El Premi, organitzat per la Fundació Emprius, té com a objectiu posar en valor el comunalisme: el que ha existit en el passat, i en general ocupa un lloc inexistent o marginal en la memòria històrica; el que queda en el present i el que s’està intentant recrear; i el comunalisme com a proposta de futur, per afrontar les crisis i reptes a nivell social, humà i ecosistèmic.
La decisió del jurat es va prendre fa dues setmanes i va ser per unanimitat. L’anunci del premi es va fer dissabte a Tremp, en un acte on també es va fer l’estrena del documental Fem cumó, un altre camí, resultat de la proposta guanyadora del Premi 2024.
La proposta guanyadora consta de dues parts. En primer lloc, l’elaboració d’una guia legal que expliqui la viabilitat, la forma i el procediment de cara a la possibilitat d’apropiar-se de parcel·les de terreny de propietat indefinida, per passar-les a propietat d’alguna entitat que n’asseguri l’accés i la gestió amb una lògica comunal. El mecanisme legal explorat inicialment seria el de l’usucapió.
En segon lloc, l’elaboració d’un document que mostri i estructuri les diferents formes d’organització en la gestió comunitària d’oliveres. Aquest es redactarà a partir d’entrevistes a col·lectius que ja tenen una trajectòria en el cultiu d’oliveres en grup, valorant aspectes com el grau d’obertura a noves participants, la presa de decisions, la gestió dels diferents grau d’implicació, l’organització de les tasques, el repartiment de les despeses i la collita, la tinença col·lectiva de maquinària, la compensació per l’ús i desgast de maquinària particular, entre d’altres.
Els dos documents es difondran des d’Emprius, i seran d’accés obert a tothom. El termini per materialitzar les propostes, com s’estableix a les bases del Premi, i com en l’anterior edició, és d’un any.
A la proposta presentada, expliquen com l’arribada de la industrialització tèxtil de principis del segle XX va comportar un progressiu abandonament de l’activitat agrària al Bages, incloent-hi el cultiu d’olivera. Un altre dels moments clau que van desencadenar el declivi del cultiu van ser les gelades dels anys 1956 i 1962. Amb tot, alguns dels cultius es van mantenir i els peus de les oliveres afectades no van morir, sinó que van rebrotar. Avui dia, moltes d’aquestes parcel·les d’oliveres es troben en estat d’abandonament, cobertes de vegetació, amb els murs caiguts i els accessos tancats.
Voluntàries d'Entre Feixes en un recés dels treballs de gestió i recuperació de les oliveres
Entre Feixes, un col·lectiu autogestionat que recupera oliveres al Bages
Entre Feixes és un col·lectiu obert i autogestionat que treballa de forma comunal en la recuperació de terres de secà abandonades als voltants de Manresa. Va sorgir l’any 2023 arran d’una proposta de la Comunalitat Urbana de Manresa als moviments socials de la ciutat, i s’ha consolidat aquest 2025 involucrant més de 50 persones en la collita entre membres del col·lectiu, persones afins i estudiants de visita.
A l’hora de contactar amb les propietats de les terres en desús, es va trobar amb la sorpresa que moltes d’aquestes no tenien una propietat definida. Així, el col·lectiu va començar treballant en parcel·les properes a la torre de Santa Caterina, però finalment s’ha establert en unes feixes més amples i més accessibles a la zona de Can Poc Oli.
A Entre Feixes l’organització i la presa de decisions és horitzontal, cadascú aporta el temps, l’energia i les eines que pot en cada moment, i tant les despeses com la collita es distribueixen segons la dedicació personal d’aquell any. Aquest funcionament permet adaptar-se a les situacions vitals de tothom i, alhora, trobar-se per a treballar a la natura i en companyia, recuperant patrimoni agrari i cultural, creant estructures comunitàries, per acabar produint el propi oli.
Vuit-cents euros de premi
El Jurat d’aquesta segona edició del Premi ha estat conformat per David Algarra Bascón, autor del llibre El comú català. La història dels que no surten a la història i d’altres articles sobre el tema; Federica Ravera, investigadora al Departament de Geografia de la Universitat de Girona i autora del llibre Dones de la muntanya; David Segarra i Soler, periodista, documentalista i dissenyador gràfic i director de documentals com Savis de l’horta, Renaixem o Per molt que bufe el vent; Aida Iglesias de Prada, sociòloga i editora de Pol·len Edicions, que està treballant en l’edició d’un llibre sobre les muntanyes veïnals en mà comuna de Galícia, i Joan Pedragosa, membre d’Emprius i del projecte divulgatiu Reconstruir el Comunal.
El premi són 800 euros. La meitat es dona ara, i l’altra meitat es donarà quan el treball descrit a la proposta hagi estat realitzat, en el termini de màxim un any.
La implementació de la proposta guanyadora de l’anterior edició del Premi Emprius ha donat lloc a un documental, Fem cumó, un altre camí, que els propers mesos es projectarà en diversos espais del territori. De fet, Emprius el posa a disposició de totes aquelles entitats que desitgin organitzar-ne una projecció.
.jpg)
.jpg)
