Tot i que a les indústries càrnies d’Osona, i especialment a Le Porc Gourmet ara mateix, les mobilitzacions dels treballadors van obrint camí, els abusos patronals  encara són molt terribles.

A l’assemblea general de TAIC (una de les falses cooperatives que operen a Le Porc Gourmet) del passat dia 22 de juliol a Terrassa, els treballadors van acudir-hi en massa i hi van presentar  candidatura al Consell Rector, on va entrar formalment un treballador de Le Porc Gourmet: en Mohamed. En Naveed va entrar al Comitè de Recursos i l’Amadi com a interventor. Tampoc no es van aprovar els comptes més que opacs de l’empresa, que no va voler explicar a quines butxaques anaven els diners d’uns ingressos milionaris que no arriben pas en forma de sou digne als treballadors i que, per descomptat, no es reparteixen.

Però a l’assemblea de  Terrassa hi havia també treballadores i treballadors de TAIC, de Saragossa, en aquell moment encara força desconeixedors de la lluita engegada. En aquests moments, però, la lluita a Saragossa ja ha començat. Més de cent treballadores i treballadors es van reunir en assemblea el passat dissabte 5 d’agost amb la voluntat inequívoca de lluitar pels seus drets.

Les conseqüències repressives, però, no s’han fet esperar: amenaces, coaccions, una expulsió. A un treballador en període de proves (segons ells) que treballava per al Grupo Jorge i contractat per TAIC el van cridar diumenge per preguntar-li si havia anat a la reunió de dissabte, i el mateix dilluns l’expulsaven. Així, tal qual. 

Paral·lelament, els accidents continuen. Durant la segona acampada de dos dies que Càrnies en lluita vam fer davant de Le Porc Gourmet, el 20 de juliol, i poc abans de començar una taula rodona molt significativa (amb diverses entitats representades, una alcaldessa i un diputat) vèiem passar una ambulància  que s’enduia un treballador que havia caigut en unes escales. Pocs dies després, el 3 d’agost, un noi es clavava un ganivet a l’estómac, també a Le Porc Gourmet. Aquesta vegada, ni ambulància.

Però és que a Sargossa passa el mateix. No només en relació a les condicions d’esclavatge, sinó també pel que fa als accidents: el dia 7 d’agost, dos accidentats en un sol dia: un ganivet clavat molt a prop de l’ull i uns lligaments de la mà trencats. I això només és la punta de l’iceberg.

Però la lluita tot just ha començat. Treballadores i treballadors, units, som imparables. Perquè la lluita és l’únic camí!


Montserrat Castañé i Mariela Salazar són membres de Càrnies en Lluita