En Moviment | Consum conscient

​El mapa de Pam a Pam ja supera el miler d'alternatives de consum conscient arreu de Catalunya

Ho fa coincidint amb la campanya #ConsumXTransformar que crida a fer un consum responsable en iniciatives que no busquen el benefici sinó satisfer les necessitats de les persones, especialment ara en dates de consumisme desmesurat

El mapa de Pam a Pam inclou un miler d’iniciatives de 15 sectors econòmics diferents que donen resposta a la majoria de necessitats de consum

Més de 15.000 visites a la primera Fira d’Economia Solidària de Catalunya en format virtual

| 21/12/2020 a les 20:19h
Arxivat a: En moviment, consum, consum responsable, consum conscient, Pam a pam, XES, Economia solidària, xes, món cooperatiu
Un dels cartells de la campanya #ConsumXTransformar
Un dels cartells de la campanya #ConsumXTransformar
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/12/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El mapa de Pam a Pam d’iniciatives de consum conscient i economia solidària ha superat el miler d’alternatives mapejades. Ho ha fet coincidint amb l’impuls de la campanya #ConsumXTransformar de foment del consum dins l’economia solidària per tal que, en unes circumstàncies especials com les d’aquest any, es doni suport a les iniciatives que no busquen el benefici sinó satisfer les necessitats de les persones. «No volem incitar al consum, sinó que, si és necessari, es faci en les iniciatives d’economia solidària. Aquest any ho podem fer diferent!», asseguren des la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya, impulsora de la campanya i del mapa de Pam a Pam.

Pam a Pam és un projecte de la XES que, segons ells, «és més que un mapa». També ho consideren una via per apropar l’economia solidària a la població interessada en fer un consum conscient i coherent amb el que es pensa. Un camí que, segons l’entitat promotora, neix de la participació i «avança cap a la transformació social». En concret, es presenta com una eina col·lectiva que mostra que existeix una economia al servei de les persones i convida a tothom a participar-hi: com a usuàries, buscant en el mapa aquelles iniciatives que treballen en coherència amb els principis de l’economia solidària i el consum conscient, però també participant en la comunitat oberta que detecta i entrevista els punts que apareixen en el mapa, o com a iniciatives, donant a conèixer les bones pràctiques, visibilitzant-se en el mapa i treballant en xarxa amb altres iniciatives d’economia solidària.
 

Un altre dels cartells de la campanya


La campanya impulsada com a resposta a la crisi actual i enmarcada en l’increment del consum durant les festes de Nadal i de les posteriors rebaixes, busca presentar el consum com «una via per transformar l’activitat socioeconòmica, la base material de la transformació social, i perquè a Pam a Pam ja hi ha més de 1.000 punts al mapa on poder fer consum conscient». I afegeixen que a un cop de clic en el mapa es poden trobar aquest miler d’iniciatives que donen resposta a pràcticament totes les necessitats de la vida diària: alimentació, tèxtil, salut i cures, subministraments, habitatge, restauració, cultura i oci, educació, finançament, etc. Fins a 15 sectors que apleguen el miler de «petites revolucions» que treballen per la democràcia interna i la cura de la gent que les conforma, que incorporen perspectiva feminista en les seves activitats, busquen un impacte social positiu i s’esforcen per minimitzar el seu impacte ambiental.

Una campanya de consum conscient per Nadal i rebaixes basada en cartells de clàssics del cinema

La campanya #ConsumXTransformar es basa en adaptar els missatges d’un seguit de cartells de clàssics del cinema. «Perquè volem escriure la nostra pròpia pel·lícula i fer un gir de guió en les decisions de compra», afirmen. Els missatges, alhora que defugen criminalitzar ningú, busquen posar en evidència algunes contradiccions i incoherències generades pel consum. Tals com comprar producte ecològic en grans supermercats quan es creu en la importància de la pagesia per donar vida al territori; obtenir productes amb missatge polític/social provinents de l’explotació laboral; fer comandes de menjar ecològic a empreses de repartiment a domicili amb condicions d’explotació; tenir comptes a la banca convencional mentre ens queixem del rescat bancari; comprar a Amazon quan es reivindica el teixit comercial dels nostres carrers; ser feminista i comprar a empreses que fan publicitat sexista o exploten les dones en el procés d’elaboració dels productes, o voler aturar el canvi climàtic i no consumir productes agroecològics.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Laia Hernández, de la cooperativa La Fera Ferotge, presentant les línies mestres de la Comunalitat. Al seu costat, Xavier Farrés
Laia Hernández, de la cooperativa La Fera Ferotge, presentant les línies mestres de la Comunalitat. Al seu costat, Xavier Farrés | Josep Comajoan Colomé
Josep Comajoan Colomé
La Comunalitat enceta la segona edició del programa amb la vista posada en el foment de l’autoorganització i les xarxes de suport i en l’impuls de les relacions público-comunitàries | En aquesta segona convocatòria l’àmbit d’actuació de la Comunalitat ja no és només als barris del sud de Vic, sinó a tota la ciutat
Moment de la roda de premsa de presentació.
Moment de la roda de premsa de presentació. | ADBerguedà
El nou Pla Estratègic 2024-2030, desenvolupat de manera participativa, busca transformar l’economia del Berguedà tot prioritzant el benestar de les persones i la sostenibilitat mediambiental | Teixit productiu, comunitari i administracions públiques han estat treballant durant més de dos anys per construir la Taula d’Entitats de l’Economia Social i Solidària del Berguedà
Foto de família davant L'Harmonia durant la presentació de la celebració dels deu anys de la gestió ciutadana del centre
Foto de família davant L'Harmonia durant la presentació de la celebració dels deu anys de la gestió ciutadana del centre
Des del 2014 la Federació d’Entitats Socioculturals i de Lleure de Sant Andreu de Palomar gestiona de forma comunitària l’Ateneu | La Plataforma de Gestió Ciutadana (PGC), formada per equipaments de proximitat de Barcelona, com l’Ateneu L’Harmonia, ha denunciat les condicions econòmiques ofertes per l'Ajuntament en la renovació de convenis