En parlem amb dues de les impulsores, Frank Trobok i Alba del Bas, en l’entrega dels Premis, que suposen una dotació econòmica de 3.000 euros i acompanyament tècnic durant diversos mesos. Ara mateix estan buscant un local on ubicar-se de manera definitiva, i de moment ja estan rebent roba a la Llibreria Mala Peça de Sabadell.
Quin és l’origen de Santa Rita, d’on sorgeix?
Frank Trobok (FT): Sorgeix de la necessitat de reutilitzar i entendre què fem amb el que denominem «escombraries». Entenem que dins del territori, a Sabadell ja hi ha iniciatives, i feina des de l’Ajuntament dedicat a la reutilització, però nosaltres volem anar més enllà i explicar que la reutilització és part de l’art, es poden combinar ambdues coses, la reutilització i la creació. Crec que Santa Rita respon o podria respondre a aquestes necessitats: la gent no té on anar, i també pot crear comunitat interessada en aquests àmbits, crisi climàtica, plàstic, totes les coses de consum urgent i de primera mà. Santa Rita proposa una economia diferent, i la nostra visió o perspectiva clarament s’alinea amb l’economia social i solidària.
Quins són els principals objectius?
Alba del Bas (AB): Els principals objectius són la reutilització: en aquest consum boig en què vivim avui en dia, però que és molt important donar valor i una segona vida a la roba, sobretot, que és el problema més important.
FT: I els objectius principalment són obrir una botiga de segona mà i fer tallers. Combinar aquestes dues vessants.
AB: Sí, però no uns tallers qualssevol, sinó altre cop, dins de la reutilització. I ens encantaria generar un programa d’art inclusiu, on volem donar un espai a persones a qui normalment no se’ls dona l’oportunitat, ja sigui per horaris laborals, o perquè sabem que són molt precàries, donar-los un espai per poder crear. Tenim com a referent un centre que hi ha als Estats Units, el Creative Growth Art Center, que és això però a gran escala. Voldríem agafar una mica d’aquesta idea. En tot cas, d’entrada començarem amb una botiga de segona mà solidària i tallers.
«Ens agradaria generar un programa d’art inclusiu per donar espai a persones a qui normalment no se’ls dona l’oportunitat»
FT: Un element clau és la comunitat. Volem generar una comunitat que entengui que Santa Rita és un espai de creació, solidari, de creativitat en general.
AB: Ens encantaria que la gent respongués, a veure què passa.
Vosaltres, de fet, ja esteu treballant de voluntàries amb entitats com ANDI, l'Associació de Síndrome de Down i Discapacitat Intel·lectual, de Sabadell.
AB: Sí, hi fem tallers, i tenim molt de contacte amb la fàbrica de creació l’Estruch. La fundació MAIN.
Actualment hi ha plataformes digitals i aplicacions que estan ocupant de manera important el mercat de la segona mà. Com valoreu aquest context? Com us diferencieu?
AB: Nosaltres no busquem lucrar-nos personalment. Amb aquests beneficis a través de la venda, volem crear llocs de feina per a persones en situacions difícils.
FT: I també des del concepte de re-donar la roba. Potser hi ha coses de les que no ens podem fer càrrec des de Santa Rita, però hi podrem donar continuïtat a través d’altres entitats.
AB: O transformar-la als tallers, també. La nostra finalitat serà sempre que no acabi en deixalles. Sigui a través de la venda, a través dels tallers o a través de les re-donacions. Intentarem que res acabi en deixalles.
FT: A més, el que proposem també té a veure amb ocupar espais, i que s’accedeixi a un producte i que sigui des d’una comunitat. Sí que a plataformes com Wallapop es pot veure les peces però a Santa Rita es podran tocar, hi ha una ocupació de l’espai.
«A diferència de les plataformes digitals, no busquem el lucre personal, volem ocupar espais i també evitar que cap peça de roba acabi sent deixalles»
Diríeu que us emmarqueu en un context del decreixement? És a dir, en desacoblar la millora de la qualitat de vida del creixement econòmic.
FT: Sí, jo crec que aportem encara que sigui un petit gra de sorra. Ja sigui des de repensar les formes de consumir a la societat, com en relació amb la crisi climàtica, que sabem que cada tant es fa molta roba nova, en sèrie i de gran magnitud. Des de Santa Rita volem promoure un ‘stop’ al consum, i canviar-ho per un consum molt més conscient.
Per què us vau presentar als Premis Terra Fèrtil? I què us ha permès, l’acompanyament, i l’ajut econòmic de 3.000 euros?
AB: Nosaltres ja estàvem fent un acompanyament amb l’Ateneu. I ha estat essencial, l’acompanyament amb l’Eudald i el Xavi de L’Eixida. Ens ha ajudat molt, i ha anat molt bé. És un exemple més que estar dins de la xarxa de l’economia social i solidària ens ha donat oportunitats: per exemple, presentar-nos a aquest premi, o anar a la Universitat Autònoma de Barcelona a presentar el projecte.
FT: L’acompanyament ha estat fonamental, per a situar el projecte en un context real, del territori, coneixent el que passa. Ens ha anat molt bé.
