En moviment

El GDT obre debat: «Tornar a banyar-se al Ter, és possible?»

Organitza una xerrada-col·loqui aquest divendres amb l'ambientòloga Núria Sellarès, el geògraf Albert Santasugana i el CEO d'Anigami, Gerard Costa

Vídeo i resum: l'aigua com a dret humà i bé comú a la segona sessió de l'Escola del Col·lapse

| 24/09/2024 a les 13:08h
Arxivat a: En moviment, GDT, Grup de Defensa del Ter, riu Ter, medi ambient, emergència climàtica
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/09/2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Grup de Defensa del Ter (GDT) organitza una xerrada col·loqui el divendres 4 d’octubre a les 6 de la tarda a l’Embarcador del Ter de Manlleu, amb el propòsit de reflexionar sobre l’ús social dels rius, i de manera més concreta si és possible tornar-se a banyar al Ter.

Sovint es parla de la triple funció dels ecosistemes fluvials. En primer lloc com a protectors de la biodiversitat, en segon per la seva funció social i finalment, per la seva funció productiva. «Per aquest ordre, i al símil d’una nina russa, cada funció es troba dins l’anterior pel que un aprofitament econòmic del riu no pot posar mai en perill la seva funció social, i alhora aquestes dues funcions han de garantir sempre la conservació ecològica dels rius», diu el GDT en la convocatòria de l'acte.

Per altra banda, afegeix l'entitat ecologista, «l’actual emergència climàtica fa que ens trobem en una situació de vulnerabilitat alarmant». L’aigua cada vegada és un recurs més escàs, però alhora els rius poden esdevenir un molt bon refugi climàtic per a la ciutadania que el gaudeixen. «Tenir vivències a prop del riu és indispensable per fer-hi vincle, estimar-lo i cuidar-lo», conclouen.

És en aquest context que el Grup de Defensa del Ter organitza xerrada col·loqui del 4 d'octubre amb tres experts que donaran la seva visió sobre el tema: Núria Sellarès, ambientòloga del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic; Albert Santasusagna, doctor en geografia, planificació territorial i gestió ambiental de la Universitat de Barcelona, i Gerard Costa, CEO d’Anigami Experiences i expert en turisme regeneratiu i ecosocial. Posteriorment s'obrirà un col·loqui amb el públic. L'acte forma part del cicle d'activitats i xerrades «Menys pluja i més calor... què fem?».
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Edificis davant del pont Imad Moughniye de Beirut destrossats en múltiples bombardejos israelians
Edificis davant del pont Imad Moughniye de Beirut destrossats en múltiples bombardejos israelians | Núria Roma
Núria Roma
Núria Roma, osonenca resident a Orient Mitjà, analitza els motius del silenci de Hezbollah, un grup que s’autodefineix com a resistència contra Israel i que, sota aquest concepte, justifica el seu armament | «El silenci de Hezbollah davant les continues vulneracions de l’alto el foc israelianes no respon a una única causa, sinó a una combinació de factors militars, regionals, estratègics i interns»
Un grup participant d'una de les dinàmiques de les formacions de l'Escola d'Hivern de la XAC
Un grup participant d'una de les dinàmiques de les formacions de l'Escola d'Hivern de la XAC | Sara Blázquez Castells
Més d’un centenar de persones han participat en les sessions dissenyades per fer un salt endavant en l’especialització tècnica dels equips i en la seva coordinació i enxarxament | També s’hi ha fet el retorn a les jornades d’intercooperació sobre relleu cooperatiu i extensió del cooperativisme amb el moviment cooperatiu basc del mes de març passat a Lizarra​
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Escrit pel periodista i historiador Rafa Burgos, ‘La Caixa. Una història mai no explicada’ dissecciona el poder real i les ombres de la institució financera més influent del país | Dilluns va començar una campanya de micromecenatge per recaptar 30.000 euros per impulsar el projecte