MÉS LLIBRES MÉS LLIURES

En època d’esclats

M. Carme Rafecas ressenya 'Limítrofes' (Viena Edicions), poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot

«Amb la metàfora d'una flor abans d'obrir-se, enceta el recull preguntant-se com hauria estat néixer lliure de l'expectativa dels altres. Aquest conflicte originari esdevé central per explicar les tres temàtiques entrellaçades al llarg del llibre»

Un univers en zel

| 23/03/2020 a les 10:19h
Arxivat a: Setembre cultural, cultura, literatura, ressenya, llibres, carla fajardo, poemes, poemari, poesia, viena edicions, limítrofes, més llibres més lliures, més llibres
'Limítrofes' (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot
'Limítrofes' (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot | M. Carme Rafecas
Limítrofes (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot. Fronteres, marges, imposicions, trànsits i alteritat són les ratlles que l’autora vol posar al descobert com una cicatriu, i ho fa des d'una denúncia profunda que vesteix tot alternant la prosa poètica i els versos en una poesia desimbolta que brolla com una font.

Amb la metàfora d'una flor abans d'obrir-se, enceta el recull preguntant-se com hauria estat néixer lliure de l'expectativa dels altres. Aquest conflicte originari esdevé central per explicar les tres temàtiques entrellaçades al llarg del llibre: el jo interior i universal, el «tu», un «altre» proper i també el món de fora. Però l'autora no separa tot el que es remou dins la pell de la crítica social. Cuinar amb el llenguatge li permet transmetre aquesta mirada global.

La platja és recurrent. Un final on ja no es pot caminar més i ja no es pot mirar amb uns altres ulls. Un lloc on retornen les onades de la infància, dels fracassos, de l'autoexigència i la culpa. L'aigua del mar és freda com ho són els robots que atenen als supermercats, els ciberatacs, els marges des d'on es confon el precinte amb l'horitzó, les sirenes que sonen en un temps que és de passada. L'amor convertit en negoci. Les mentides amb què hem crescut.

Les referències socials passegen discretes, però punyents i iròniques, per uns poemes aparentment centrats en el jo, el propi cos i l’altre. El cos de l'altre com un habitatge «digne» que en realitat és temporal; l'exigència de donar i rebre comparada amb la mercantilització dels cossos; la flotabilitat dels plàstics del mar com la flotabilitat de l'amor. Les dones ocupen un eix central del poemari: la gestació, l'obligació, la identitat i el silenci com a elements que posen en dubte tots els significats.

Finalment, Carla Fajardo tanca el llibre diferent de com el comença però en el mateix context: en època d'esclats. Les batalles pendents es presenten cap endins i cap enfora, l'odi s'instaura com una bassa en el melic de cadascú, la superfície del Mediterrani separa el kite surf de la mort. Limítrofes ha estat la seva manera de mostrar, tornant a la platja a què tant li agrada recórrer, i encara que avui, en ple confinament, sembli mentida, una època de carrers que em fan onades.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
M. Carme Rafecas
20/02/2020
Imatge il·lustrativa
M. Carme Rafecas
16/01/2020
Imatge il·lustrativa
David Palau i Zaidín
18/03/2020
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari | Josep Pimentel
Josep Pimentel
Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari | «És la història de l'exili llibertari, és la historia d'una derrota però no pas d'un fracàs. En una altra entrevista, Castillo va dir: 'la derrota va ser militar, però les nostres idees continuen avançant'».
Agents dels Mossos d'Esquadra amb algunes activistes del moviment feminista
Agents dels Mossos d'Esquadra amb algunes activistes del moviment feminista | HazteOir.org
Sara Blázquez
Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat | «I és que és totalment innecessari utilitzar la nacionalitat de les víctimes o dels presumptes delinqüents perquè això discrimina i criminalitza col·lectius sencers»
Primera vinyeta de Maria Saladich a Setembre. Les protagonistes són dues iaies
Primera vinyeta de Maria Saladich a Setembre. Les protagonistes són dues iaies | Maria Saladich
Maria Saladich
Maria Saladich enceta amb aquesta vinyeta la secció 'De més verdes en maduren', on les protagonistes són dues àvies