una associació de segon grau, perquè podem donar molta més força a qui tingui projectes reals de fer coses. Per mi és una barrera de necessitats bastant important.
Tijan Konteh i Laura Pérez, en un moment de l'entrevista Foto: Laia Coronado Nadal
TK: La Laura parla sempre de la base de la piràmide de Maslow, i com molts de nosaltres hi ha parts que encara no tenim cobertes. Per tant, per arribar a fer voluntariat o poder accedir a determinats espais ens veiem limitats. En el meu cas ho he vist molts cops, he d'anar a treballar a la fàbrica, són 8 hores que no són flexibles, de 6 del matí a 2 del migdia, o de 2 del migdia a 10 del vespre, i és un horari que em bloqueja molt poder estar en determinats espais i poder fer determinades coses.
LP: Els processos formatius, l'accés a certs estudis especialitzadors que podrien ajudar a poder treballar d'aquests projectes tampoc hi arribes, perquè no pots, tens un topall des de jove.
TK: És difícil. Avui mateix és un exemple. Hi ha uns membres que haurien d'estar a la premsa, però per motius laborals no hi ha aquesta flexibilitat i no hi ha la representació que ens hauria agradat per agrair aquesta oportunitat dels premis. Són coses que són reptes, estem buscant les vies de poder arribar a oferir… Que hi hagi més oportunitats en què puguem desenvolupar aquests objectius que tenim o que volem, amb més facilitat. I encara hi ha altres barreres: hi ha la barrera cultural, hi ha una que és una altra, que és que, clar, molts de nosaltres també ens sentim com que no són espais nostres, que són sectors aliens a nosaltres i són barreres i estereotips que també tenim. Nosaltres, com que la cooperació és per als blancs, son ells que fan aquest tipus de coses. O que són ells que fan les xerrades a les escoles, o fins i tot el món de l’educació informal. Com si fossin alienes a nosaltres, però això són desconstruccions que hem de fer també nosaltres mateixes per poder accedir a oportunitats i aportar a la societat.
«Hi ha una barrera cultural que ens fa sentir que la cooperació, o el voluntariat, són sectors aliens a nosaltres, que són de blancs»
Què us ha permès el fet de guanyar el Premi Terra Fèrtil?
TK: Crec que el més important és l'acompanyament, sobretot de part de l'Òscar [tècnic de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental], que és una persona que ens ha ajudat molt a clarificar i estructurar molt més el projecte que volem desenvolupar aquí al Vallès. Aquest crec que és el gran premi que hem obtingut. Llavors hi ha la part econòmica, haver guanyat això per nosaltres en aquest moment, com a entitat petita que no tenim recursos, tot el que fem és molt voluntari i amb molt d’esforç. L’aportació econòmica és un oxigen que ens ajuda molt en aquest moment de consolidació en un territori nou i creant enxarxament. En aconseguir material, aconseguir tallers i xerrades més professionalitzades.
LP: Sí, és això, ens dona oxigen i aire en seguir treballant amb més tranquil·litat, perquè quan fem una xerrada o taller els ponents no tenen una remuneració econòmica, mentre que hi ha un desplaçament, una despesa… I després també tot l’acompanyament, agraïm el que ja hem tingut ara, com també el que creiem que pot venir ara de cara a esdevenir una possible associació de segon grau, buscar subvencions per intentar tenir membres lliures i molt més disponibles.
Quines accions concretes teniu previstes per als propers mesos?
TK: Estem tenint un acompanyament de Cal Temerari, on hem estat fent esdeveniments, també estem enxarxats en la Xarxa Solidària. Ara estem entrant en el catàleg de l'Ajuntament per accedir als centres educatius i oferir-hi les xerrades que fem. Estem en una etapa d’obrir-nos a la comarca, i accedir als catàlegs dels ajuntaments de Sabadell, Terrassa, Rubí… i accedir als catàlegs d’aquests ajuntaments per oferir aquests serveis que creiem que són necessaris dins de les aules.
LP: També estem treballant en la col·laboració amb una altra entitat del Vallès Oriental, que també fa temes de tallers i de sensibilització, des de la col·laboració, de la interculturalitat. És una entitat esportiva, perquè el de l’esport és també un dels projectes que volem desenvolupar a Gàmbia. I de cara al 25-N, el Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, ens agradaria poder oferir un taller amb una entitat de Vic que treballa amb la mutilació genital, i també fer col·laboracions en aquesta línia. I alguna coseta més. I també ens estam enxarxant amb entitats com Na Lando, que també va estar present a la Festa de Tardor: tenim ganes de crear sinergies, conèixer-nos.
TK: Ara és el moment en què més ens estem movent perquè surtin activitats de cara al 2026 i crear xarxa.
LP: Veiem molt important crear xarxa, en tenim moltes ganes perquè és la resposta en el context social actual, no queda altra.
.jpg)
