La Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) ha presentat un document amb 60 iniciatives per una transició ecosocial en el marc de les eleccions al Parlament de Catalunya de 12 de maig. L’objectiu és que aquestes propostes puguin ser valorades i incorporades als programes electorals dels partits polítics que es presenten a aquestes eleccions.
 

L’organització manifesta com a mesura prioritària, la creació d’un departament exclusiu per a les competències de medi ambient i sostenibilitat. També insta a la tramitació d’una Llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural que vetlli per una governança i una gestió efectiva de la conservació de la natura.
 

Així mateix, demana al govern que s'actuï amb responsabilitat i a donar compliment a la llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya (ANACAT), que va rebre un ampli consens parlamentari, i que acumula més de tres anys de retard. Manifesten, però, que és important que mantingui intacta la governança que va ser acordada.
 

Aquestes, són només algunes de les propostes destacades que s’han presentat i la publicació també incideix en altres temàtiques, com la gestió dels recursos naturals i el model agrari i alimentari.
 

L’organització, que agrupa les principals entitats de conservació de la natura a Catalunya amb prop de 200 membres, adreça aquestes peticions als partits polítics també sota la voluntat d’obrir espais de diàleg on poder debatre aquestes propostes i que esdevinguin una realitat.

 

El document s’articula en sis blocs i aporta iniciatives en relació amb la conservació del patrimoni natural i la seva biodiversitat i la millora de la governança i la gestió de recursos naturals. També exposa iniciatives en referència al binomi salut i natura, sobre el model agrari i alimentari, així com aspectes sobre ordenació territorial.
 

Les propostes destacades es troben en el primer bloc i són mesures en les quals la XCN fa temps que hi treballa perquè es materialitzin. N’és un exemple la demanda de la creació amb caràcter d’urgència de l’ANACAT, que a la vegada té efectes en el Fons de Patrimoni Natural, que consideren indispensable per impulsar les accions de protecció i de gestió del medi ambient pertinents.
 

La creació d’una vicepresidència o un departament exclusiu de medi ambient i sostenibilitat és una altra mesura crucial i prioritària. Aquesta petició ja va ser presentada el 2021 en el context que Catalunya ja disposava d’un Departament de Medi Ambient propi el 2010. La seva fragmentació, però, diuen que ha anat en detriment per a la conservació de la natura i la biodiversitat, amb una legislació desfasada i el desplegament de poques actuacions de gestió del medi ambient. Diversos estats europeus ja disposen d’un departament integrador de totes les polítiques ambientals, com França, Alemanya i Portugal.
 

Al·leguen que Llei de Biodiversitat i Patrimoni Natural és necessària per actualitzar el que qualifiquen d'obsoleta Llei d’espais naturals de 1985 i per assegurar una correcta governança i mesures adequades de foment de la conservació de la natura.
 

Finalment hi ha propostes per a la gestió dels recursos hídrics, molt pertinents en el marc de sequera actual i sobre el model agrari i alimentari, com la implementació d’estratègies autonòmiques i locals per tal que les zones rurals presentin demografies revitalitzades i un augment de la població agrària activa.

La urgència d’actuar
 

La XCN subratlla la urgència d'actuar davant la situació d’emergència ecològica i climàtica actual, que comporta una degradació sense precedents dels hàbitats i ecosistemes que sustenten el nostre sistema econòmic i social.
 

Si bé la situació de canvi climàtic i emergència climàtica es reprodueix a escala global, afeteixen que la situació a Catalunya «no és gens menys esperançadora, ja que en els últims 20 anys, la seva fauna salvatge ha perdut un 24% dels seus individus». Recorden que així ho detalla un informe de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat del 2022.

 

Els ecosistemes aquàtics, agraris i de boscos madurs es troben sota una alta pressió, fet que deriva en pertorbacions en aquests i canvis en les dinàmiques naturals dels cicles biològics. Un exemple és la situació de sequera existent al territori català. La sequera també ha evidenciat, diuen, una manca de previsió d’escenaris de deficiència hídrica i una mala planificació i gestió d’aquest recurs.
 

Per altra banda, l’acord pres durant la COP27 del 2022 per 190 països, entre ells Espanya, marca el compromís de protegir un 30% dels ecosistemes terrestres i aquàtics, així com a restaurar el 30% dels ecosistemes que ja estan degradats abans del 2030, interpel·la a Catalunya i els seus representants polítics a prendre mesures valentes.