Entrevista | Frank Trobok i Alba del Bas, de Santa Rita, projecte de recuperació de roba de segona mà

Frank Trobok i Alba del Bas: «Volem canviar el consum ràpid de roba per un consum molt més conscient»

El projecte, guardonat amb el premi Terra Fèrtil de l'Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, busca també ser un espai d’art inclusiu per apropar la creació a persones que normalment no hi tenen accés

​Tijan Konteh i Laura Pérez: «Volem impulsar projectes d’economia social i solidària a l’Àfrica per ajudar persones que es veuen abocades a migrar»

| 30/12/2025 a les 09:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre social, Santa Rita, Premis Terra Fèrtil, Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, residus, roba, tèxtil, residu tèxtil, reciclatge, reutilització, entrevista, món cooperatiu
Frank Trobok i Alba del Bas, impulsores de Santa Rita
Frank Trobok i Alba del Bas, impulsores de Santa Rita | Laia Coronado Nadal
Santa Rita - l’art de reutilitzar és una associació sense ànim de lucre que ha estat projecte guanyador dels Premis Terra Fèrtil 2025, organitzats per l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental, amb el projecte d’una botiga de roba de segona mà que també és un espai d’art. L’associació està ubicada a Sabadell i vol promoure un espai on la roba no esdevingui mai un residu, i alhora ser un espai d’art inclusiu destinat a apropar la creació a persones que normalment no hi tenen accés. 

En parlem amb dues de les impulsores, Frank Trobok i Alba del Bas, en l’entrega dels Premis, que suposen una dotació econòmica de 3.000 euros i acompanyament tècnic durant diversos mesos. Ara mateix estan buscant un local on ubicar-se de manera definitiva, i de moment ja estan rebent roba a la Llibreria Mala Peça de Sabadell.

Quin és l’origen de Santa Rita, d’on sorgeix?

Frank Trobok (FT): Sorgeix de la necessitat de reutilitzar i entendre què fem amb el que denominem «escombraries». Entenem que dins del territori, a Sabadell ja hi ha iniciatives, i feina des de l’Ajuntament dedicat a la reutilització, però nosaltres volem anar més enllà i explicar que la reutilització és part de l’art, es poden combinar ambdues coses, la reutilització i la creació. Crec que Santa Rita respon o podria respondre a aquestes necessitats: la gent no té on anar, i també pot crear comunitat interessada en aquests àmbits, crisi climàtica, plàstic, totes les coses de consum urgent i de primera mà. Santa Rita proposa una economia diferent, i la nostra visió o perspectiva clarament s’alinea amb l’economia social i solidària.

Quins són els principals objectius?

Alba del Bas (AB): Els principals objectius són la reutilització: en aquest consum boig en què vivim avui en dia, però que és molt important donar valor i una segona vida a la roba, sobretot, que és el problema més important. 

FT: I els objectius principalment són obrir una botiga de segona mà i fer tallers. Combinar aquestes dues vessants.

AB: Sí, però no uns tallers qualssevol, sinó altre cop, dins de la reutilització. I ens encantaria generar un programa d’art inclusiu, on volem donar un espai a persones a qui normalment no se’ls dona l’oportunitat, ja sigui per horaris laborals, o perquè sabem que són molt precàries, donar-los un espai per poder crear. Tenim com a referent un centre que hi ha als Estats Units, el Creative Growth Art Center, que és això però a gran escala. Voldríem agafar una mica d’aquesta idea. En tot cas, d’entrada començarem amb una botiga de segona mà solidària i tallers.

«Ens agradaria generar un programa d’art inclusiu per donar espai a persones a qui normalment no se’ls dona l’oportunitat»

FT: Un element clau és la comunitat. Volem generar una comunitat que entengui que Santa Rita és un espai de creació, solidari, de creativitat en general.

AB: Ens encantaria que la gent respongués, a veure què passa.

Vosaltres, de fet, ja esteu treballant de voluntàries amb entitats com ANDI, l'Associació de Síndrome de Down i Discapacitat Intel·lectual, de Sabadell.

