Setembre social | Cooperativisme

Àgape: amor desinteressat i cooperatiu en l'acompanyament a les persones

Cristina Costa, Judit Farré i Cristina Puntí van crear Àgape, cooperativa de psicoteràpia i acompanyament a les persones amb seu a Vic

Parteixen de la inquietud «que no tothom té accés a la psicoteràpia privada, que no sigui un privilegi o haver d'esperar sis mesos»

​La Shala, fent comunitat iogui i cooperativa des de Vic

| 04/11/2023 a les 19:50h
Arxivat a: Setembre social, Àgape, cooperatives, cooperativisme, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, acompanyaments, psicologia, psicoteràpia, Cristina Costa, Judit Farré, Cristina Puntí, economia social i solidària, economia social, economia solidària, món cooperatiu
Cristina Puntí, Judit Farré i Cristina Costa, les tres sòcies treballadores d'Àgape
Cristina Puntí, Judit Farré i Cristina Costa, les tres sòcies treballadores d'Àgape | Josep Comajoan
La Viquipèdia defineix «àgape» com aquell terme grec que descriu «un tipus d’amor incondicional i reflexiu, on l’amant té en compte només el bé de l’ésser estimat». El concepte va inspirar a Cristina Costa, Judit Farré i Cristina Puntí per donar nom a la cooperativa d’acompanyament a persones que van crear el desembre de 2021 amb l’acompanyament de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. «Ens va ressonar molt el nom, remet a l’amor desinteressat, sense esperar res a canvi», recalquen les tres sòcies d’aquesta cooperativa vigatana.

Cristina Puntí és psicòloga i psicoterapeuta, des de 2012 centrada en l’atenció psicosocial individual, familiar i grupal. Cristina Costa és tècnica en integració social i educadora social. Aporta l’experiència en l’acompanyament de persones adultes per la millora de l’ocupabilitat i en intermediació laboral i processos de regularització administrativa d’estrangeria. Judit Farré és psicòloga, psicoterapeuta i educadora social. Aporta l’experiència de més de vuit anys en l’àmbit social i d’intervenció comunitària i en l’acompanyament emocional a grups de dones i de creixement personal.

Totes tres treballaven a Càritas de Vic. Veien que treballaven bé juntes i que podien aportar des de la mirada de l’acompanyament a les persones tot el que havien après i transformar-ho segons les seves inquietuds. «Compartíem una mirada i una manera de treballar, sentíem que podíem aportar molt a aquest àmbit professional de la salut i l’educació», record Cristina Puntí. 

«Com ens acompanyem a nosaltres, és un reflex de com volem acompanyar a la resta de la gent»

Ja l’any 2020, el de l’esclat de la covid, n’havien començat a parlar. I el juny de 2021 van fer un retir per parlar-ho més detinguda. «El projecte va anar tenint un creixement molt orgànic, donem molt de valor a la cura, i Àgape també va anar creixent així», ressalta Judit Farré. «Cuidem molt la relació entre nosaltres; com ens acompanyem a nosaltres, és un reflex de com volem acompanyar a la resta de la gent», incideix.
 

Sessió grupal a Àgape


Van informar-se dels diferents models d’empresa i després d’unes primeres converses a Creacció, van confirmar que el format de cooperativa «és el que més s’adiu a la nostra relació, estil de lideratge, i com ens sentíem més còmodes; volem molta horitzontalitat i treballar de manera cooperativa… En definitiva, era portar a l’empresa el que ja fèiem», remarca Judit Farré. «Un model no jeràrquic, on tothom té veu; posem també en valor què és el cooperativisme i que es vegi que hi ha altres formes de treballar i de funcionar», afegeix Cristina Costa.

L’objectiu d’Àgape és traslladar els més de deu anys d’experiència de les tres professionals en l’acompanyament i la formació en l’àmbit social i de la psicologia. Ho volen fer a partir d’una visió holística, tenint en compte diferents perspectives de les persones acompanyades: personal, social i cultural, formativa, familiar, econòmic, relacional, etc. «Ens relacionem amb l’altra sabent que és l’experta en la seva vida i en l’àmbit d’actuació on treballa», destaquen. «Des del respecte i una actitud cooperativa», emfatitzen.

