MÉS LLIBRES, MÉS LLIURES

L’últim tros de terra que trepitjaràs

David Palau ressenya 'Sis nits d'agost' (Edicions 1984), un dels tres finalistes al Premi Òmnium

«L'obra, a cavall entre la novel·la i la biografia i escrita en una preciosa prosa poètica, explica els darrers dies d'una vida completa dedicada a protestar oferint solucions; la vida d'un mestre de tants, Xirinacs, a qui li agradava pensar conjuntament el present per poder dibuixar conjuntament el futur»

Escriure sobre l’extraordinari per canviar la realitat 

| 18/03/2020 a les 10:49h
Arxivat a: Setembre cultural, crítica, sis nits d'agost, edicions 1984, jordi lara, c, ressenya, llibres, literatura, més llibres, més llibres més lliures
'Sis nits d'agost', de Jordi Lara, va ser un dels tres finalistes del Premi Òmnium
'Sis nits d'agost', de Jordi Lara, va ser un dels tres finalistes del Premi Òmnium | David Palau
Hi ha vides dignes de ser escrites: naixements èpics, joventuts extraordinàries, madureses per marcar un temps, i fins i tot trobem velleses memorables. Però, i la mort? Pot haver-hi dignitat en una mort volguda que difereixi del suïcidi? Pot ser, el tram final d’una vida així, també digne de ser escrit?

Sis nits d'agost (Edicions 1984, Barcelona, 2019), del vigatà Jordi Lara, no pretén ser una resposta a aquestes preguntes: la seva genialitat recau en, precisament, fer-nos qüestionar aquestes i moltes altres idees, i tot al voltant d'un fet: el sis d'agost de 2007 un home va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Es tracta, doncs, d'un suïcidi? Segons el propi filòsof, Lluís Maria Xirinacs, «suïcidi és abandonar la vida per por o fàstic de viure. Donar, lliurar o oferir la vida que s'estima i s'aprecia de tot cor és una altra cosa distinta i oposada al suïcidi».

L'obra, a cavall entre la novel·la i la biografia i escrita en una preciosa prosa poètica, explica els darrers dies d'una vida completa dedicada a protestar oferint solucions; la vida d'un mestre de tants, Xirinacs, a qui li agradava pensar conjuntament el present per poder dibuixar conjuntament el futur. Un lluitador que, segons escriu el mateix Lara al llibre, «va creure en la provisionalitat de totes les derrotes i totes les victòries».

D'on venim, qui som i a on anem són segurament les tres preguntes claus en la filosofia. Tres preguntes universals per pensar i construir la nostra existència. Però sovint cal filar més prim, perquè a vegades les preguntes importants són les que no ho semblen: «¿Com s’escull, l’últim tros de terra que trepitjaràs?».

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
M. Carme Rafecas
20/02/2020
Imatge il·lustrativa
Míriam El Mouhadab Carbonell
29/01/2020
Imatge il·lustrativa
M. Carme Rafecas
16/01/2020
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries!
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Setembre tornarà amb nous continguts i noves vinyetes el mes de setembre, bon estiu!
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco | AHN
Jordi Martí Font
«El Gobierno más progresista de la historia de España» (quin paper més galdós el de Podemos, perquè el PSOE sempre ho ha estat ple de lladres) ha pactat que la sangonera major se'n vagi sense passar per on passa qualsevol persona que roba un milió o mil milions de vegades menys del que ell ha robat» | «El cap de l'Estat, ara fugit per lladre, a banda de felicitar el Nadal per la tele, deien que era «campechano», queia bé i follava molt. I es veu que això fa com gràcia als súbdits i «humanitza» el poder»
«A vegades no es pot evitar: a la feina, no tries el soroll constant de les màquines, que afegeixen un cansament al cansament del qual potser no som conscients però que s’hauria de tenir en compte»
«A vegades no es pot evitar: a la feina, no tries el soroll constant de les màquines, que afegeixen un cansament al cansament del qual potser no som conscients però que s’hauria de tenir en compte» | Kristina Flour
Roser Iborra
«Tanta por ens fa, el silenci? Tanta por ens fa, estar soles, sols? Acabarem escoltant la rentadora, a aquest pas» | «I un dia et fan adonar que la teva solitud silent no és una enemiga, sinó ben bé al contrari: una amiga per sempre, una aliada necessària»