MÉS LLIBRES MÉS LLIURES

En època d’esclats

M. Carme Rafecas ressenya 'Limítrofes' (Viena Edicions), poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot

«Amb la metàfora d'una flor abans d'obrir-se, enceta el recull preguntant-se com hauria estat néixer lliure de l'expectativa dels altres. Aquest conflicte originari esdevé central per explicar les tres temàtiques entrellaçades al llarg del llibre»

Un univers en zel

| 23/03/2020 a les 10:19h
Arxivat a: Setembre cultural, cultura, literatura, ressenya, llibres, carla fajardo, poemes, poemari, poesia, viena edicions, limítrofes, més llibres més lliures, més llibres
'Limítrofes' (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot
'Limítrofes' (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot | M. Carme Rafecas
Limítrofes (Viena, 2019) és el poemari amb què Carla Fajardo va guanyar el Premi de Poesia Martí Dot. Fronteres, marges, imposicions, trànsits i alteritat són les ratlles que l’autora vol posar al descobert com una cicatriu, i ho fa des d'una denúncia profunda que vesteix tot alternant la prosa poètica i els versos en una poesia desimbolta que brolla com una font.

Amb la metàfora d'una flor abans d'obrir-se, enceta el recull preguntant-se com hauria estat néixer lliure de l'expectativa dels altres. Aquest conflicte originari esdevé central per explicar les tres temàtiques entrellaçades al llarg del llibre: el jo interior i universal, el «tu», un «altre» proper i també el món de fora. Però l'autora no separa tot el que es remou dins la pell de la crítica social. Cuinar amb el llenguatge li permet transmetre aquesta mirada global.

La platja és recurrent. Un final on ja no es pot caminar més i ja no es pot mirar amb uns altres ulls. Un lloc on retornen les onades de la infància, dels fracassos, de l'autoexigència i la culpa. L'aigua del mar és freda com ho són els robots que atenen als supermercats, els ciberatacs, els marges des d'on es confon el precinte amb l'horitzó, les sirenes que sonen en un temps que és de passada. L'amor convertit en negoci. Les mentides amb què hem crescut.

Les referències socials passegen discretes, però punyents i iròniques, per uns poemes aparentment centrats en el jo, el propi cos i l’altre. El cos de l'altre com un habitatge «digne» que en realitat és temporal; l'exigència de donar i rebre comparada amb la mercantilització dels cossos; la flotabilitat dels plàstics del mar com la flotabilitat de l'amor. Les dones ocupen un eix central del poemari: la gestació, l'obligació, la identitat i el silenci com a elements que posen en dubte tots els significats.

Finalment, Carla Fajardo tanca el llibre diferent de com el comença però en el mateix context: en època d'esclats. Les batalles pendents es presenten cap endins i cap enfora, l'odi s'instaura com una bassa en el melic de cadascú, la superfície del Mediterrani separa el kite surf de la mort. Limítrofes ha estat la seva manera de mostrar, tornant a la platja a què tant li agrada recórrer, i encara que avui, en ple confinament, sembli mentida, una època de carrers que em fan onades.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
M. Carme Rafecas
20/02/2020
Imatge il·lustrativa
M. Carme Rafecas
16/01/2020
Imatge il·lustrativa
David Palau i Zaidín
18/03/2020
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
29/01/2020
«El pitjor és que la burocràcia, ara,  ja no és ni palpable: si alguna cosa no és a l’ordinador, malament rai»
«El pitjor és que la burocràcia, ara, ja no és ni palpable: si alguna cosa no és a l’ordinador, malament rai»
Roser Iborra
«Si no tens cita prèvia, si t’ha arribat massa tard un avís, si no acabes de saber nedar entre tants anuncis traïdors... si en comptes de voler comprar alguna cosa et vols donar de baixa d’algun servei, la burocràcia se’t menjarà amb patates, i acabaràs parlant amb la paret: «Si vol ser atès en català... les operadores estan ocupades... provi-ho més tard»
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries!
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Setembre tornarà amb nous continguts i noves vinyetes el mes de setembre, bon estiu!
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco | AHN
Jordi Martí Font
«El Gobierno más progresista de la historia de España» (quin paper més galdós el de Podemos, perquè el PSOE sempre ho ha estat ple de lladres) ha pactat que la sangonera major se'n vagi sense passar per on passa qualsevol persona que roba un milió o mil milions de vegades menys del que ell ha robat» | «El cap de l'Estat, ara fugit per lladre, a banda de felicitar el Nadal per la tele, deien que era «campechano», queia bé i follava molt. I es veu que això fa com gràcia als súbdits i «humanitza» el poder»