Acompanyaments en el tràmit administratiu, però també a la persona

Així, per exemple, en l’acompanyament en la gestió administració de documentació a persones estrangeres, intenten defugir del tracte fred que massa vegades s’associa a aquest tipus de processos. «També acompanyem a la persona durant el procés, que sol ser llarg i complex, també li fem un acompanyament emocional», explica Cristina Costa. O en l’àmbit de la psicoteràpia, a partir de «la inquietud que la psicoteràpia privada no tothom hi té accés, que no sigui un privilegi o bé haver d’esperar sis mesos».
 

Les tres sòcies treballadores d'Àgape en un moment de distensió després de l'entrevista Foto: Josep Comajoan


Aquest tipus d’acompanyaments, tot i ser importants, perquè no tothom els dona amb la humanitat amb què intenten afrontar-los a Àgape, no és el que fan més en el dia a dia des de la cooperativa, on bàsicament ofereixen serveis de psicologia i psicoteràpia i de formació i acompanyaments grupals. Acompanyaments psicoterapèutics per la millora del benestar i la salut mental i emocional, des del dol al creixement personal, les violències, l’educació emocional o l’afrontament a la por. 

En l’àmbit de la formació, ofereixen tallers, seminaris o xerrades amb formats diferents, tant presencials com virtuals, en l’àmbit social, de la salut i de l’educació. Oferint dissenys a mida segons les necessitats i característiques de les persones a qui va dirigida la formació. Les temàtiques van des d’aportar eines i recursos per l’acompanyament a persones a l’educació, gestió i acompanyament emocional; estrès i burnout; gènere, sexualitat, violències masclistes i relacions afectives; autoestima i autocura; relació amb les xarxes socials i les TI, o addicions, per citar-ne algunes.

«També li donem una mirada més comunitària, acompanyant voluntariat per fomentar la cohesió social i la llengua, en aquest cas la llengua com a vehicle, en alguns grups», afegeix Cristina Costa. S’adrecen especialment a equips i professionals d’empreses, entitats i administració pública que treballin en l’atenció a les persones en l’àmbit educatiu, social i de la salut. «El nostre objectiu és oferir diferents eines, espais i metodologies per fer possible que, en l’atenció a les persones, esdevinguin canvis individuals, grupals i col·lectius», destaquen. Tot plegat, diu Cristina Costa, «des d’una mirada de la cura a la persona». En definitiva, amb molt d’àgape.

[Reportatge publicat en col·laboració amb l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central]
La família abandonant el Palau Bojons, on hi ha els Serveis Socials de l'Ajuntament, que no els va poder oferir cap alternativa d'habitatge. Una imatge ben simbòlica a les portes del Nadal
La família abandonant el Palau Bojons, on hi ha els Serveis Socials de l'Ajuntament, que no els va poder oferir cap alternativa d'habitatge. Una imatge ben simbòlica a les portes del Nadal | Josep Comajoan
Josep Comajoan | Ferran Domènech
La falta d’un informe de vulnerabilitat de l’Ajuntament amb l'excusa que la família no té els papers en regla ha facilitat el desnonament ordenat pel jutjat de Vic | Dos furgons dels ARRO de Mossos d’Esquadra han protegit la comissió judicial que ha ordenat el desallotjament immediat del pis, en presència del fill de tres anys
Arbres reflectits en l'aigua al barri de Sant Llàtzer de Vic
Arbres reflectits en l'aigua al barri de Sant Llàtzer de Vic | Josep Comajoan
Núria Barnolas
Dos articles en un de Núria Barnolas per analitzar fins a quin punt el canvi climàtic afecta a Vic i Osona, i quines mesures caldria prendre d'immediat per pal·liar-ne els efectes | Analitza com els arbres milloren les condicions de vida de la gent de Vic de forma desigual per barris, i conversa amb Manolo Tomàs, Jaume Portell i Ginesta Mary sobre les interrelacions de Vic, el Delta de l'Ebre, la indústria porcina i la guerra d'Ucraïna
Luz Helena Ramírez Hache, sòcia fundadora de la cooperativa MigrESS.
Luz Helena Ramírez Hache, sòcia fundadora de la cooperativa MigrESS. | Camilo Ramírez Hache
Núria Segura Insa
Per l’activista, actualment l’ESS no representa la diversitat social, un repte que ha d’assolir integrant persones migrades i dels sectors populars | Les persones nouvingudes poden contribuir a enfortir l’ESS amb la seva experiència en economia comunitària, una mirada global de la vida basada en cura de la natura o la capacitat d’autoestalvi