AB: Sí, hi fem tallers, i tenim molt de contacte amb la fàbrica de creació l’Estruch. La fundació MAIN. 

Actualment hi ha plataformes digitals i aplicacions que estan ocupant de manera important el mercat de la segona mà. Com valoreu aquest context? Com us diferencieu?

AB: Nosaltres no busquem lucrar-nos personalment. Amb aquests beneficis a través de la venda, volem crear llocs de feina per a persones en situacions difícils.

FT: I també des del concepte de re-donar la roba. Potser hi ha coses de les que no ens podem fer càrrec des de Santa Rita, però hi podrem donar continuïtat a través d’altres entitats.

AB: O transformar-la als tallers, també. La nostra finalitat serà sempre que no acabi en deixalles. Sigui a través de la venda, a través dels tallers o a través de les re-donacions. Intentarem que res acabi en deixalles.

FT: A més, el que proposem també té a veure amb ocupar espais, i que s’accedeixi a un producte i que sigui des d’una comunitat. Sí que a plataformes com Wallapop es pot veure les peces però a Santa Rita es podran tocar, hi ha una ocupació de l’espai.

«A diferència de les plataformes digitals, no busquem el lucre personal, volem ocupar espais i també evitar que cap peça de roba acabi sent deixalles»

Diríeu que us emmarqueu en un context del decreixement? És a dir, en desacoblar la millora de la qualitat de vida del creixement econòmic.

FT: Sí, jo crec que aportem encara que sigui un petit gra de sorra. Ja sigui des de repensar les formes de consumir a la societat, com en relació amb la crisi climàtica, que sabem que cada tant es fa molta roba nova, en sèrie i de gran magnitud. Des de Santa Rita volem promoure un ‘stop’ al consum, i canviar-ho per un consum molt més conscient.

Per què us vau presentar als Premis Terra Fèrtil? I què us ha permès, l’acompanyament, i l’ajut econòmic de 3.000 euros?

AB: Nosaltres ja estàvem fent un acompanyament amb l’Ateneu. I ha estat essencial, l’acompanyament amb l’Eudald i el Xavi de L’Eixida. Ens ha ajudat molt, i ha anat molt bé. És un exemple més que estar dins de la xarxa de l’economia social i solidària ens ha donat oportunitats: per exemple, presentar-nos a aquest premi, o anar a la Universitat Autònoma de Barcelona a presentar el projecte.

FT: L’acompanyament ha estat fonamental, per a situar el projecte en un context real, del territori, coneixent el que passa. Ens ha anat molt bé.
L'equip de coordinació de CoopCamp exhibint una infografia de balanç dels deu anys de l'ateneu cooperatiu
L'equip de coordinació de CoopCamp exhibint una infografia de balanç dels deu anys de l'ateneu cooperatiu
Aquest 2026 enceta la celebració del seu desè aniversari amb l’organització d’un fòrum per debatre sobre els futurs reptes de l’Economia Social i Solidària al Camp de Tarragona | Més de 21.000 persones han participat en les activitats i formacions gratuïtets de l'Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona durant tots aquests anys
L'oposició a la planta de biogàs es pot veure en diferents punts de la comarca de la Noguera
L'oposició a la planta de biogàs es pot veure en diferents punts de la comarca de la Noguera
Jesús Rodríguez
L’empresa que impulsa la macroplanta de gas a partir de purins, atribueix el 70% de les dejeccions que arribarien a les seves instal·lacions a una explotació ramadera que no existeix | El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del govern català inclou l’explotació en un informe oficial
Un fotograma de 'The Teacher', la pel·lícula que es projecta aquest divendres a Taradell
Un fotograma de 'The Teacher', la pel·lícula que es projecta aquest divendres a Taradell
Josep Comajoan Colomé
La pel·lícula, de la directora palestina Farah Nabulsi, nominada a un Òscar, es projectarà a les 8 del vespre a Can Costa i Font | Des de les 5 de la tarda hi haurà altres activitats al mateix espai en una jornada comunitària de soliditat amb Palestina