En Moviment | FESC 2020

Més de 15.000 visites a la primera Fira d’Economia Solidària de Catalunya en format virtual

Les més de 90 xerrades i debats que s’hi han retransmès en directe durant l’últim mes han despertat l’interès de prop de 2.500 persones

La FESC 2020 ha tingut lloc en una plataforma digital creada per a l’ocasió amb eines de codi obert i programari lliure

​La Fira d’Economia Solidària de Catalunya es reinventa de forma virtual però manté 60 activitats i més de 180 expositores

| 25/11/2020 a les 09:07h
Arxivat a: En moviment, món cooperatiu, cooperativisme, XES, economia cooperativa, economia social i solidària, economia solidària, Fira d'Economia Solidària de Catalunya, FESC
Membres de l'organització de la FESC 2020 després de l'acte de cloenda
Membres de l'organització de la FESC 2020 després de l'acte de cloenda | XES
La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) ha tancat tot un mes d’activitats en la plataforma virtual creada per substituir la trobada presencial de l'economia solidària del país d’anys anteriors. Ho ha fet amb 15.000 visites -8.500 d’elles visites úniques- a la plataforma des d’on s’han pogut seguir les més de 90 activitats programades i visitar els espais de les més de 180 expositores de 15 sectors diferents de l’economia solidària catalana. Des de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya, organitzadora de la FESC, es valora amb satisfacció el que ha hagut de ser la primera fira virtual a causa de les restriccions derivades de la Covid-19. 

Com cada any l’objectiu de la FESC passava per fer arribar el món de l’economia solidària al màxim nombre de persones, però també ser una plataforma de debat i diàleg entre els diferents agents de l’economia solidària i la societat. En aquest sentit, Arnau Galí, de l’equip de coordinació de la FESC, valora especialment el repositori de continguts que quedarà de les més de 90 activitats. Algunes d’elles ja van tenir un seguiment significatiu en la seva retransmissió en directe a través de la plataforma digital creada gairebé en la seva totalitat amb eines de codi obert i programari lliure. En total, les activitats han sumat prop de 2.500 assistents, en alguns casos superant les expectatives de l’organització, i hi han participant 147 ponents, sense comptar les artistes de les activitats culturals.
 

Mural a base de reivindicacions i lluites compartides com a colofó de l'acte de cloenda de la FESC 2020 Foto: XES


Entre les activitats que han tingut millor acollida hi ha la sessió inaugural (una conversa entre Margarita Padilla, programadora informàtica i hacktivista, i Jeromo Aguado, pagès i pastor), amb una assistència de 370 persones; o les taules rodones sobre el futur del treball en un context de transició ecosocial (240 visites), ruralisme o barbàrie (149 visites) o habitatge sostenible i energia (143 visites). La cloenda, diumenge passat, va consistir en una trobada de moviments socials que van debatre sobre les sortides a crisi des de l’economia solidària. La FESC virtual també ha tingut diverses activitats culturals paral·leles, des dels concerts de Roba Estesa o Tribade als monòlegs d’Ana Polo i Oye Sherman. Tots els continguts poden recuperar-se al web fesc.xes.cat.

A part de les xerrades, debats i activitats culturals, la FESC també constava de l’espai dedicat als projectes, entitats i empreses de l’economia solidària catalana, cadascuna de les quals tenia un espai propi. Cadascuna de les més de 180 entitats hi ha pogut informar de l’activitat que duen a terme però també fer ofertes o promocions dels seus productes i serveis. Vist l’interès que han despertat les visites als ‘estands’ virtuals, aquesta part de la FESC s’ha prorrogat fins a finals d’aquest mes de novembre.

Altres dades que donen una idea del seguiment que ha tingut la FESC virtual, també des de les xarxes socials, és que s’han generat 9.000 tuits amb les etiquetes #FESC2020 i #AireFESC, que s’han imprès més de tres milions de vegades i han impactat en 3.000 usuàries. Un total de 2.400 usuàries de Twitter han piulat o repiulat amb aquestes etiquetes. #AireFESC feia referència a l’eslògan d’aquest any, en el marc de l’eix temàtic dedicat a l’emergncia climàtica i la transició ecosocial, en la difusió del qual va col·laborar el meteoròleg Tomàs Molina amb una sèrie de vídeos gravats per a l’ocasió.

Després de l’experiència de la primera FESC virtual, l’equip organitzador de la XES ja entoma el repte de l’organització de la fira de l’any vinent, que arribarà a la desena edició. 
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació»
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació» | Maria Carme Rafecas
M. Carme Rafecas
Maria Carme Rafecas escriu sobre 'El ball de les estornelles', novel·la de Muriel Villanueva (AdiA, 2020), Premi Antoni Vidal i Ferrando | «Quan llegeixes la Muriel Villanueva res no és el que estàs llegint. Hi ha una màgia. De seguida t’adones que ella ha creat un nou univers simbòlic que radicalitza el contingut»
Les iaies de la Maria Saladich estan preparades per començar aquest 2021
Les iaies de la Maria Saladich estan preparades per començar aquest 2021 | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich estan preparades per començar l'any
Enric López, a la inauguració de la Universitat d'Estiu de la UVic de 2003
Enric López, a la inauguració de la Universitat d'Estiu de la UVic de 2003 | Arxiu fotogràfic de la Universitat de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra recorda Enric López, professor de matemàtiques i de física i un dels impulsors de la Universitat de Vic, que va morir el 30 de desembre | «No deixava indiferent ningú. Burleta, a vegades càustic, era un professor diferent. Enmig de la grisor i de la censura dels anys seixanta, jo vaig estar prou de sort de poder ser l’alumna de dues persones excepcionals: Enric López i Núria Albó»