Lleida acollirà diumenge 5 d'octubre la manifestació ‘Defensem la terra, volem pobles vius: no som un abocador ni una colònia energètica’, convocada per Pobles Vius. La protesta, en defensa de la terra i la vida rural, compta amb setze entitats darrere, tals com Àgora Pallaresa, Assemblea Pagesa de Catalunya, Col·lectiu Horta Lleida o la Plataforma SOS Vall del Corb, entre d'altres.

La capital del Segrià serà l’escenari d’aquesta manifestació que començarà a les 11.00 h del matí a la plaça Ricard Viñes i passarà per la seu del Departament d’Agricultura i acabarà a les portes de la delegació del Govern a la ciutat, on hi haurà els parlaments de les entitats convocants i de representants de diferents àmbits. Les entitats volen deixar clar el seu rebuig a l’excés que consideren que hi ha de projectes fotovoltaics i eòlics, a causa del «nul retorn» que aquests projectes tenen cap al territori, segons Víctor Altés, membre de l’entitat Horta Lleida-Pobles Vius. «No estem en contra que els mateixos ramaders puguin implementar les seves pròpies plantes de biogàs a les seves explotacions a on hi ha purins o aigües residuals. Però en molts casos, com a la Sentiu de Sió, Anglesola o Alcarràs, es pretenen implementar sense debat ni consens, amb un únic afany especulatiu. Diem renovables sí, però així no», conclou Altés.

Més d'un centenar d'entitats, col·lectius i persones s'han adherit al manifest de Pobles Vius, que explica que les bombolles «eòlica, fotovoltaica, del biogàs i de la biomassa, així com les infraestructures de recepció i d’incineració de residus, les infraestructures logístiques i les massificacions turístiques, són símptomes de la mateixa lògica de subordinació territorial, que es basa en l’extracció compulsiva de recursos, l’abocament de les deixalles i l’ús del món rural com a espai d’oci». 

Segons l'entitat, les polítiques de transició energètica «protegeixen els oligopolis i els eximeixen de responsabilitats en la crisi global que han contribuït a crear». D'aquesta manera, lluny d'un canvi profund en la producció i el consum energètic, es planteja com «una simple agregació tecnològica per a mantenir uns nivells de consum insostenibles», la qual cosa comporta l'explotació de les zones rurals i perpetua el desequilibri. A més, les comarques occidentals de Catalunya, han patit «una especialització territorial a base d’infraestructures i indústries contaminants i destructores del paisatge tradicional», continua Pobles Vius.

És per tot això que l'entitat proposa un seguit de principis per a un nou origen, entre els que es demana «superar l’actual sistema energètic i revolucionar les relacions de poder que el sostenen, apostant per les fonts renovables però sense sotmetre les zones naturals, els sòls agraris i els espais rurals. Tal com preveu la llei 16/2017 aquesta transformació s’ha de basar en la proximitat, ocupar els espais ja alterats i implicar a la població local en la generació distribuïda de l’energia. Cal planificar les necessitats energètiques, adaptar-les als recursos disponibles a llarg termini i tot seguit implementar les infraestructures necessàries. I no pas a la inversa com s’està fent en l’actualitat».

Entre les reclamacions de la mobilització de diumenge, hi ha una moratòria immediata en la tramitació de macroprojectes energètics, de residus i logístics, amb l’obertura d’un procés de debat i planificació democràtica, en la qual les zones rurals tinguin garantida la seva participació i poder de decisió. També reclamen la revisió participativa de l’estratègia catalana del biogàs, una protecció efectiva del sòl agrari contra els processos urbanístics com a garantia de sobirania alimentària, i més propostes com l'accés a la terra com a garantia d’un repoblament rural adequat, el foment de la ramaderia extensiva i de l’agroecologia com a eines de sobirania alimentària i de gestió forestal i l'impuls de comunitats energètiques locals i democràtiques.

Segons la notícia de La Directa, publicada ahir dimarts 30 de setembre, només a la ciutat de Lleida i els seus voltants, empreses com Solaria i Ignis –controlades des de Madrid i amb les nissagues milmilionàries Díaz-Tejeiro i Sarasola, respectivament, en els seus orígens fundacionals– estan impulsant el parc fotovoltaic més gran de Catalunya sobre 600 hectàrees de sòl agrícola de regadiu, en uns terrenys propietat del gegant agroalimentari Vall Companys. Un projecte amb altres 200 hectàrees afectades per les torres d’una línia de molt alta tensió per evacuar l’electricitat generada, que creuarà l’horta de la ciutat.
 

Cartell de la manifestació. Foto: Pobles Vius