En moviment

​Un projecte de recuperació d'oliveres abandonades al Bages, Premi Emprius 2025

L’ha presentat el col·lectiu Entre Feixes, que recupera oliveres abandonades als voltants de Manresa en terrenys de propietat indefinida

Entre altres, s’elaborarà un document que mostri i estructuri les diferents formes d’organització en la gestió comunitària d’oliveres

​«Fem cumó», proposta guanyadora del primer Premi Emprius

| 12/11/2025 a les 17:59h
Arxivat a: En moviment, Fundació Emprius, Premi Emprius, comunalisme, Entre Feixes, agricultura, món cooperatiu, sector primari, sector agrari, sector agroalimentari, béns comunals
Voluntàries d'Entre Feixes amb algunes de les olives recollides
Voluntàries d'Entre Feixes amb algunes de les olives recollides
Aquesta notícia es va publicar originalment el 12/11/2025 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La proposta guanyadora del Premi Emprius 2025 ha estat «Gestió comunal de terres de secà», presentada per Entre Feixes, col·lectiu autogestionat de recuperació de cultius de secà de Manresa i rodalies. 

El Premi, organitzat per la Fundació Emprius, té com a objectiu posar en valor el comunalisme: el que ha existit en el passat, i en general ocupa un lloc inexistent o marginal en la memòria històrica; el que queda en el present i el que s’està intentant recrear; i el comunalisme com a proposta de futur, per afrontar les crisis i reptes a nivell social, humà i ecosistèmic.

La decisió del jurat es va prendre fa dues setmanes i va ser per unanimitat. L’anunci del premi es va fer dissabte a Tremp, en un acte on també es va fer l’estrena del documental Fem cumó, un altre camí, resultat de la proposta guanyadora del Premi 2024.

La proposta guanyadora consta de dues parts. En primer lloc, l’elaboració d’una guia legal que expliqui la viabilitat, la forma i el procediment de cara a la possibilitat d’apropiar-se de parcel·les de terreny de propietat indefinida, per passar-les a propietat d’alguna entitat que n’asseguri l’accés i la gestió amb una lògica comunal. El mecanisme legal explorat inicialment seria el de l’usucapió.

En segon lloc, l’elaboració d’un document que mostri i estructuri les diferents formes d’organització en la gestió comunitària d’oliveres. Aquest es redactarà a partir d’entrevistes a col·lectius que ja tenen una trajectòria en el cultiu d’oliveres en grup, valorant aspectes com el grau d’obertura a noves participants, la presa de decisions, la gestió dels diferents grau d’implicació, l’organització de les tasques, el repartiment de les despeses i la collita, la tinença col·lectiva de maquinària, la compensació per l’ús i desgast de maquinària particular, entre d’altres.

Els dos documents es difondran des d’Emprius, i seran d’accés obert a tothom. El termini per materialitzar les propostes, com s’estableix a les bases del Premi, i com en l’anterior edició, és d’un any.

A la proposta presentada, expliquen com l’arribada de la industrialització tèxtil de principis del segle XX va comportar un progressiu abandonament de l’activitat agrària al Bages, incloent-hi el cultiu d’olivera. Un altre dels moments clau que van desencadenar el declivi del cultiu van ser les gelades dels anys 1956 i 1962. Amb tot, alguns dels cultius es van mantenir i els peus de les oliveres afectades no van morir, sinó que van rebrotar. Avui dia, moltes d’aquestes parcel·les d’oliveres es troben en estat d’abandonament, cobertes de vegetació, amb els murs caiguts i els accessos tancats.
 

Voluntàries d'Entre Feixes en un recés dels treballs de gestió i recuperació de les oliveres


Entre Feixes, un col·lectiu autogestionat que recupera oliveres al Bages

Entre Feixes és un col·lectiu obert i autogestionat que treballa de forma comunal en la recuperació de terres de secà abandonades als voltants de Manresa. Va sorgir l’any 2023 arran d’una proposta de la Comunalitat Urbana de Manresa als moviments socials de la ciutat, i s’ha consolidat aquest 2025 involucrant més de 50 persones en la collita entre membres del col·lectiu, persones afins i estudiants de visita.

