Pam a Pam és un projecte de la XES que, segons ells, «és més que un mapa». També ho consideren una via per apropar l’economia solidària a la població interessada en fer un consum conscient i coherent amb el que es pensa. Un camí que, segons l’entitat promotora, neix de la participació i «avança cap a la transformació social». En concret, es presenta com una eina col·lectiva que mostra que existeix una economia al servei de les persones i convida a tothom a participar-hi: com a usuàries, buscant en el mapa aquelles iniciatives que treballen en coherència amb els principis de l’economia solidària i el consum conscient, però també participant en la comunitat oberta que detecta i entrevista els punts que apareixen en el mapa, o com a iniciatives, donant a conèixer les bones pràctiques, visibilitzant-se en el mapa i treballant en xarxa amb altres iniciatives d’economia solidària.

Un altre dels cartells de la campanya
La campanya impulsada com a resposta a la crisi actual i enmarcada en l’increment del consum durant les festes de Nadal i de les posteriors rebaixes, busca presentar el consum com «una via per transformar l’activitat socioeconòmica, la base material de la transformació social, i perquè a Pam a Pam ja hi ha més de 1.000 punts al mapa on poder fer consum conscient». I afegeixen que a un cop de clic en el mapa es poden trobar aquest miler d’iniciatives que donen resposta a pràcticament totes les necessitats de la vida diària: alimentació, tèxtil, salut i cures, subministraments, habitatge, restauració, cultura i oci, educació, finançament, etc. Fins a 15 sectors que apleguen el miler de «petites revolucions» que treballen per la democràcia interna i la cura de la gent que les conforma, que incorporen perspectiva feminista en les seves activitats, busquen un impacte social positiu i s’esforcen per minimitzar el seu impacte ambiental.
Una campanya de consum conscient per Nadal i rebaixes basada en cartells de clàssics del cinema
La campanya #ConsumXTransformar es basa en adaptar els missatges d’un seguit de cartells de clàssics del cinema. «Perquè volem escriure la nostra pròpia pel·lícula i fer un gir de guió en les decisions de compra», afirmen. Els missatges, alhora que defugen criminalitzar ningú, busquen posar en evidència algunes contradiccions i incoherències generades pel consum. Tals com comprar producte ecològic en grans supermercats quan es creu en la importància de la pagesia per donar vida al territori; obtenir productes amb missatge polític/social provinents de l’explotació laboral; fer comandes de menjar ecològic a empreses de repartiment a domicili amb condicions d’explotació; tenir comptes a la banca convencional mentre ens queixem del rescat bancari; comprar a Amazon quan es reivindica el teixit comercial dels nostres carrers; ser feminista i comprar a empreses que fan publicitat sexista o exploten les dones en el procés d’elaboració dels productes, o voler aturar el canvi climàtic i no consumir productes agroecològics.