El diacrític

2018, any de lluita a les càrnies

Carme Brugarola debuta com a articulista a Setembre fent una repassada de les fites aconseguides per la lluita a les càrnies durant el 2018 però advertint que cal continuar amatents a l'acompliment de les millores assolides

«Tot i tenir els treballadors dins del règim laboral de la seguretat social, això no vol pas dir que l’ambient i les condicions de treball hagin canviat: la por i els acomiadaments són el pa de cada dia»

Nou episodi en el dramàtic serial de Le Porc Gourmet

| 05/01/2019 a les 20:12h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Càrnies en Lluita, Le Porc Gourmet, falses cooperatives, sindicalisme, indústria agroalimentària, indústria càrnia
Treballadors i activistes de Càrnies en Lluita demanant explicacions a les portes de Le Porc Gourmet davant l'incompliment dels acords pactats l'estiu passat
Treballadors i activistes de Càrnies en Lluita demanant explicacions a les portes de Le Porc Gourmet davant l'incompliment dels acords pactats l'estiu passat | Dolors Pena
Potser és cert que si ens ho mirem amb una certa perspectiva històrica hem avançat, sobretot els que vivim al  primer món. Cent anys enrere,  molts no hauríem anat gaire a escola però sí que  hauríem anat  a ataleiar porcs com feia la meva àvia.

Si ens ho mirem per sobre podríem pensar que les condicions laborals dels treballadors dels escorxadors de la comarca d’Osona  han millorat, que la lluita iniciada amb força a partir del 2016, ha donat el seu fruit i que ara només cal estar amatents perquè el que s’ha guanyat no es perdi. M’agradaria ampliar-ne la informació:

Càrnies en Lluita ha tingut pit i collons per lluitar a favor dels drets fonamentals d’uns treballadors que no en tenien perquè estaven contractats sota el paraigües d’unes falses cooperatives. Més de 20 anys fent pràctiques fraudulentes en les contractacions. El règim de les falses cooperatives és pur esclavatge: no hi ha dret a atur, no hi ha vacances, no es cobra si no es treballa.

Si ens ho mirem amb una certa perspectiva històrica podem dir que s’ha avançant perquè tot i les amenaces que s’han rebut per reivindicar drets, s’ha pogut continuar lluitant. En altres moments de lluita obrera no hauria estat possible. Quants activistes han mort al llarg de la història per reclamar drets fonamentals? 

Gràcies a l’activisme que ha anat denunciant l’explotació laboral en el sector carni, el Parlament va fer la modificació de la llei de cooperatives per evitar aquesta pràctica fraudulenta, però encara no  s’ha desplegat.

CCOO i UGT dins Le Porc Gourmet , no es volien quedar al marge i es van inventar  una vaga fantasma, sense informar ningú, fent veure que pressionaven els empresaris i a canvi aquests van fer unes concessions (tot plegat amb el vistiplau del Departament de Treball). Finalment es va pactar un acord del qual se’n va despenjar  UGT. Dins d’aquest procés, molt lentament s’estan  regularitzant els treballadors.

Es diu que el Grupo Jorge al qual pertany Le Porc Gourmet està complint  l’acord contractant 1.400 treballadors, antics cooperativistes,  en el règim de la seguretat social a través de l’empresa Axparia. Però s’ha de dir el més important: que  Le Porc Gourmet no ha pagat tot el deute a la seguretat social que correspon per aquests treballadors i també s’hauria de dir que un cop fet el contracte per aquesta empresa, aquests treballadors, antics cooperativistes,  perden tota la seva antiguitat i n’hi ha que fa més de 15 anys que hi treballen o hi treballaven . Són molts de diners que els empresaris s’han embutxacat defraudant les arques públiques amb el vistiplau de l’administració. Tot i tenir els treballadors dins del règim laboral de la seguretat social, això no vol pas dir que l’ambient i les condicions de treball hagin canviat: la por i els acomiadaments són el pa de cada dia.

Ara sembla que  tant  el govern estatal com el català treballin en la línia de fer contractes en el règim de la seguretat social, eliminant el fals cooperativisme. I si activen inspectors que controlin aquesta bona pràctica, hi ha d’haver activistes que ho vetllin. Només amb la lluita constant del dia a dia podrem dir des d’una  perspectiva històrica  que hi ha coses que van millorant. Cal aconseguir unes eleccions sindicals netes i lliures de coaccions que per fi democratitzin aquests tipus d’empreses perquè no es torni a repetir aquest nou esclavatge laboral.
Aina Torres, autora de 'Dones rebels. Històries contra el silenci', després de la presentació del llibre a Vic
Aina Torres, autora de 'Dones rebels. Històries contra el silenci', després de la presentació del llibre a Vic | Sara Blázquez
Núria Farrés
«'Dones rebels' és un exercici de memòria, de reparació i de justícia» | «Com a dones necessitem tenir una història i saber d’on venim per poder ser»
Josep Anglada, al judici que se li va fer l'11 de juliol de 2017 a Vic
Josep Anglada, al judici que se li va fer l'11 de juliol de 2017 a Vic | Sara Blázquez
L’Audiència de Barcelona confirma tots els extrems de la primera condemna del Jutjat Penal de Manresa i desestima les al·legacions que havia presentat el polític xenòfob vigatà | La Junta Electoral de Zona ha resolt aquest dilluns eliminar la candidatura d'Anglada i Som Identitaris haurà de fer les butlletes noves sense el seu nom
Concentració de rebuig al feixisme, aquest dissabte mateix a la plaça Fra Bernadí de Manlleu
Concentració de rebuig al feixisme, aquest dissabte mateix a la plaça Fra Bernadí de Manlleu
El conegut ultra Roberto López Zambrana va atacar la carpa de la CUP de Manlleu hores abans i ha protagonitzat diversos incidents violents en el passat | Manlleu va respondre immediatament amb una concentració de rebuig al feixisme i el discurs d'odi que difonen partits xenòfobs com Som Identitaris | López Zambrana és simpatitzant del partit xenòfob Som Identitaris, grupuscle liderat per Josep Anglada, i nebot de Paco Zambrana, cap de llista d’aquesta formació a Manlleu