On hem arribat? Ara tenim vint-i vuit famílies al carrer i, a partir del dia 1 de març n’hi podem tenir cinc-centes més que, de fet, ja han rebut una notificació en aquest sentit.

I és que el senyor Jorge Samper, del Grupo Jorge, propietari de l’escorxador Le Porc Gourmet, escorxador de Santa Eugènia de Berga, a Osona, no vol complir la nova llei catalana de cooperatives que es va aprovar el mes de març de 2017 i que atorga als treballadors uns drets comparables als mínims dels treballadors i treballadores contractats.

Pel que fa als sindicats grocs de la vergonya, ja fa vint-i-tres anys que sabien què passava amb les falses cooperatives però mai no hi han fet res. Sense cap escrúpol, en comptes d’ajudar la classe treballadora sempre donen suport a la patronal. Juntament amb el govern corrupte de l’estat espanyol, aproven reformes laborals precàries, pensions miserables, etcètera. Per exemple, el Pacte de Toledo es carrega sense cap escrúpol el patrimoni de la seguretat social. També s’han carregat el sindicalisme, i arrasen amb tot. Qui en rep sempre les conseqüències és la classe treballadora. Només es belluguen quan es volen penjar les medalles d’una feina feta per altres persones o entitats i fer-se la foto.

La patronal diu que té un codi de bones pràctiques, però els seus fets només afavoreixen  una precarietat laboral tan extrema que de fet és un  esclavatge. S’ajuden entre ells i són els treballadors els qui en reben les conseqüències directes.

També sabem que, fa dos anys, es va crear una Taula de càrnies amb els grans sindicats grocs i la patronal on discuteixen la jugada sense la presència d’altres sindicats petits i sense cap representant dels treballadors i treballadores afectats. 

Nosaltres no tenim cap confiança en aquesta Taula de les càrnies. Creiem que no arreglarà  la situació extremadament precària de les treballadores i treballadors més vulnerables, ja que ni tan sols els dóna veu i vot.

I és que la classe treballadora no ha de donar les gràcies a ningú pel fet de tenir feina; ben al contrari, són els treballadors i treballadores els qui generen els beneficis milionaris del sector carni de què gaudeix aquesta patronal.

Si els integrants d’aquesta Taula sabessin què és treballar  jornades maratonianes amb un sou indigne i unes condicions d’esclavatge, potser es plantejarien treballar amb eficàcia. I això sense parlar de la situació d’extrema alarma social d’aquestes famílies que estan al carrer sense cobertura econòmica de cap mena.

Ara estan al carrer centenars de famílies vulnerables; però demà podem ser qualsevol de nosaltres, perquè el frau de llei dels falsos autònoms s’està estenent a altres sectors. Per tant, aquesta problemàtica ens toca de ple.

Justament, les treballadores i treballadors de Le Porc Gourmet, amb la seva lluita i dignitat, són un exemple per a tota la classe treballadora. Són la base d’aquesta república socialista i feminista que volem construir.

Ja n’hi ha prou que la classe treballadora continuï ajupida! Ja és hora que ens posem dempeus i sortim a lluitar pels drets que els nostres pares i mares, avis i àvies van aconseguir i que ens hem deixat prendre!

Quin futur tindran les nostres futures generacions, si no lluitem? Cap ni un! Lluitem ja per un treball digne!

Paralitzem el país i l’estat espanyol! Fem vaga general!

Visca la classe treballadora! Pits i collons!


Montse Castañé i Roque és membre de la COS i de Càrnies en lluita