EL DIACRÍTIC

A la vora del foc

Ferran Orriols fa una reflexió sobre la música i la seva essència i ens convida a acompanyar la lectura d'una selecció de cançons recollides en una llista d'Spotify

Foramuralla: les veneracions de l'endemà

| 31/03/2020 a les 16:32h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, diacrític, opinió, reflexió, música, nyandú, ferran orriols, johnny cash
Lana del Rey
Lana del Rey | Jay L. Clendenin
Aquesta notícia es va publicar originalment el 31/03/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El concert parsimoniós es va embranzir amb la serenata popular. Les cançons, fins aleshores estirades amb finals a la llunyària, van semblar planificades per aquell gloriós moment. «Això no és?», «Espera’t, aquesta em sona, és dels… collons, de qui és?», «Sí, home, és un clàssic!». «Radiohead, No Surprises». La llengua ja no picava i l'enteniment va relaxar-se fins finir-se la cançó, quan va ser reconeguda. Llavors el cantant va dir you know, m’agrada agafar les [cançons] que m'enamoren i deixar-les ben pelades, només veu i guitarra, per compartir-les amb vosaltres. I afegia n'hi ha de molt boniques avui dia i és l'única manera d'assegurar-nos que resistiran els batzacs de les modes; no m’imagino a uns adolescents cantant Kanye West a la vora del foc amb les seves guitarres, you know, però, why not, si la cançó és bona seria una llàstima no fer-ho (1).
 
L'expansió de la tecnologia dins l'art —ara parlo jo— ha provocat que l'essència de les cançons, allò que les dota de veu pròpia —missatge i melodia, sobretot— hagi passat a segon pla i siguin més un «mira mare què faig» que no pas un «vine fill que t'explicaré una cosa». No és que m'hi oposi, experimentar amb això també és crear i resulta interessant, però considero que la modernor i el llenguatge no-orgànic les distancia i deshumanitza; esdevenen éssers a contemplar, no a compartir. Encara ara hi ha tonades atractives amb paraules punyents, poemes que retraten el que no filmen els ulls i històries profundes que t'adormen als vespres quan t'enclaves al sofà, però el format ha anat canviant i s'han vist reduïdes a un ho he vist però no t'ho explico; presoneres del botó del play internades en comandaments, ordinadors portàtils, tauletes i llibres fotografiats que s'espolsen amb un capirotazo, que deien a Friends. Amb tot, qui s'aventura a ensenyar-ho als altres sense un ordinador a l'abast? Ben mort, el joglar.
 
Alçar-se amb la guitarra i aproximar-s'hi amb una versió nua és fer-los un favor. És exorcitzar l'instagram per descobrir la persona; rostre bell llevat de quisca. És apropar-les a la llar dels vius, convidar-les a la taula després d'una fartanera, acotxar-les al llit amb nosaltres havent ruixat amor. La tradició oral no morirà mentre quedi algú escampant-la pels racons, entre generacions. Que bonic, oi, narrar Fargo entre col·legues i xarrups de ratafia? I cantar-li Talking Heads a un nadó quan cala els ulls? I llegir Irene Solà als nets, a la vora d’un foc hiemal? El cançoner popular segueix engreixant-se i no el durem a l’escorxador. Rebeu el trobador dins vostre!
 
No us puc abandonar sense una genuflexió a Johnny Cash deunostrussenyor, qui va fer d’aquesta parlamenta un disc històric. És a dir, un rastell de perles populars gravades a guitarra i veu. Si l'article no és prou obvi, poseu-vos les American Recordings i el meu fum serà encens.
 
Incrusto una llista amb cançons que bé es mereixen ser esquilades i cantades a la vora del foc, que siguin llenya i no cendra.

Abraçada confinada i molta força per tothom.
 
(1) Basat en el discurs de Micah P. Hinson durant el concert de L'Atlàntida de Vic el 31 de gener del 2020.


Manifestació de dissabte a la plaça Sant Jaume contra l'ampliació de l'aeroport d'El Prat.
Manifestació de dissabte a la plaça Sant Jaume contra l'ampliació de l'aeroport d'El Prat. | Zeroport
Més de 180 activistes internacionals es reuniran del 3 al 6 de juliol a Barcelona al congrés per al decreixement turístic i de l’aviació | La lluita contra el pla d'expansió de l'aeroport de Barcelona rep el suport d'un centenar de col·lectius de tot el món
Primera edició del festival, davant la llibreria El Refugi.
Primera edició del festival, davant la llibreria El Refugi. | Josep Comajoan
L'esdeveniment és coorganitzat per les llibreries cooperatives El Refugi de La Seu d’Urgell i La Lluerna de Ripoll | Enguany la proposta augmenta en nombre de dies, per tal d'omplir les localitats del Pirineu de poesia i música
«L'Imperialisme estatunidenc porta anys generant guerres a Orient Mitjà. El control dels recursos és essencial per al capital»
«L'Imperialisme estatunidenc porta anys generant guerres a Orient Mitjà. El control dels recursos és essencial per al capital» | Bumble Dee
Óscar García Jurado
Óscar García Jurado debuta com a articulista a Setembre amb un text que vincula el conflicte d'Orient Mitjà amb els interessos del capitalisme que se serveix del racisme, el masclisme, l'explotació ambiental o el militarisme per als seus interessos | «El capital necessita de l'Estat per a nodrir-se. Sempre ho ha fet. També en neoliberalisme. L'augment de la despesa militar suposarà disminuir despesa pública en educació, sanitat,… Això significarà un augment dels beneficis del capital que controla la provisió privada d'aquests serveis»