MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC

Maria Arnal i Marcel Bagés: una claror que enlluerna

Pol Rifà fa una crònica sobre el concert inaugural del Mercat de Música Viva de Vic d'aquest any, on Maria Arnal i Marcel Bagés van presentar algunes de les noves cançons acompanyats per David Soler a la guitarra i les Tarta Relena

| 14/09/2020 a les 14:24h
Arxivat a: Setembre cultural, teatre atlàntida, música, pol rifà, marcel bagés, maria arnal, música viva, mmvv, mercat de música viva de Vic
Maria Arnal i Marcel Bagés van estar acompanyats per David Soler a la guitarra i per les Tarta Relena durant l'actuació al Mercat de Música Viva de Vic.
Maria Arnal i Marcel Bagés van estar acompanyats per David Soler a la guitarra i per les Tarta Relena durant l'actuació al Mercat de Música Viva de Vic. | Josep M. Montaner Fontarnau
El Niño de Elche deia sobre 45 cerebros y 1 corazón que era una «trobada que transitava per la memòria que suposa el silenci, la llum, la mort, la foscor, la veu i la vida». El disc amb què debutaven Maria Arnal i Marcel Bagés parlava de la memòria com una manera de comprometre’ns amb el present. No només amb la necessitat de lluitar contra l’oblit sinó per alertar-nos de les absències davant d’un món que ens desprotegeix del dolor. Avui, i pensant en la pandèmia, el dolor ja no ens és aliè sinó que existeix i el percebem contínuament. I el necessitem cantar com també ho fem a la vida.

A l’espera de la publicació del seu segon disc, Arnal i Bagés van presentar algunes de les noves cançons en el concert inaugural del Mercat de Música Viva de Vic. Ho feien acompanyats per David Soler a la guitarra i per les Tarta Relena. Un duet que també reivindica la música vocal i que la proclama com una tramuntanada. Després de sentir-les tot té un color més viu. Amb El cant de la Sibil·la les tres veus van amplificar la intensitat profètica d’aquest cant gregorià que anuncia la fi del món. «La lluna no darà claror / i tot lo món serà tristor». Era com sentir el foc crepitar, era com si les seves veus fossin pedra foguera que ens poguessin escalfar. Abans, però, en un registre completament diferent, dues noves cançons -Milagro i Ventura- servien com a expansió inicial de la combinació entre la música electrònica i la cadència plaent d’Arnal. També van estrenar Tras de ti, una cançó que fa tentines entre els melismes i els sons distorsionats del sintetitzador. I finalment, Fiera de mí que es pot imaginar com aquella cançó que íntimament es balla amb els cabells a la cara i amb leds i neons de fons.
 

A l’espera de la publicació del seu segon disc, Arnal i Bagés van presentar algunes de les noves cançons en el concert inaugural del Mercat de Música Viva de Vic. Foto: Josep M. Montaner Fontarnau


La posada en escena de Maria Arnal i Marcel Bagés va ser sòbria i enlluernadora al mateix temps. Blanc sobre negre i llum contra foscor. Una estètica pròpia juntament amb la presència de diverses atmosferes, des de l’ambient místic fins a la transgressió. Tot i això, des del seu inici, Maria Arnal i Marcel Bagés sempre han reivindicat més una politització que no pas una estetització de la seva música. O en tot cas no pretenen que una es subordini a l’altra. I dic politització pensant més enllà del contingut de les lletres, ja que d’alguna manera la seva música apel·la a la transformació dels llenguatges artístics i polítics.

L’experimentació que es pot entreveure amb Maria Arnal i Marcel Bagés, doncs, no es limita al terreny musical sinó que travessa el projecte artístic del duet. L’etiqueta de música experimental és poc concreta si només es pensa en sintetitzadors i en els loops de la guitarra i de la veu. L’aposta per l’experimentació és en tot el conjunt, sobretot perquè juguen amb la simultaneïtat: dins de la tradició hi ha la modernitat i viceversa. És així com la voluntat del duo és la de situar-se fora de les coordenades habituals, apostant per la impuresa en el fet d’ajuntar registres diferents. Tot això dona lloc a una música que no és estanca sinó que busca el contrast, que prefereix ajuntar la fricció i l’harmonia abans que fer-se previsible.
Nou de les deu sòcies de la cooperativa juvenil. A la foto, feta abans de la pandèmia de la Covid-19, hi falta Isabel Ortuño
Nou de les deu sòcies de la cooperativa juvenil. A la foto, feta abans de la pandèmia de la Covid-19, hi falta Isabel Ortuño | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Deu noies van constituir al novembre el que es considera la primera cooperativa de joves de Catalunya | La Cooperativa Juvenil Collsuspina tanca el primer curs d’activitat amb una donació a una associació de lluita contra el càncer infantil i per equipar el punt jove del poble
Yayo Herrero: «El pes gros del confinament s’ha gestionat dins les cases. I molt menys visibles que els serveis públics van ser les mestresses de casa»
Yayo Herrero: «El pes gros del confinament s’ha gestionat dins les cases. I molt menys visibles que els serveis públics van ser les mestresses de casa» | Aleix Auber
Mar Carrera Vendrell
Entrevista a Yayo Herrero, antropòloga, educadora social i enginyera tècnica agrícola, una veu potent del feminisme i l’ecologisme | Convidada a Osona en motiu de la fira alTERna’t i el certamen literari El Porc del Demà, defensa que cal pensar altres formes de produir, consumir, treballar i protegir la gent
Un dels estands de la FESC 2019, en format presencial al recinte Fabra i Coats de Barcelona
Un dels estands de la FESC 2019, en format presencial al recinte Fabra i Coats de Barcelona | XES
La FESC amplia la seva activitat a tot un mes, del 23 d’octubre al 22 de novembre, i es podrà seguir majoritàriament a través d’un nou web concebut expressament per a l’ocasió​ | Més enllà dels debats i xerrades, el web proposarà un passeig per uns nous espais on es podran conèixer les més de 180 expositores de 15 sectors diferents de l’economia solidària | L’eix temàtic de la novena edició és la transició ecosocial i visibilitzar les alternatives existents a l’extractivisme i l’acumulació de capitals que han derivat en emergència climàtica i pandèmies com la Covid 19