BROTS DEL CANTILAFONT

Si el canti raja, trascolem

Crònica de Ferran Orriols sobre la primera edició del Brots del Cantilafont, el festival de música i arts escèniques que s'ha celebrat aquest cap de setmana a l'antiga fàbrica de Puigneró a Sant Bartomeu del Grau

«En conjunt, una programació familiar però gratament arriscada que va comptar amb el sonar de Lu Rois, Maria Jaume, La Ludwig Band i Pol Batlle i Rita Payés, així com els espectacles Peix de la Cia. Hotel Iocandi, Entrañas con patatas de Los Informalls, It Happens de La Campistany i Roges de la Cia. Miquel Barcelona»

A la vora del foc

| 21/12/2020 a les 14:23h
Arxivat a: Setembre cultural, festivals, miquel barcelona, la campistany, Los Informalls, Hotel Iocandi, rita payés, pol batlle, la ludwig band, maria jaume, lu rois, ferran orriols, lluçanès, crònica, brots, cantilafont, festival, arts escèniques, música
Los Informalls al Brots del Cantilafont
Los Informalls al Brots del Cantilafont | Eva Freixa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/12/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Perquè l’aigua no es glaci ni l’aire s’empudegui, cal font sense aturall. El Lluçanès, afortunat de moltes coses, és soler de grans inventives. Amb la intenció de reivindicar la cultura emergent i connectar-la amb el públic de la terra, Voraviu Produccions Culturals ha creat BROTS —de la massa mare Cantilafont—, un cicle que comprèn música i arts escèniques i que es va festejar els passats 19 i 20 de desembre a Sant Bartomeu del Grau.

Dos torns per dia a les entranyes d’una fàbrica tèxtil. En conjunt, una programació familiar però gratament arriscada que va comptar amb el sonar de Lu Rois, Maria Jaume, La Ludwig Band i Pol Batlle i Rita Payés, així com els espectacles Peix de la Cia. Hotel Iocandi, Entrañas con patatas de Los Informalls, It Happens de La Campistany i Roges de la Cia. Miquel Barcelona. Servidor va fer cap a dues voltes.

Dissabte 19, 17:30h. Estimo vocals dilatades vora costa. Estimo melodies que lliguen acords de nom allargassat. Estimo històries que llegides prou podrien ser converses; farciment just, poètica dietària. Maria Jaume és un bon fer que ja m’enduc. Sota el títol Entrañas con patatas, Los Informalls van clamar la veu de dins que el món ofega. L’intonarumori de Russolo fet dansa. Moments de pau, de por, de xoc, d’amor. Un batzac constant als pensaments interns que va acabar acotxant-los amb una de les imatges més belles del cicle: dos cossos masculins nus abraçant-se sota el sol d’un focus cald.

Diumenge 20, 12:00h. Les coses. Les coses passen. Les coses passen com vols i com no vols. Amb la incògnita que carreguen les funcions, la Cia. La Campistany va engendrar una suma de trapezi i música que, a ulls del públic, confonia guió amb improvisació. Música sorprenent (loops, una guitarra emulant cellos, cançons disperses i cant) i tècnica impecable, l’obra It Happens va ser un acte delicat i atractiu. La Ludwig Band em va sorprendre de llàgrimes i somriures. Enyoro quan els amplificadors van conquerir la tradició del Greenwich Village i, mantenint la saviesa de les cançons eternes, la feien tronar per escenaris carregats de músics virtuosos, escales enfiladisses i rodes d’acords traginades per celletes. Personalment, el descobriment més destacable. Frases incisives, prosa de rondalla ambigua i cura de no girar ni un sol accent —pràctica oblidada per molts que marca la diferència entre els que escriuen afinats i els que no. Retrems a Dylan i a The Band més benvinguts que mai, ara que es va a tot trap.

En un indret amenaçat per l’ambició terratinental, la bravada residual i el llaminer autobombo digital, que fa més propaganda que bandera de la vida al camp, prou convé amorrar-se al broc i fer-se un tip de dolces jornades. Que el Lluçanès és un entorn singular i la cultura és vida, fa temps que ho diuen, els del Cantilafont. Celebrem-los, que ens duen l’art a casa. Col·laborem-hi, que se la juguen. Agraïm-los el florir endins.
La primavera la sang altera, diu la dita. I les iaies no volen ser menys!
La primavera la sang altera, diu la dita. I les iaies no volen ser menys! | Maria Saladich
Maria Saladich
Tenim les iaies ben primaverals, se'ls acumulen cites a l'agenda, però també picor al nas amb tanta al·lèrgia
Imatge il·lustrativa
Retransmissió de l'acte inclòs dins el Festival Protesta on es parla del poder transformador de la cultura | Hi participen projectes com el Konvent, La Clota, Literal BCN o Festival Protesta
Trobada de presentació de la Fundació Emprius, aquest mes de febrer, que va aplegar nombroses persones del consell assessor i ambaixadores
Trobada de presentació de la Fundació Emprius, aquest mes de febrer, que va aplegar nombroses persones del consell assessor i ambaixadores | Fundació Emprius
Neus Altisent i Silva
La gestió i custòdia del patrimoni, l’enfortiment i difusió de la cultura comunal i les eines agrícoles i forestals compartides en són les tres principals línies d’acció | L'objectiu és assegurar la redistribució dels recursos i la regeneració de la biodiversitat, dins d’un marc de decreixement amb justícia social