A l’hora de contactar amb les propietats de les terres en desús, es va trobar amb la sorpresa que moltes d’aquestes no tenien una propietat definida. Així, el col·lectiu va començar treballant en parcel·les properes a la torre de Santa Caterina, però finalment s’ha establert en unes feixes més amples i més accessibles a la zona de Can Poc Oli.

A Entre Feixes l’organització i la presa de decisions és horitzontal, cadascú aporta el temps, l’energia i les eines que pot en cada moment, i tant les despeses com la collita es distribueixen segons la dedicació personal d’aquell any. Aquest funcionament permet adaptar-se a les situacions vitals de tothom i, alhora, trobar-se per a treballar a la natura i en companyia, recuperant patrimoni agrari i cultural, creant estructures comunitàries, per acabar produint el propi oli.

Vuit-cents euros de premi

El Jurat d’aquesta segona edició del Premi ha estat conformat per David Algarra Bascón, autor del llibre El comú català. La història dels que no surten a la història i d’altres articles sobre el tema; Federica Ravera, investigadora al Departament de Geografia de la Universitat de Girona i  autora del llibre Dones de la muntanya; David Segarra i Soler, periodista, documentalista i dissenyador gràfic i director de documentals com Savis de l’horta, Renaixem o Per molt que bufe el vent; Aida Iglesias de Prada, sociòloga i editora de Pol·len Edicions, que està treballant en l’edició d’un llibre sobre les muntanyes veïnals en mà comuna de Galícia, i Joan Pedragosa, membre d’Emprius i del projecte divulgatiu Reconstruir el Comunal.

El premi són 800 euros. La meitat es dona ara, i l’altra meitat es donarà quan el treball descrit a la proposta hagi estat realitzat, en el termini de màxim un any.

La implementació de la proposta guanyadora de l’anterior edició del Premi Emprius ha donat lloc a un documental, Fem cumó, un altre camí, que els propers mesos es projectarà en diversos espais del territori. De fet, Emprius el posa a disposició de totes aquelles entitats que desitgin organitzar-ne una projecció.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
El cementiri dels màrtirs amb la foto d'Abdullah Öcalan a l'esquerra, líder històric del moviment kurd. Al fons, la silueta del barri de Sheik Maqsoud
El cementiri dels màrtirs amb la foto d'Abdullah Öcalan a l'esquerra, líder històric del moviment kurd. Al fons, la silueta del barri de Sheik Maqsoud | Anna Montraveta Riu
Anna Montraveta Riu
Reportatge sobre el terreny d'Anna Montraveta sobre la situació al Kurdistan sirià després del canvi de règim i amb el nou govern provisional sirià | Els kurds han perdut el 80% del territori que controlaven i l'exèrcit s'ha hagut d'integrar en el sirià, tot i que no hi accepten les YPJ, les forces militars femenines kurdes
Rashed Khoudairy és sindicalista de la Nova Federació de Sindicats a Tubas, al nord de Cisjordània, i activista del Moviment de Solidaritat de la Vall del Jordà
Rashed Khoudairy és sindicalista de la Nova Federació de Sindicats a Tubas, al nord de Cisjordània, i activista del Moviment de Solidaritat de la Vall del Jordà | Ferran Domènech Tona
Ferran Domènech Tona
«A la vall del Jordà conreàvem vegetals per a tot el poble palestí i fins i tot els exportàvem. Actualment, l’Estat d’Israel té un agronegoci basat sobretot en els dàtils» | «L’objectiu israelià ha sigut controlar l’aigua palestina de la vall del Jordà, perquè saben que sense l’aigua tampoc pot haver-hi vida»
El pany rebentat de la porta. Els el van començar a rebentar sense previ avís, havent-hi la família dins el pis
El pany rebentat de la porta. Els el van començar a rebentar sense previ avís, havent-hi la família dins el pis | Ferran Domènech Tona
Ferran Domènech Tona
La família no havia estat notificada prèviament i, malgrat tot, el llançament s'ha dut a terme | Diversos activistes per l'habitatge han acompanyat la família, que té fins dimarts per retirar les seves pertinences